Quan érem clandestins
La cicloestiladora no havia deixat de girar en tota la nit. Aquell paper carbó tacava les mans, però en comparació amb la vietnamita, era la millor impressora que havien tingut. Els pamflets, a la fi, estaven preparats molt abans de l'hora prevista per a la manifestació. Però, i els grisos? Farien la seva visita? És clar que hi aparegueren, perquè no ho havien deixat de fer mai. Cal pensar que les darreries de la dictadura a Mallorca no eren els bells temps que alguns joves d'avui dia idealitzen. "Tot i que la repressió era un poc més relaxada aquí que a la Península, havíem de treballar igualment en la clandestinitat", explica Mateu Morro, històric del PSM i d'Unió de Pagesos. Aleshores, el jove Morro coejava entre les idees nacionalistes i les de l'esquerra comunista. Per a centenars i centenars de joves de les Illes, la dècada dels 70 va ser una època d'optimisme. "Ens pensàvem que podíem canviar les coses", reconeix Morro. I a la tasca esmentada s'hi dedicaren -i alguns encara ho fan- durant molts d'anys.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán