Entre els fets històrics i l'imaginari
L'imaginari de Sebastià Manresa (Felanitx, 1945) no té aturall. Malgrat endinsar-se en l'escriptura de manera tardana, la seva fal·lera per les lletres l'ha deixat encisat. Així ho demostrà amb El mal de peus, motiu d'infelicitat i ara ho torna a fer amb Magus i altres relats, el seu segon llibre, en el qual barreja la ironia amb la filosofia i la medicina. És, doncs, un conglomerat de ciències disperses que conformen un totum revolutum literari un poc esbojarrat, però encertat. Manresa, col·laborador de dBalears, hi combina els personatges històrics amb altres del seu imaginari per tal de sergir les vint-i-una narracions breus que integren el volum. D'entre aquestes destaquen les aventures de Magnus, l'alter ego de l'autor, en les quals recorre mig món amb les seves cabòries i preocupacions. "La seva vida va ser la pròpia d'un rodamón", reconeix l'escriptor al text del llibre. Manresa assegura, però, que els seus viatges han condicionat aquestes narracions, de vegades introspectives i d'altres més iròniques envers el món i la saviesa de l'home. Altres contes es podrien classificar dins l'humor de l'absurd -però punyent. Seria el cas de les peripècies de Cristòfol Colom que va descobrir Portocolom.
Manresa reivindica que pensam gràcies als peus
El doctor en medicina Sebastià Manresa reivindicà ahir el paper que juguen els peus. "Han estat clau en l'evolució humana", assegurà ahir en el marc de la conferència Pensam gràcies als peus, organitzada per la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears i que tingué lloc ahir a Can Campaner. Manresa, que és col·laborador de dBalears, posà èmfasi en com els peus foren l'element que anava diferenciant els homes de la resta d'animals vius. I és que el desenvolupament dels peus moderns permeté l'arribada de les extremituds superiors (primer mans, després braços) i, a partir d'aquí, l'ésser humà continuà evolucionant i desenvolupant la seva intel·ligència. Pensam gràcies als peus és una afirmació, de fet, que trenca amb la concepció que la societat en té. Qui no ha fer servir mai expressions com "tenir el cap damunt els peus" o "pensar amb els peus"? De fet, els peus haurien quedat rellevats a un paper secundari dins la nostra vida; merament utilitaris per caminar, i poca cosa més... Però no tothom pensa així. Segons el doctor Manresa, un dels primers científics que intentà desmuntar aquesta desídia cap als peus fou Marañón.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent