Units contra la reforma
Els secretaris generals d'UGT, Cándido Méndez, i de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, encapçalaren ahir la marxa de Madrid contra la reforma de la Constitució, que posarà un límit al dèficit públic, i per demanar un referèndum ja. Sota aquesta premissa, milers de manifestants participaren en aquesta convocatòria, que rebé el suport de múltiples organitzacions socials i del moviment 15-M. Entre les pancartes que duien els manifestants, s'hi podien llegir crítiques a les polítiques econòmiques de ZP i frases com: "Trencau el pacte social", "Li diuen democràcia i no ho és", "Constitucionalitzar la pobresa, no". Méndez advertí que la reforma de la Constitució pot posar en risc l'estat de benestar, perquè augmenta els costos socials de la crisi, per la qual cosa ha urgit als senadors que la paralitzin demà o que, en cas que no sigui així, es convoqui un referèndum. Argumentà que els defensors d'aquesta reforma advertien que calia fer-la amb pressa per calmar els mercats, tot i que aquests diuen just el contrari, com s'ha demostrat amb la trajectòria de la prima de risc espanyola.
Els professors, en peu de guerra
Els sindicats d'ensenyament públic han convocat tres dies de mobilitzacions contra les retallades educatius: una concentració davant el Ministeri d'Educació el pròxim 14 de setembre, una "jornada de lluita" dia 22 i una "gran marxa a Madrid" el 20 d'octubre. Així ho varen anunciar ahir els líders de les organitzacions laborals FE-CCOO, FETE-UGT, ANPE, STES i CSI-F, que donen suport, a més, a les protestes autonòmiques que s'hagin decidit o puguin acordar-se en cada una de les comunitats afectades per l'increment de la càrrega lectiva dels docents: Madrid i Galícia (on ja hi ha vagues convocades), Castella-la Manxa, Navarra i Catalunya. Balears en queda al marge i no s'hi preveuen concentracions. Segons calculen els sindicats, les conselleries d'Educació prescindiran d'entre 13.000 i 15.000 ensenyants contractats en aquestes comunitats per l'increment de l'horari lectiu en l'educació obligatòria, equivalent a un 10% de la "quota" de docents.
La Peregrina cerca nova propietària
Membres de la reialesa d'Espanya i una "reina" de Hollywood, Elizabeth Taylor, varen posseir la Peregrina, la perla més famosa del món, que aquests dies és a Madrid abans de ser subhastada el pròxim gener a Christie's, on una nova propietària aconseguirà aquesta bella joia carregada d'història. Amb un preu estimat de sortida d'entre 1,4 milions i 2,2 milions d'euros, la Peregrina, del segle XVI, forma part de la col·lecció de joies de la desapareguda Elizabeth Taylor que serà subhastada a Nova York 43 anys després que l'actor Richard Burton, amb qui es casà en dues ocasions, la hi regalàs. Per les connotacions històriques, la joia ha arribat a Madrid i fou presentada ahir per Pilar González de Gregorio, presidenta de Christie's a Espanya, i per l'especialista de perles històriques David Warren, que qualificaren la joia com la millor perla natural que hi ha al món. Tanmateix, la història d'aquesta famosa perla comença el 1570, quan, després d'aparèixer en aigües del golf de Panamà, es va subhastar a la Casa de les Índies de Sevilla. Felipe II pagà prop de 9.000 ducats per obtenir-la i va ser lluïda per diverses reines d'Espanya.
Artà insta Madrid que compri la finca dels Canons
El ple de l'Ajuntament d'Artà ha aprovat instar el Govern de l'Estat, mitjançant el departament que consideri més oportú, o en darrer extrem l'Executiu balear, a comprar la finca dels Canons. Aquesta moció rebé els vots a favor de la coalició governant, Independents-IniciativaVerds-Convergència per les Illes, i del PSOE, a l'oposició. El PP s'hi pronuncià en contra argumentant que convé més invertir en activitats que generin llocs de feina. Així mateix, s'hi demana que els Canons s'incorporin necessàriament al Parc Natural del Llevant, a més de la cessió de les cases del quarter de Betlem al Consistori artanenc, tal com la propietat actual ho fa. Aquest acord es trametrà a les presidències del Congrés dels Diputats, del Parlament autonòmic, de l'Estat espanyol i a la de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. S'ha de recordar que la zona dels Canons, situada entre la urbanització de Sant Pere i Ca los Camps i limítrofa amb el Parc Natural del Llevant, tenia un pla parcial aprovat per construir-hi una urbanització.
