Bauzá ajorna una setmana més la presentació dels pressuposts
El president de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, va repetir una vegada i una altra al darrer ple que presentaria els pressuposts del 2012 al Parlament "en temps i forma", com si complir la llei fos una victòria. Però no ho farà. Arribaran una setmana tard. El portaveu del Govern, Rafel Bosch, afirmà ahir que una reunió extraordinària del Consell de Govern aprovarà els comptes dilluns. Però va afegir que "tècnicament" els lliuraran al Parlament entre el 7 i el 9 de novembre. Ahir mateix, els socialistes recordaven que el límit marcat per la llei és el 30 d'aquest mes, és a dir, demà. Després del Consell de Govern d'ahir, Bosch va dir que, tot i el retard, havien fet un "esforç complicadíssim" per enllestir-los.
Les administracions deuen més d’un milió a les entitats juvenils
El Consell de Joventut de les Illes Balears (CJIB) calcula que els ajuntaments, els consells i el Govern deuen a les entitats que en formen part, com a mínim, 1.022.854 euros. El deute s'acumula des de l'any 2009, però la quantitat més important, de 699.826 euros, és d'enguany. Cal dir que, a més, les administracions deuen al mateix CJIB 183.250 euros.
El pragmatisme s’apodera de l’IRL
Una absoluta cordialitat fou ahir la nota dominant en la primera reunió de la legislatura de la junta rectora de l'Institut Ramon Llull, que se celebrà al Consolat de Mar amb la presència dels presidents del Govern balear, José Ramón Bauzá, i de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas. L'ordre del dia se centrà en les línies estratègiques d'actuació per als propers anys. Les diferències ideològiques de tots dos governs, sobretot en matèria lingüística, no seran cap obstacle per treure profit econòmic, turístic i cultural a l'IRL, una institució que, en paraules del seu director, Vicenç Villatoro, ha de ser "reexplicada i resituada" en la projecció exterior de la cultura i els productes culturals. "Aquest Govern no ha discutit mai que les Illes Balears formen part d'un territori amb una llengua comuna. Les diferències de plantejament al voltant del model lingüístic no suposen cap problema", afirmà el conseller d'Educació, Cultura i Universitats de l'Executiu insular, Rafel Bosch, una vegada finalitzada la reunió. Mas i Bauzá coincideixen en la necessitat d'aplicar ajusts per aixecar l'economia
Bauzá diu ara que dilluns farà públics els pressuposts
El president de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, va agafar ahir tothom per sorpresa quan va afirmar que dilluns presentarà els pressuposts del 2012. El Govern hi arriba a temps pels pèls, perquè el termini s'acaba just llavors. De fet, és probable que el Consell de Govern n'aprovi el projecte dilluns mateix, tot i que l'Executiu treballa per poder-ho fer aquest divendres. Al ple del Parlament d'ahir l'oposició havia de fer una sèrie de preguntes per posar en evidència el Govern per no haver duit els pressuposts a temps. Però els diputats de l'oposició quedaren de pedra quan Bauzá va dir: "El pròxim dia 31 aquest Govern presentarà els seus pressuposts".
Prohens i els presidents dels consells demanen l’actuació urgent del Govern espanyol davant la crisi migratòria: «Les Balears són al límit»
La presidenta del Govern, Margalida Prohens, i els quatre presidents dels consells insulars
Govern i PP tornen a votar junts avui en el Parlament
Per segona setmana consecutiva, els grups que donen suport al Govern i el del PP, a l’oposició, votaran avui de manera conjunta en el ple del Parlament per aprovar per unanimitat una iniciativa a la Cambra. La crisi, econòmica i institucional a les Balears, propicia aquest clima de consens. Avui, a més d’això, la sessió estarà marcada per la presumible absència del diputat Bartomeu Vicens.
El Govern ajudarà el comerç rural a través dels municipis
La consellera de Comerç, Indústria i Energia del Govern, Francesca Vives, i el director general de Comerç, Pere Trias, presentaren ahir una "nova línia" de subvencions que aniran a parar a les mans dels consistoris municipals de les Balears perquè les dediquin al foment i a la millora del comerç rural. En principi, el pressupost destinat serà només de 2,1 milions d’euros.
El Govern paga 54 milions dels 150 que deu a empreses i ajuntaments
El Govern balear pagarà demà 54 milions d’euros dels 150 que deu a ajuntaments i a empreses. La mesura, presentada ahir com un "esforç creditici de primera magnitud", serà una injecció de liquiditat de 22 milions per als consistoris i de 32 per a 3.000 petites i mitjanes empreses que fan de proveïdors de la Comunitat. Una "bombona d’oxigen" en un moment de "dificultat econòmica i de constrenyiment del crèdit".
El Govern inverteix 115 milions en tren
El Govern ha adjudicat en els tres primers mesos de l'any inversions per valor de 115,4 milions d'euros en obres ferroviàries. Entre les actuacions previstes n'hi ha de referents al tren tram entre Manacor i Artà, un projecte que el proper dia 27 es començarà a fer realitat amb la col·locació de la primera travessa. El conseller de Mobilitat, Biel Vicens (Bloc), informà ahir al Consell de Govern d'aquestes adjudicacions, que inclouen les aprovades dijous en el consell d'administració de Serveis Ferroviaris per 17,5 milions.
“És un dia nefast”, diu el Govern
La compareixença de l'expresident del Govern Jaume Matas davant el jutge no deixà indiferents ni els actuals governants ni els responsables dels partits polítics. "És un dia veritablement nefast per a la nostra comunitat", advertí la portaveu de l'Executiu, Joana Barceló. "És duríssim", "un dia que marca", sentencià. La socialista, als passadissos del Parlament, considerà un "cas insòlit" a l'Estat que un expresident d'una comunitat autònoma i, a la vegada, exministre de Medi Ambient, hagi de comparèixer davant la Justícia per la presumpta implicació en una suposada trama de corrupció i per un suposat enriquiment il·lícit.
La supressió d'alts càrrecs d'UM fa “estalviar” 1,4 milions
L'expulsió d'Unió Mallorquina del Govern i la remodelació que es portà a terme a l'estructura de l'Executiu ha suposat la supressió de 12 alts càrrecs pel que fa a l'Administració autonòmica i d'11 en el sector públic. Això suposa, per als fons econòmics del Consolat, un "estalvi" d'1.427.833 milions d'euros. Concretament, 669.833,34 milions d'euros provenen de la minva del nombre de dirigents -12 manco- de l'Administració balear i 758.000 milions d'euros més són pels 11 menys del sector públic. Per al càlcul de la reducció de la despesa, s'ha aplicat a tots els períodes la retribució bruta anual que estableix la Llei de pressuposts de la CAIB de 2010.
Segons el Govern, l'alta fiança “avala la gravetat de la situació”
La portaveu del Govern, Joana Barceló, assegurà ahir que la fiança de tres milions d'euros, amb la retirada de passaport inclosa, "avala la gravetat de la situació" de l'expresident Jaume Matas. En parlà en una roda de premsa que oferí després de la reunió del Consell de Govern. També manifestà que els polítics han de fer un servei públic i no "un abús d'allò públic". Amb tot, la també consellera de Turisme afegí que l'existència d'aquests processos judicials és un "símptoma de democràcia" i una mostra "que el sistema funciona". Afirmà que es tractava d'una situació "duríssima", però que significa que la Justícia arriba a tots els ciutadans que cometen un delicte.
Rajoy reclama un govern capaç de generar benestar
El president del PP, Mariano Rajoy, assegurà ahir que la "urgència" d'Espanya és tenir un govern "amb criteri", que respecti la seguretat jurídica, que generi certesa, que tingui un pla econòmic i "capaç de gestionar l'economia i de generar riquesa i benestar". En la clausura de la convenció del PP de Galícia, Rajoy va dir que l'Estat té "fonamentalment un problema de competència", per la qual cosa insistí en la necessitat de tenir un executiu "seriós" i capaç de gestionar l'economia.
