Madrid només envia el 14% dels doblers de Dependència

La Conselleria d'Afers Socials té una llista de 1.253 persones que esperen per començar a cobrar l'ajuda econòmica de la Llei de dependència. I és que el departament no té sempre els doblers per pagar tothom i en el moment exacte. De fet, l'àrea d'Afers Socials ha d'afrontar la major part de la despesa de les subvencions, atès que l'Administració estatal no compleix amb la llei -no escrita- dels terços. Aquesta suposa que un 33% de l'ajuda l'havia de sufragar l'erari estatal, mentre que un altre 33% seria a càrrec de les comunitats autònomes i el 33% restant, de l'usuari mateix. Ara bé, l'aportació de Madrid no arriba al 14%.

Tot i que aquest compromís no fou inclòs a la Llei de dependència dins l'apartat de finançament, els governs regionals estan molt defraudats per l'escassa contribució estatal. Actualment depèn del Ministeri de Sanitat i Polítiques Socials, amb Leire Pajín al capdavant. I ja han negociat l'aportació del Ministeri a les autonomies, que pagaran entre 60 i 266 euros per cada destinatari a partir del grau de depenència que tingui -cinc nivells.
Ara bé, la inversió econòmica de cada prestació per a aquestes persones és molt més elevada. Un gran dependent, per exemple, ha de menester una plaça en una residència de gent gran. A l'Administració li costa 65 € diaris cada ingressat (1.900 € mensuals).

Una altra possibilitat és oferir una plaça a un centre de dia, amb un cost mensual per usuari de 900 euros. Finalment, hi ha l'ajuda econòmica directa -més d'un 60% dels casos a les Illes-, que està quantificada gairebé en 480 euros. Resulta evident que el de- senvolupament de la Llei de dependència no ha estat l'esperat. Hi ha influït molt la crisi econòmica, que ha minvat els ingressos de l'Administració d'ençà que començà, entorn de l'any 2008. La norma, però, s'havia aprovat el 2006 i entrà en vigor per juliol de 2007. És per això que el PSOE hagué de fer anques enrere en el desenvolupament més potent. I ha hagut de tolerar l'oposició d'algunes comunitats governades pel PP -és el cas de Múrcia, el País Valencià i Madrid-, que s'han negat a aportar-hi més doblers que els enviats des de la tresoreria estatal.

Ara bé, l'ajuda per dependència és ja considerada un "dret subjectiu" que el ciutadà pot reclamar a l'Estat amb tota justícia. A més a més, el perfil de les sol·licituds canviarà. "Ara es prefereix l'ajuda econòmica, perquè a la dona gran que ho demana l'han enseyada a tenir cura del seu home o d'altres i no vol sortir de casa", explica Santiago. "En canvi, quan arribi la generació següent de dones, no voldran els doblers, sinó una plaça en una residència", sentencia.

El Pacte hi inverteix 10 pics més que el PP

"No tenim doblers per assumir-ho tot", explica la consellera Fina Santiago. Hi afegeix que "de fet, l'esforç desplegat per posar en marxa la Llei de dependència ha estat increïble: hem passat dels 8 milions d'euros que s'hi destinaven amb el PP, l'any 2007, als 82 milions que nosaltres hi gastam actualment". Per això, Santiago demana que perduri la voluntat d'invertir en la construcció de residències de gent gran. "Caldrà mantenir l'esforç durant una o dues lesgislatures per arribar a cobrir la demanda", conclou.