Menys crits contra ZP en la seva darrera Hispanitat
Els reis presidiren ahir la desfilada de la festa de la hispanitat, que el rei Joan Carles seguí d'assegut i en la qual es veié els dos principals candidats a la presidència del Govern, Alfredo Pérez Rubalcaba i Mariano Rajoy, junts i parlant sobre la "dura campanya" electoral durant gairebé 15 minuts a la tribuna de convidats. En aquesta ocasió, no se sentiren tantes esbroncades i xiulets com en altres edicions anteriors contra José Luis Rodríguez Zapatero, llevat d'alguns tímids crits a l'inici, ja que, entre altres motius, des de megafonia es demanà silenci i respecte en els moments més solemnes i, a més, el públic més proper era a més de 500 metres de les tribunes principals.
Bauzá, per ordre de Madrid, imposa Borrego a Rodríguez
José María Rodríguez ja no té el control absolut del Partit Popular de Palma. Bauzá havia pactat que el números 4 i 6 de la llista al Congrés dels Diputats fossin del PP de Palma, com també un dels senadors. El comitè de direcció de Palma, i poc després la junta territorial, es reuniren dimarts per presentar la seva proposta a la junta electoral autonòmica. Rodríguez tenia clar que la número 4 al Congrés havia de ser Carme Feliu. La idea de Madrid, amb l'anuència de Bauzá, era ben diferent. De fet, el president del partit va saber moure les fitxes perquè el comitè de direcció designàs la desconeguda Isabel Borrego com a candidata número 4.
El moviment 15-M frena el desnonament d'una família a Madrid
El desnonament d'una família de Madrid que no pot fer front al pagament de la hipoteca quedà suspès ahir, enmig del suport per part d'organitzacions veïnals i socials, que varen bloquejat l'accés a l'habitatge. La plataforma d'Afectats per la Hipoteca de Madrid havia fet una crida per evitar el desnonament d'una família integrada per un libanès, una búlgara i la seva filla de quinze anys en un habitatge del districte de Tetuan. Els afectats no podien pagar la hipoteca i va ser tramitat un procediment de desnonament amb data d'ahir, per la qual cosa la Plataforma els donà suport, a més d'haver-hi mobilitzacions d'altres entitats, com la Federació d'Associacions de Veïns de Madrid, el Moviment 15-M, Democràcia Real Ya i ATTAC. Prop de tres-centes persones es concentraren davant el portal de la finca i en barraren el pas. Mentrestant, una dotzena de policies nacionals observava la situació sense intervenir-hi.
Renuncien tres magistrats del Constitucional
Les aspiracions del vicepresident del Tribunal Constitucional (TC), Eugeni Gay, i de dos magistrats més, Javier Delgado i Elisa Pérez Vera, de renunciar al seu càrrec en aquest alt tribunal quedaren frustrades pel president del TC, Pascual Sala. Els tres magistrats presentaren ahir de matí les respectives dimissions argumentant que havien sobrepassat més de sis mesos el mandat de renovació previst en la Constitució, el qual està pendent en el Congrés dels Diputats. La plaça dels tres magistrats (Gay i Pérez, designats a proposta del PSOE, i Delgado, a instàncies del PP) hauria d'haver-se renovat a la Cambra Baixa abans del 7 de novembre passat, igual que la vacant que deixà Roberto García-Calvo, mort el maig de 2008. Les dimissions foren anunciades pels tres magistrats durant el ple duit a terme dimarts de la setmana passada al TC, si bé les renúncies es presentaren per escrit el dimecres 8 de juny, unes, i les altres ahir mateix.
Els indignats de Madrid aixequen l'acampada
Els indignats del moviment del 15-M a la madrilenya Puerta del Sol començaren a desmuntar ahir el campament en el qual han estat instal·lats des del 15 de maig passat. La comisió de barris d'aquest moviment declarà que mantindrà, tanmateix, un punt d'informació a la Puerta del Sol i un altre al Centro Okupado Casablanca. Tot i llevar les tendes, els indignats de Madrid asseguraren que són al principi d'un camí llarg i anunciaren la convocatòria d'una assemblea popular de pensament, cada setmana, al carrer del Carmen. Durant una reunió divulgativa, un portaveu de la comissió d'informació assegurà: "No ens han fet fora: ens n'anam avui perquè ho hem decidit així". En aquest nou camí que emprèn, el moviment s'organitza per dur a terme una acampada itinerant que els permetrà visitar pobles i barriades de Madrid per oferir informació.
Gómez fa net
El Partit Socialista de Madrid (PSM) ha donat a conèixer el comitè electoral que farà costat al secretari general dels madrilenys, Tomás Gómez, amb vista a les eleccions de 2011, que estarà compost per dotze persones i que la secretària d'Organització del PSM, Trinidad Rollán, serà l'encarregada d'encapçalar. Al llistat no hi ha ningú dels que van donar suport a Trinidad Jiménez en les eleccions primàries del 3 d'octubre, sinó que està format pel "nucli dur" del líder del PSM. Aquest fet no ha agradat a la secretària d'Acció Electoral dels "socialistes" madrilenys, Àngeles Àlvarez, qui ha dit que confia que es "corregeixi" el repartiment de càrrecs del comitè a fi d'evitar la "deriva preocupant" del partit. Entre els dotze integrants del comitè electoral anunciat, destaquen el secretari de Comunicació i Estratègia del PSM, Eduardo Sotillos; el d'Economia, Antonio Miguel Carmona; la portaveu en l'assemblea, Maru Menéndez; i els diputats José Cepeda i Matilde Fernández.
Un castell encara a mig bastir
"Això és una falta de respecte pel que fa a les Illes Balears, un exemple més del que sol fer Madrid amb nosaltres". Així de contundent es mostrà ahir el conseller insular de Cultura i Patrimoni, Joan Font, sobre la partida 'fantasma' per a la restauració del castell d'Alaró. De moment, el Govern estatal no ha previst cap consignació per a la rehabilitació de la fortificació, uns doblers que ascendeixen a 240.000 euros i que l'any passat l'Estat es va comprometre a pagar durant quatre anys.
Sinde cerca 'solucions' per al Castell d'Alaró
La ministra espanyola de Cultura, Àngeles González-Sinde, va reconèixer ahir que el seu departament no preveu, de moment, els doblers promesos l'any passat per a la reforma del Castell d'Alaró i per al Museu modernista de Can Prunera, però es compromet a "trobar solucions". Així ho explicà el senador Pere Sampol, després de la compareixença de la titular espanyola a la Cambra alta.
Madrid no pagarà els doblers promesos al castell d'Alaró i Can Prunera
Ni el milió d'euros promès per a la rehabilitació del castell d'Alaró ni els 600.000 euros per a la restauració del museu modernista de Can Prunera no arribaran a Mallorca. La ministra espanyola de Cultura, Àngeles González-Sinde, descartà ahir les dues invesions promeses l'any passat sota l'argument que "estan afectades per l'ajustament" pressupostari. A més, Madrid tampoc no entrarà a fer part del consorci de Pol·lèntia. La titular de Cultura, que comparegué ahir dematí a la Cambra Alta per explicar les inversions de l'1% cultural, fou interpel·lada pel senador autonòmic Pere Sampol sobre les inversions estatal de Balears en matèria de Cultura.
Madrid només envia el 14% dels doblers de Dependència
La Conselleria d'Afers Socials té una llista de 1.253 persones que esperen per començar a cobrar l'ajuda econòmica de la Llei de dependència. I és que el departament no té sempre els doblers per pagar tothom i en el moment exacte. De fet, l'àrea d'Afers Socials ha d'afrontar la major part de la despesa de les subvencions, atès que l'Administració estatal no compleix amb la llei -no escrita- dels terços. Aquesta suposa que un 33% de l'ajuda l'havia de sufragar l'erari estatal, mentre que un altre 33% seria a càrrec de les comunitats autònomes i el 33% restant, de l'usuari mateix. Ara bé, l'aportació de Madrid no arriba al 14%. Tot i que aquest compromís no fou inclòs a la Llei de dependència dins l'apartat de finançament, els governs regionals estan molt defraudats per l'escassa contribució estatal. Actualment depèn del Ministeri de Sanitat i Polítiques Socials, amb Leire Pajín al capdavant. I ja han negociat l'aportació del Ministeri a les autonomies, que pagaran entre 60 i 266 euros per cada destinatari a partir del grau de depenència que tingui -cinc nivells.Ara bé, la inversió econòmica de cada prestació per a aquestes persones és molt més elevada. Un gran dependent, per exemple, ha de menester una plaça en una residència de gent gran. A l'Administració li costa 65 € diaris cada ingressat (1.900 € mensuals).
Sensualitat a Cibeles
La sensualitat envaí ahir la quarta sessió de la Cibeles Madrid Fashion Week. Colorista i alegre fou la col·lecció de llenceria d'Andrés Sardá, on els delicats i sensuals culottes i lligues es combinen amb altres teixits més rudes, com el tricot o el crochet, per il·luminar originals peces de vestir.
El Barça jugarà contra el Shakthar Donetsk en els quarts de la Lliga de Campions
El Reial Madrid i el Barcelona, els dos supervivents espanyols en la Lliga de Campions, s'han eludit en el sorteig dels quarts de final, celebrat avui a Nyon (Suïssa), on s'enfrontaran al Tottenham anglès i al Shakhtar Donetsk ucraïnès, respectivament, però se citen en una hipotètica semifinal. L'anglès Gary Lineker, ambaixador de la final de Wembley del 28 de maig, ha estat l'encarregat de repartir sort a la seu de la UEFA, on al marge d'ambdós enfrontaments ha oferit un duel anglès de grans vols entre el Chelsea i el Manchester United i la confrontació entre l'Inter de Milà, defensor del títol, i el Schalke 04 de Raúl González. Poca gent volia una confrontació Reial Madrid-Barcelona en quarts.
“Si Francisco Camps fos balear, jo no seria president del Partit Popular”
El candidat del PP José Ramón Bauzá assegurà ahir que, si el seu company de partit i president valencià Francisco Camps fos de Balears, ell no seria el president de la formació a les Illes. Les paraules causaren enrenou al País Valencià, on els socialistes interpretaren que Bauzá no volia compartir partit amb Camps. Bauzá hagué d'enviar una nota per aclarir que allò que volia dir era que, si Camps fos de les Illes, el president del PP balear seria Camps mateix i no ell. L'afirmació de Bauzá es va realitzar en un berenar informatiu, quan li demanaren si el valencià podria anar a les seves llistes estant imputat.
Els indignats acorden no aixecar els campaments
A Barcelona, els centenars d'indignats acampats a la plaça de Catalunya decidiren quedar-hi, si més no, fins demà dimarts. La decisió es prengué en una assemblea a la qual assistiren centenars de persones i que s'inicià amb l'actuació del cantautor Paco Ibáñez. Quant a Madrid, els concentrats decidiren en assemblea continuar instal·lats a la Puerta del Sol.
El jutge imputa tres caps d'Spanair per l'accident de Barajas
El magistrat Juan Javier Pérez, que instrueix l'accident de l'avió d'Spanair ocorregut el 20 d'agost de 2008, n'ha imputat tres caps d'àrea per 154 delictes d'homicidi imprudent i 18 de lesions imprudents, tal com havia sol·licitat el mes passat l'Associació d'afectats del vol d'Spanair JK5022. Segons informaren fonts jurídiques, en un acte, el jutge imputa José Antonio V., cap de Torn de Base a Madrid; David T., responsable de Manteniment en Línia; i Alejandro S., director de Qualitat en el moment de l'accident. L'instructor prendrà declaració als nous imputats els dies 20, 21 i 22 de juny. A més, tornarà a prendre declaració el pròxim 21 de juny a Jesús T., el cap de Manteniment d'Spanair que ja hi estava imputat amb un tècnic de la companyia Des de l'Associació d'afectats, presidida per Pilar Vera, es va destacar que la decisió presa pel magistrat del Jutjat d'Instrucció número 11 de Madrid, Juan Javier Pérez.
Bauzá reclama una cimera autonòmica perquè Madrid tracti tothom igual
El futur president del Govern, José Ramón Bauzá, considera que ara és el moment perquè tots els presidents autonòmics s'asseguin amb l'Executiu central per "evitar que hi hagi comunitats més ben tractades per l'Estat i que d'altres no puguin oferir una sèrie de prestacions socials, sanitàries o educatives". En una entrevista concedida a Los desayunos de TVE, Bauzá manifestà que aquesta reunió ha de marcar un "punt d'inflexió". "Hem d'asseure'ns amb tots els partits i tots els presidents de les diferents comunitats per analitzar què està passant, per ser més estadistes que mai i per pensar que les comunitats han viscut com aquelles famílies que han estat vivint per sobre de les seves possibilitats. Una vegada que la cosa es regularitzi, es veurà on és la diferència entre els ingressos reals i els que s'han produït en aquesta esfera de possibilitats", assenyalà. Segons Bauzá, les institucions han de començar a utilitzar el "bisturí d'una manera asèptica en aquelles qüestions que han de ser prescindibles i retallar d'allà on calgui retallar".
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc