L'Ajuntament d'Inca preveu aprovar demà un pla d'ajust per 1 milió d'euros
Inca pretén estalviar 1 milió per posar al dia l'economia municipal. Foto: M. Nadal. L'Ajuntament d'Inca preveu aprovar en el ple municipal demà un pla d'ajust econòmic per 1 milió d'euros que remetrà al Ministeri d'Hisenda per obtenir liquiditat en crèdits sindicats amb l'aval del Govern, que permetran al consistori obtenir 4,7 milions d'euros per pagar proveïdors. El pla d'ajust és un requisit indispensable per accedir a aquest finançament i ha d'assegurar la total amortització del préstec per les factures pendents als proveïdors en un termini de deu anys, ha recordat l'Ajuntament d'Inca en un comunicat. El consistori ha subratllat l'"esforç importantíssim" de reducció de la despesa municipal en els últims anys i especialment el 2011 i 2012.
Els ajuntaments tenen fins a dijous per informar a Hisenda de les seves factures per pagar
Els ajuntaments tenen de termini fins a demà, dijous, per informar al Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques de les seves factures pendents amb els proveïdors fins al 31 de desembre de 2011, dins del pla aprovat pel Govern consistent en un mecanisme de crèdits perquè les corporacions locals puguin fer front als seus pagaments.
Montoro diu que l'Estat assumirà el 0,5% addicional del dèficit
El ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, ha confirmat aquest dimarts en el Ple del Congrés que l'Estat serà qui assumeixi el 0,5% extra de reducció del dèficit imposat per l'Eurogrup, amb el qual les comunitats autònomes mantindran el seu límit en l'1,5%.
Les Balears tanquen el 2011 amb un dèficit del 4% del PIB
Les Balears tancaren l'exercici 2011 amb un dèficit del 4% del PIB regional, amb el qual incorre en una tendència alcista durant l'últim trimestre de l'any passat i supera àmpliament el límit fixat pel Govern de l'1,3%.
Guipúscoa investiga les obligacions tributàries de Rafel Nadal
Rafel Nadal ha tingut societats domiciales a la Diputació Foral fins el 2011. Foto: Reuters. La Hisenda Foral de Guipúscoa, governada per Bildu, s'ha referit a les informacions que apunten que està investigant al grup de societats que el tennista mallorquí Rafel Nadal ha tingut domiciliat en aquest territori des de 2006 fins a finals de 2011, i ha assegurat que "actuarà amb fermesa" perquè es compleixin les obligacions tributàries de tots els contribuents. La institució foral, a través d'un comunicat, en el qual no nomena en cap moment Nadal i en el qual tampoc no confirma la notícia de si investiga al tennista, ha volgut sortir al pas de la polèmica sorgida entorn d'aquest assumpte. En aquest sentit, la Diputació assegura que actuarà "amb serietat i fermesa, vetllant pel compliment de les obligacions tributàries de tots els contribuents".
El Govern central espera recaptar 8.171 milions amb un pla contra el frau fiscal
La vicepresidenta del Govern, Sáenz de Santamaría, ha avançat que el Govern aprovarà en breu un Pla General de Control Tributari pel qual espera recaptar 8.171 milions d'euros, i que se centrarà fonamentalment en la lluita de l'economia submergida i els paradisos fiscals. En acabar la reunió del Consell de Ministres, la vicepresidenta ha indicat que una de les novetats que inclourà el pla serà limitar l'ús d'efectiu en determinades transaccions financeres per aflorar part de l'economia submergida que es du a terme a través d'aquestes operacions. El pla de prevenció del frau fiscal operarà en tres àmbits: la lluita contra els incompliments tributaris, la millora del control en la fase recaptadora i la col·laboració de l'Agència Tributària amb els organismes fiscals de les comunitats autònomes.
El jutge ajorna al març de 2012 el judici contra els Hore per frau fiscal
El judici que era previst per a la pròxima setmana contra John Hore i la seva dona, Martha Monica Hore, matrimoni que entre 2002 i 2006 va comprar la finca de Son Bunyola (Banyalbufar) i altres béns i propietats eludint el pagament d'impostos que ascendiria a uns 32 milions d'euros, ha estat ajornat al 12 de març de 2012 a causa de la malaltia de la jutgessa titular d'aquest Jutjat.
