L'OTAN aportarà més de 5.000 tropes addicionals al pla d'Obama per a l'Afganistan
El danès Rasmussen, en foto d'arxiu. L'OTAN enviarà més de 5.000 tropes addicionals a l'Afganistan que s'afegiran al reforç de 30.000 soldats nord-americans anunciat pel president nord-americà, Barack Obama, per estabilitzar el país, segons ha dit avui el secretari general de l'Aliança Atlàntica, Anders Fogh Rasmussen. "Puc confirmar que els nostres socis i aliats en faran més, bastant més. El 2010, els membres no nord-americans d'aquesta missió enviaran almenys 5.000 soldats més a aquesta operació i probablement uns quants milers addicionals. Això s'afegirà als més de 38.000 que ja tenen allà", ha dit Fogh Rasmussen en roda de premsa. En tot cas, Rasmussen emfatitza que "tots els aliats n'han de dur més" i ha llançat una crida als països més reticents.
Rasmussen reclama més compromís amb l'OTAN
El secretari general de l'OTAN, Anders Fogh Rasmussen, participà en la reunió informal de ministres de Defensa de la Unió Europea que es féu ahir a Palma per demanar l'aplicació d'una sèrie de mesures als països de la Unió. Bàsicament, Rasmussen demanà més cooperació i compromís polític amb l'Aliança. "És absurd que la UE i l'OTAN treballin en els mateixos escenaris d'operacions i fins ara hagin estat incapaces de tancar un acord de seguretat", declarà amb referència a les missions que les dues aliances desenvolupen a Kosovo i a l'Afganistan. A més, sol·licità unir forces per aconseguir helicòpters de transport pesant, per protegir dels explosius improvisats i per lluitar contra la pirateria. La ministra espanyola de Defensa, Carme Chacón, digué que els països de la Unió s'havien mostrat d'acord amb totes aquestes demandes i destacà el bon clima de les converses. Amb tot, Rasmussen també demanà compromisos de caire polític als estats europeus. Així, va sol·licitar a la UE que integràs Turquia en l'Agència Europea de la Defensa i que donàs més capacitat de decisió als estats que no són membres de la Unió però que hi col·laboren en algunes missions. En aquests dos aspectes, Rasmussen va admetre que havia trobat una resposta menys entusiasta.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán