Sebastià Manresa acaba de presentar aquest nou llibre. | P. BOTA

TW
0

L'imaginari de Sebastià Manresa (Felanitx, 1945) no té aturall. Malgrat endinsar-se en l'escriptura de manera tardana, la seva fal·lera per les lletres l'ha deixat encisat. Així ho demostrà amb El mal de peus, motiu d'infelicitat i ara ho torna a fer amb Magus i altres relats, el seu segon llibre, en el qual barreja la ironia amb la filosofia i la medicina. És, doncs, un conglomerat de ciències disperses que conformen un totum revolutum literari un poc esbojarrat, però encertat. Manresa, col·laborador de dBalears, hi combina els personatges històrics amb altres del seu imaginari per tal de sergir les vint-i-una narracions breus que integren el volum.

D'entre aquestes destaquen les aventures de Magnus, l'alter ego de l'autor, en les quals recorre mig món amb les seves cabòries i preocupacions. "La seva vida va ser la pròpia d'un rodamón", reconeix l'escriptor al text del llibre. Manresa assegura, però, que els seus viatges han condicionat aquestes narracions, de vegades introspectives i d'altres més iròniques envers el món i la saviesa de l'home.

Altres contes es podrien classificar dins l'humor de l'absurd -però punyent. Seria el cas de les peripècies de Cristòfol Colom que va descobrir Portocolom. "És una visió d'un personatge que crec que era molt més semblant a així com el pint jo que no com ens l'han descrit", assegura. Tot i la vessant còmica, l'autor no hi descuida cap detall i completa la història amb tot un seguit de personatges reals de les contrades felanitxeres. També podem trobar elements històrics en Caterina Coros, Oriol de Palafrugell (el mossèn) i l'amirall Horaci Nelson.

En realitat, aquest llibre, de format de butxaca i editat per Hiperbòlic, és el recull dels articles que Manresa ha anat traient durant dos anys al setmanari Felanitx i a la publicació El Felanitxer. Així doncs, la suposada inconnexió que haurien de tenir els textos després de dos anys de narracions queda aquí resolta per la manera d'escriure de Sebastià Manresa, que veu aquest treball com una obra "autobiogràfica" en la qual "surten tots els meus fantasmes i els meus interessos", assegura. És l'únivers més íntim del metge i escriptor, això sí, vist pel finestró de l'humor i la història.