Horitzons

“Un dia les dones serem majoria absoluta en el món”

Omaira Albarracín, que és fadrina i té un fill de vint-i-set anys que viu a Inca amb ella, va néixer el 1960 a Tuluá, ciutat de Valle del Cauca amb uns 200.000 habitants que gaudeixen del paisatge planer del llebeig colombià, on prolifera sobretot la canya de sucre, els guanys de la qual s'incrementen amb els que la indústria tèxtil, la pell i la ramaderia proporcionen a la regió. Ella va ser "la cuba" -malnom que al seu país rep el darrer fill de la ventrada- d'una família nombrosa, majoritàriament dedicada a la construcció, i molts dels integrants de la qual ja han desaparegut. Recorda el seu pare com un "tot- terreny" que tant feia de perruquer com arranjava la cúpula de l'església, buidava les osseres del cementeri o n'esculpia les làpides.Era un home que, d'ençà que ella era ben menuda, se l'enduia a cavall a la feina perquè fes el dinar amb les altres nines. Omaira i les seves germanes arribaren a preparar-se en educació bàsica i ella, anys després, aconseguí tenir una microempresa de xoriços dietètics i d'artesanies del vímet.

Raphel Pherrer15/08/11 0:00