El Govern i la banca estudiaran llogar l'estoc immobiliari
Les entitats financeres no obriran per ara l'aixeta al sector immobiliari. Si més no, no ho posaran fàcil. Això no obstant, el Govern balear i la banca estan disposats a trobar solucions a l'actual problemàtica immobiliària, per la qual cosa estudiaran la possibilitat de treure en règim de lloguer part de l'estoc d'habitatges de què disposen les entitats financeres. Així ho explicà ahir el conseller d'Habitatge del Govern balear, Jaume Carbonero, després de reunir-se, juntament amb el president, Francesc Antich, i el conseller d'Economia, Carles Manera, amb les entitats financeres. "La posició actual és que les noves promocions d'habitatges -siguin lliures o de protecció oficial- que en aquests moments estan pendents de crèdits hipotecaris per part de les entitats financeres tindran moltes dificultats", assegurà Carbonero. En qualsevol cas, l'objectiu és assolir acords i, per això, el Govern i la banca crearan grups de treball reduïts que començaran a funcionar a partir de la setmana que ve. En aquest sentit, el titular d'Habitatge es referí a diferents possibilitats, com que la Societat Pública de Lloguer assumeixi l'estoc d'immobles de la banca, si bé precisà que abans s'haurà de conèixer la xifra exacta i on estan ubicats.
L'oposició abandona el nou Govern
Tres ministres opositors del Govern de transició de Tunísia, que es formà dilluns, el varen abandonar ahir enmig de la repressió de les protestes de milers de tunisians perquè no estan d'acord amb el manteniment als llocs clau de l'Executiu de diversos membres del partit en el poder del règim anterior. La Unió General de Treballadors Tunisians (UGTT) anunciava ahir dematí la dimissió dels seus tres representants al nou Govern -dos ministres i un secretari d'Estat- com a protesta perquè els ministeris de més pes, com Interior, Defensa, Exteriors i Finances, han estat assignats a membres del RCD. La UGTT, que tingué un paper clau en l'organització de les protestes que forçaren la caiguda del fugit president Ben Ali, decidí, a més, que no reconeixeria el nou Govern. La decisió d'UGTT fou hores més tard repetida pel Fòrum Democràtic pel Treball i la Llibertat (FDTL), un dels tres partits d'oposició legal inclosos en el nou Executiu, el qual també hi va suspendre la participació mentre no es retirin almenys alguns ministres del RCD.
Aposta pel turisme estatal
El Govern balear vol concretar juntament amb el sector privat una estratègia turística "ambiciosa" per aconseguir una major presència del mercat estatal a les Illes, que permeti allargar la temporada turística mitjançant la configuració i promoció de productes atractius. Per això, es treballa amb aerolínies, navilieres, agències de viatges i el sector d'allotjament, per establir una línia d'actuació conjunta en cada un d'aquests camps, amb l'objectiu de gestar unes "campanyes especials" en punts concrets del principi i final de temporada alta. Així ho manifestà la consellera de Turisme i Treball, Joana Barceló, en el marc de la Fira internacional de turisme (Fitur), duta a terme a Madrid. Gual creu que 2011 serà "l'inici de la recuperació turística" El Govern vol concertar amb el sector allargar la temporada alta amb el mercat nacional
El Govern estudia els dofins dins les reserves marines
La Direcció General de Pesca de la Conselleria de Presidència ha posat en marxa un nou projecte d'investigació per esbrinar les correlacions entre el denominat "efecte reserva" i els dofins mulars. La directora general de Pesca, Patrícia Arbona, i la consellera de Medi Ambient del Consell, Maria Magdalena Tugores, van acompanyar els tècnics de Pesca del Govern en la instal·lació de tres ordinadors submergibles encarregats de registrar el moviment dels dofins en la reserva marina del Migjorn. Aquest projecte està cofinançat per la Comunitat Autònoma i la Unió Europea i té una durada de tres anys. "El primer any es porta a terme en la reserva de Migjorn, el següent en la reserva del Llevant i, finalment, en la reserva del Nord de Menorca", digué Arbona, a més de destacar que aquest projecte "ens permetrà saber si les reserves marines, a part de contribuir a la preservació dels recursos marins, també tenen un efecte beneficiós sobre els mamífers marins".
Els canvis ja arranquen a Tunísia
Els canvis s'acceleren a Tunísia, on la Justícia anuncià ahir l'obertura d'un procediment judicial contra el president deposat Zine al-Abidine Ben Ali i diversos membres de la seva poderosa família política per l'apropiació de la riquesa del país de què l'acusaven la gran majoria de tunisencs. Malgrat la permanència a llocs clau del Govern de diversos membres de l'Agrupació Constitucional Democràtica (RCD) -el totpoderós partit de l'expresident-, l'anunci de la seva persecució judicial demostra que les coses comencen a prendre una direcció dins el si del poder tunisenc. A més, el radical canvi en la línia informativa dels mitjans públics i privats, en un país que ha viscut durant dècades en la censura més fèrria, denota també una transformació vertiginosa en les estructures de poder del règim anterior. L'agència oficial tunisenca TAP i la televisió estatal, acostumades durant anys a enaltir sense parar la figura de Ben Ali i el seu clan familiar, n'anunciaren ahir la persecució judicial amb grans titulars. Segons l'agència oficial, la investigació de l'expresident i la seva família s'emprendrà per "adquisició il·legal de béns mobles i immobles, dipòsits il·lícits a l'estranger i exportació il·legal de divises".