El PP no creu en l'efectivitat del pacte fiscal proposat per Gestha
El secretari general del PP balear, Miquel Ramis, ha manifestat no creure" en el gran pacte fiscal que han proposat els tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha) per reduir el frau fiscal, ajustar el dèficit i reactivar l'economia, en considerar que "la millor forma de reduir el deute és no crear-la, sobretot si és innecessària", i en aquest sentit ha recriminat que el Govern del Pacte deixàs al terme de la passada legislatura 6.000 milions de deute.
L'empresariat balear “falsejà” els ingressos
Els tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha) alerten que els petits empresaris de les Balears "falsejaren" els seus ingressos i en declararen un 14% menys amb motiu de la manca de liquiditat i beneficis. Així ho posen de manifest en la segona edició de l'Informe de lluita contra el frau fiscal a l'Agència Tributària, elaborat a partir de la darrera estadística de l'IRPF 2008, declarat per juny de 2009. Així, troben "xocant" que, mentre que els treballadors assalariats de les Illes declararen aquell any un 4,9% més, tot i els efectes primerencs de la recessió i l'increment de l'atur, els professionals liberals i els petits empresaris es mostraren davant Hisenda com a "simples mileuristes". Cal pensar que aquest col·lectiu hi va fer constar unes rendes netes de 12.307 euros mensuals i una caiguda d'ingressos del 14% -devers 2.004 euros manco. Això fou en un any, el 2008, en què l'economia encara va créixer un 3,4%. Des de Gestha, atribueixen aquest comportament "tan dispar" al fet que les declaracions de 2008 es presentaren per juny de 2009, en plena recessió econòmica.
El PP es planta
Els representants municipals del PP abandonaren ahir, de manera inesperada, la comissió informativa extraordinària prèvia al ple municipal en el qual s’havien discutir les seves esmenes a la modificació de les ordenances fiscals proposada pel tinent de batle d’Hisenda, Andreu Alcover, per a l’any que ve. Just començada la reunió, Julio Martínez, regidor del PP.
Hisenda troba grans moviments de divises a la Fundació Illes Balears
La delegació de l'Agència Tributària a les Illes Balears ha enviat al jutge Antoni Garcías que instrueix la investigació sobre un possible desviament de fons públics cap a la fundació de l'expresident Gabriel Cañellas un informe amb els moviments de l'entitat privada entre els anys 2005 i 2007. En el document es detallen comptes bancaris, tràfic de divises, transmissions de valors, fons d'inversió, lletres del Tresor i béns i immobles de la Fundació. Destaquen especialment diverses operacions de moviments de divises entre bancs espanyos i Luxemburg i Itàlia. El 2005 es feren dues inversions d'uns 100.000 i 140.000€ a Luxemburg, que després la fundació es va reembolsar amb uns 2.000 € d'interessos. L'Agència també detalla una altra operació financera internacional de tràfic de divises que tingué lloc el 2007. La Fundació aleshores invertí un milió d'€ a Itàlia, pels quals també rebé importants interessos. En l'apartat de béns i immobles destaca la propietat del castell de Sant Elm i de d'altres hectàrees al puig Blanc.
Hisenda arribarà fins al final en la investigació dels comptes a Suïssa
El director de l'Agència Tributària (AEAT), Juan Manuel López Carbajo, assegurà ahir que anirà "fins al final" si els residents de l'Estat espanyol amb comptes a Suïssa no aconsegueixen justificar la regularització de patrimonis. Així mateix, va negar que els requeriments efectuats representin un tracte de favor i va afirmar que poden derivar en sancions. "No es tracta d'un tracte de favor a grans patrimonis, sinó d'una investigació capdavantera singular", va afirmar López Carbajo.
Socias diu que Burillo demanà el trasllat fa un any
La partida del delegat especial d'Hisenda a les Illes, Raúl Burillo, generà ahir nombroses reaccions polítiques. El delegat del Govern, Ramon Socias, advertí que Burillo va demanar el trasllat a Aragó "fa un any". El resposable de l'Executiu va exigir que "no se cerquin cinc cames al moix", perquè la substitució respon a la "pròpia voluntat" de Burillo, qui és natural de Saragossa. Socias va destacar que el trasllat i la substitució del fins ara funcionari de l'Agència Tributària Balear "són coses que passen a l'Administració". A més, va assegurar que la sol·licitud que va presentar Burillo és "absolutament normal". El delegat del Govern també va lloar "l'intens" treball que ha portat a terme durant els darrers cinc anys en la "lluita contra la corrupció i la col·laboració amb la justícia", fet pel qual "els seus superiors han reconegut plenament la seva tasca". Socias recordà que no només es trasllada Burillo, sinó que també hi ha hagut un canvi de director de l'Agència Tributària en l'àmbit estatal, de la mateixa manera que s'han realitzat substitucions d'altres delegats autonòmics que "fa més de cinc anys que són en la destinació actual".
El Servei de Renda Àgil 2010 ha tramitat gairebé 55.000 declaracions, un 3,5% més
El servei autonòmic d'assistència per a la liquidació de l'IRPF Renda Àgil ha tramitat aquest any 54.963 declaracions, el qual representa un increment del 3,5 per cent en relació amb la campanya de 2009. Així l'ha destacat avui en la presentació dels resultats de l'últim exercici la directora de l'Agència Tributària de les Illes Balears (ATIB), Maria Antònia Truyols, qui ha subratllat també que el 76,1 per cent de les declaracions tramitades a través de Renda Àgil s'han presentat per internet.
Ana Torroja no 'canta'
L'excantant del grup Mecano Ana Torroja es va negar ahir, per segona vegada, a declarar davant el jutge instructor de l'operació Llampec, Antoni Garcias, i el fiscal Juan Carrau per cinc delictes fiscals que suposen una presumpta quota defraudada a Hisenda d'1,2 milions d'euros.
Hisenda tornarà un 7,32 per cent menys als illencs que l'any passat
L'Agència Tributària preveu tornar 256 milions a 351.000 contribuents de les Balears en la campanya de Renda 2010. Es tracta d'una xifra un 7,32% inferior a la quantitat que es retornà l'any passat, 276 milions. Així ho explicà ahir el delegat especial de l'Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT) a l'Arxipèlag, Florentino Pellejero, qui atribuí el descens en l'import a retornar als canvis normatius que s'han duit a terme, com són el fet que la deducció per obtenció de rendiments de treball o d'activitats econòmiques dels 400 euros hagi passat a ser aplicable a contribuents amb una base imposable inferior a 12.000 euros anuals, com també a l'increment de tributació de les rendes d'estalvi. Pel que fa a l'import a ingressar, l'Agència Tributària preveu que la quantitat serà de 182 milions d'euros, un 3,33% més que l'any passat, quan se n'ingressaren 176 milions.
Les Balears superen el dèficit fixat pel primer semestre de l'any
Les Balears van tancar el primer semestre de l'any amb un dèficit 2,11% del PIB regional, amb la qual cosa les illes superen a hores d'ara d'any el límit de l'1,3% fixat pel Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF). L'arxipèlag és la tercera comunitat amb la taxa més alta i ha vist augmentat el seu dèficit en més d'un punt percentual respecte al primer trimestre, quan va assolir la franja del 0,92% del dèficit entre gener i març. No obstant això, el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) va aprovar el juliol el pla de sanejament de la comunitat, que suposarà unes mesures d'ajusts properes als 380 milions d'euros per tancar el present any en els límits d'estabilitat financeres fixats el 2011.
El Consell admet que falta de liquiditat prové del deute del Govern
El Consell de Mallorca ha admès que el seu principal problema de finançament i liquiditat prové del deute que el Govern balear manté amb l'organisme insular des de març de 2011. En el ple, que s'ha desenvolupat aquest matí, el grup socialista ha realitzat una interpel·lació sobre la situació econòmica del Consell, que, ha assenyalat, no està a punt de la "fallida", com han anunciat representants de l'organisme insular a través de la premsa.
L'Impost de Patrimoni podria recaptar 29,5 milions a les Balears
Tècnics d'Hisenda creuen que no hi ha motius per pensar en una fuga de grans capitals a l'estranger. Foto: Arxiu. Els tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha) estimen que la restauració de l'Impost de Patrimoni per a fortunes superiors als 700.000 euros pot generar una recaptació a les Balears de 29,5 milions d'euros i circumscriure's a 5.611 declarants. L'esmentat càlcul s'estableix a partir de les dades de l'exercici 2007 -últim que va ser vigent l'Impost de Patrimoni- i planteja un tipus mig efectiu del 0,65% i una quota mitjana de 5.266 euros en el cas balear. A nivell nacional, Gestha han mostrat avui el seu suport a la recuperació de l'Impost de Patrimoni per a grans rendes a l'entendre que es tracta d'un tribut "just i equitatiu", "que en molts casos escapen al control del Fisc de forma fraudulenta o mitjançant diferents subterfugis legals". Madrid recupera l'Impost de Patrimoni a partir de 700.000 euros