Manresa reivindica que pensam gràcies als peus

El doctor en medicina Sebastià Manresa reivindicà ahir el paper que juguen els peus. "Han estat clau en l'evolució humana", assegurà ahir en el marc de la conferència Pensam gràcies als peus, organitzada per la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears i que tingué lloc ahir a Can Campaner. Manresa, que és col·laborador de dBalears, posà èmfasi en com els peus foren l'element que anava diferenciant els homes de la resta d'animals vius. I és que el desenvolupament dels peus moderns permeté l'arribada de les extremituds superiors (primer mans, després braços) i, a partir d'aquí, l'ésser humà continuà evolucionant i desenvolupant la seva intel·ligència.

Pensam gràcies als peus és una afirmació, de fet, que trenca amb la concepció que la societat en té. Qui no ha fer servir mai expressions com "tenir el cap damunt els peus" o "pensar amb els peus"? De fet, els peus haurien quedat rellevats a un paper secundari dins la nostra vida; merament utilitaris per caminar, i poca cosa més... Però no tothom pensa així. Segons el doctor Manresa, un dels primers científics que intentà desmuntar aquesta desídia cap als peus fou Marañón. "Es veu que s'empipava quan sentia això de 'pensar amb els peus', perquè ell no pensava que el cap fos l'únic important". De fet, no només trobam Marañón i Manresa dins aquesta creuada per reivindicar el paper dels peus, sinó que "també els antropòlegs donen quasi més importància als peus que no a les mans dins la història de l'evolució humana", explicà el metge.

Les paraules de Manresa, que ahir fugí breument de la rectitud de la ciència, calaren entre els assistents a aquesta sessió científica de la Reial Acadèmia de Medicina. No hi faltà el conseller de Salut, Vicenç Thomàs, ni el director general d'Avalució, Joan Llobera, com tampoc cel secretari general de l'Acadèmia, Pere Riutord Sbert, que conclogué que Manresa s'ha guanyat el dret a aixecar un peu i somiar.