Govern i sindicats veuen més a prop l'acord, però encara no tenen res fermat
Govern i sindicats van coincidir ahir que, malgrat els avenços aconseguits, encara no hi ha acord sobre el pacte social i laboral que negocien. Per aquest motiu, CCOO advertí l'Executiu que hi haurà "confrontació" si divendres no hi ha un consens sobre les pensions. Ahir es va saber que el president Zapatero participà en la reunió que dilluns va tenir el ministre de Treball, Valeriano Gómez, amb els secretaris generals de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, i d'UGT, Cándido Méndez, i amb el president de la CEOE, Joan Rosell.
Negociacions sobre les pensions
Joana Barceló diu que el principi d'acord no perjudicarà els fixos discontinus
La consellera de Turisme i Treball, Joana Barceló, s'ha mostrat satisfeta pel principi d'acord assolit per reformar les pensions i ha assegurat que reforçarà la confiança i l'estabilitat del país, elements "molt importants" en un moment econòmic difícil com l'actual.
Negociacions sobre les pensions
La CAEB aplaudeix el principi d'acord sobre les pensions
El president de la Confederació d'Associacions Empresarials de les Balears (CAEB), Josep Oliver, ha expressat la seva satisfacció davant del principi d'acord assolit entre el Govern i els agents socials de cara a tancar un pacte definitiu sobre la reforma de les pensions, i en aquest sentit ha manifestat que això "facilitarà" el desenvolupament de la reforma laboral. En qualsevol cas, Oliver ha confiat que aquest acord "doni satisfacció a les parts" per a infundar tranquil·litat".
Les peticions de bons de deute públic ascendeixen a 250 milions d'euros
Les peticions de bons davant de l'emissió de deute públic per a inversors minoristes per part del Govern ascendeixen a 250 milions d'euros, el que supera en 50 milions la posada en circulació impulsada per l'Executiu, ampliable a 300 milions, tal com ha informat la portaveu del gabinet autonòmic, Joana Barceló.
La demanda de bons del Govern triplica l'emissió
La portaveu del Govern, Joana Barceló, no va dubtar ahir a qualificar d'èxit la venda de deute públic de la Comunitat. I les xifres li donen la raó: si bé l'Executiu va emetre bons per valor de 200 milions d'euros -tot i que va ampliar l'operació als 300 milions-, les sol·licituds han arribat als 879 milions. Gairebé el triple. En total, s'han fet 25.600 sol·licituds per comprar bons -de 34.000 euros de mitjana- i tothom que n'ha demanat en podrà adquirir, encara que els qui en vulguin quantitats més elevades no podran comprar tot allò que voldrien. Tot i amb això, tal com havia avançat el conseller d'Economia, Carles Manera -i ahir ho reiterà Barceló-, l'Executiu no preveu vendre més bons. Com a mínim fins que no conclogui l'exercici del 2011. Cal tenir en compte que l'operació que es tancà ahir era per finançar el deute del 2010 i que el Govern de les Balears tan sols té autorització de l'Executiu Zapatero per endeutar-se fins als 371 milions. I Manera, quan anuncià l'operació, ja explicà que per als 71 milions restants disposen de "prou recursos financers" per fer-se'n càrrec sense haver de recórrer als bons. Barceló va dir, després de la reunió del Consell de Govern, que l'èxit de l'operació de venda de deute podia ser per la bona rendibilitat que ofereix el Govern, combinada amb la "gran capacitat d'estalvi" dels ciutadans de les Illes Balears.
El Govern preveu que un 40% dels treballadors es jubili als 67 anys
El Govern preveu que un 40% dels treballadors es jubili amb 67 anys, un altre 40% als 65 anys i que el 20% restant ho faci a edats inferiors al desenvolupar ocupacions penoses o per ser discapacitats, segons ha assenyalat el secretari d'Estat de la Seguretat Social, Octavio Granado.
Carles Manera anuncia que l'emissió dels bons serà efectiva en pocs dies
El conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, ha anunciat avui que l'emissió de bons de deute públic per 300 milions d'euros realitzada pel Govern es farà efectiva en pocs dies. Manera ha defensat l'emissió de bons per a inversors minoristes que ha realitzat el Govern entre el 24 de gener i el 4 de febrer per considerar que "de totes les fórmules existents" de deute públic "era una bona opció" i a més "ha tingut una resposta molt positiva".
El Parlament insta a crear una comissió per estudiar els usos de Son Dureta
La Comissió d'Ordenació Territorial del Parlament ha aprovat per unanimitat una proposició no de llei presentada per UM (Grup Mixt) que insta al Govern a crear una Comissió per estudiar els usos possibles de l'edifici de l'antic hospital de Son Dureta. Així, la iniciativa d'UM assenyala que en aquesta Comissió hauran de tenir representació tots els grups polítics del Parlament, mentre que, d'altra banda, s'ha aprovat per unanimitat incloure una esmena del PP en la que es demana que l'Ajuntament de Palma també participi en aquest òrgan.
Rajoy reclama un govern capaç de generar benestar
El president del PP, Mariano Rajoy, assegurà ahir que la "urgència" d'Espanya és tenir un govern "amb criteri", que respecti la seguretat jurídica, que generi certesa, que tingui un pla econòmic i "capaç de gestionar l'economia i de generar riquesa i benestar". En la clausura de la convenció del PP de Galícia, Rajoy va dir que l'Estat té "fonamentalment un problema de competència", per la qual cosa insistí en la necessitat de tenir un executiu "seriós" i capaç de gestionar l'economia.
Injecció per a la indústria balear: 638 milions en 9 anys
El Govern balear aposta per la indústria i per això donà a conèixer ahir un pla d'impuls per a aquest sector que hi preveu una inversió de 638 milions d'euros fins a l'any 2020 i que combina els eixos de la indústria tradicional i de l'emergent. La partida prevista per a enguany és de 53,45 milions d'euros. Es tracta del primer per a aquestes activitats que es redacta a les Balears i un dels primers de l'Estat i s'ha consensuat amb els agents econòmics i socials de les Illes. El president, Francesc Antich; el conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera; i la consellera de Comerç, Indústria i Energia, Francesca Vives, el presentaren.
El Bloc buscarà suports per bloquejar el permís per extreure petroli a Eivissa
El Bloc cercarà el suport de tots els partits de les Balears, de manera especial del PSIB-PSOE i PP, perquè el Govern central derogui el permís perquè es realitzin prospeccions per extreure petroli en aigües de les Balears per les negatives conseqüències mediambientals i econòmiques que tindria.
El somni de Nadal es farà realitat
"Feia estona que aquest projecte el tenia dins el cap; és una iniciativa molt important per mi que prest serà una realitat i, a més, ho faré a Manacor". Així volia agrair el número 1, Rafel Nadal, el suport institucional del Govern, del Consell de Mallorca i de l'Ajuntament de Manacor per a la construcció a Manacor d'un centre internacional de tennis promogut íntegrament per la fundació del tennista i que durà el nom del manacorí. Nadal, que no volgué avançar el cost total del projecte, confirmà que es construirà al complex esportiu de la Torre dels Enagistes. A més, serà concebut "com una acadèmia per a joves promeses i disposarà d'unes instal·lacions de primera qualitat".
El Govern instarà el Ministeri perquè paralitzi les prospeccions en aigües d'Eivissa
El president de l'Executiu balear, Francesc Antich, s'ha compromès a aprovar un acord en el Consell de Govern en el qual s'instarà el Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç a que paralitzi les llicències atorgades per a realitzar estudis sobre prospeccions petrolíferes en el Golf de València, concretament, en aigües que separen el País Valencià d'Eivissa.
El Govern aposta per l'esport net
El Govern de les Illes Balears i l'Agència Estatal Antidopatge varen firmar ahir un acord pel qual es comprometen a dur a terme actuacions conjuntes en la prevenció i lluita contra el dopatge en l'esport, a més de vetlar per la salut dels federats i fomentar els valors esportius. D'acord amb la seva legislació esportiva, l'Executiu pot establir el seu sistema de controls en l'àmbit del propi territori -segons disposa la Llei Orgànica 7/2006- i, en virtut d'aquest conveni, informar l'AEA de la comissió de presumptes pràctiques que puguin ser constitutives de delicte per ús de substàncies prohibides.
Els treballadors de Quesería Menorquina pressionen per fer fora Nueva Rumasa
Ruíz-Mateos amb Antoni Olives, en una imatge d'arxiu. Foto: T. Mercadal. El president del Comitè d'Empresa de la Quesería Menorquina, Antonio Olives, ha exigit al Govern que sigui "més dur" amb Nueva Rumasa per "pressionar", a fi que abandoni la gestió d'aquesta empresa, ja que, segons el seu parer, aquesta serà l'única manera de garantir la seva viabilitat i el manteniment dels 184 llocs de treball. En declaracions a Europa Press, Olives ha recalcat que l'Executiu balear ha "d'implicar-se al màxim", a causa que la situació és "crítica", tenint en compte la "mala gestió" de la família Ruíz-Mateos. Així, ha recordat que el Comitè d'Empresa ja va advertir el Govern que la gestió de Nueva Rumasa "no anava a bon port", a causa que des del passat mes de maig, ja es va produir el primer retard en el pagament de la nòmina.
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- El PSIB calcula que amb el decret turístic del PP-Vox «27.000 habitatges de lloguer vacacional ja no es revertiran per a residents»
- Sebastià Taltavull: «La despesa en armament es podria dedicar a acabar amb la fam al món»
- Jornades Anarcosindicalistes a Palma