Injecció per a la indústria balear: 638 milions en 9 anys
El Govern balear aposta per la indústria i per això donà a conèixer ahir un pla d'impuls per a aquest sector que hi preveu una inversió de 638 milions d'euros fins a l'any 2020 i que combina els eixos de la indústria tradicional i de l'emergent. La partida prevista per a enguany és de 53,45 milions d'euros. Es tracta del primer per a aquestes activitats que es redacta a les Balears i un dels primers de l'Estat i s'ha consensuat amb els agents econòmics i socials de les Illes. El president, Francesc Antich; el conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera; i la consellera de Comerç, Indústria i Energia, Francesca Vives, el presentaren.
El Bloc buscarà suports per bloquejar el permís per extreure petroli a Eivissa
El Bloc cercarà el suport de tots els partits de les Balears, de manera especial del PSIB-PSOE i PP, perquè el Govern central derogui el permís perquè es realitzin prospeccions per extreure petroli en aigües de les Balears per les negatives conseqüències mediambientals i econòmiques que tindria.
El somni de Nadal es farà realitat
"Feia estona que aquest projecte el tenia dins el cap; és una iniciativa molt important per mi que prest serà una realitat i, a més, ho faré a Manacor". Així volia agrair el número 1, Rafel Nadal, el suport institucional del Govern, del Consell de Mallorca i de l'Ajuntament de Manacor per a la construcció a Manacor d'un centre internacional de tennis promogut íntegrament per la fundació del tennista i que durà el nom del manacorí. Nadal, que no volgué avançar el cost total del projecte, confirmà que es construirà al complex esportiu de la Torre dels Enagistes. A més, serà concebut "com una acadèmia per a joves promeses i disposarà d'unes instal·lacions de primera qualitat".
El Govern instarà el Ministeri perquè paralitzi les prospeccions en aigües d'Eivissa
El president de l'Executiu balear, Francesc Antich, s'ha compromès a aprovar un acord en el Consell de Govern en el qual s'instarà el Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç a que paralitzi les llicències atorgades per a realitzar estudis sobre prospeccions petrolíferes en el Golf de València, concretament, en aigües que separen el País Valencià d'Eivissa.
El Govern aposta per l'esport net
El Govern de les Illes Balears i l'Agència Estatal Antidopatge varen firmar ahir un acord pel qual es comprometen a dur a terme actuacions conjuntes en la prevenció i lluita contra el dopatge en l'esport, a més de vetlar per la salut dels federats i fomentar els valors esportius. D'acord amb la seva legislació esportiva, l'Executiu pot establir el seu sistema de controls en l'àmbit del propi territori -segons disposa la Llei Orgànica 7/2006- i, en virtut d'aquest conveni, informar l'AEA de la comissió de presumptes pràctiques que puguin ser constitutives de delicte per ús de substàncies prohibides.
Els treballadors de Quesería Menorquina pressionen per fer fora Nueva Rumasa
Ruíz-Mateos amb Antoni Olives, en una imatge d'arxiu. Foto: T. Mercadal. El president del Comitè d'Empresa de la Quesería Menorquina, Antonio Olives, ha exigit al Govern que sigui "més dur" amb Nueva Rumasa per "pressionar", a fi que abandoni la gestió d'aquesta empresa, ja que, segons el seu parer, aquesta serà l'única manera de garantir la seva viabilitat i el manteniment dels 184 llocs de treball. En declaracions a Europa Press, Olives ha recalcat que l'Executiu balear ha "d'implicar-se al màxim", a causa que la situació és "crítica", tenint en compte la "mala gestió" de la família Ruíz-Mateos. Així, ha recordat que el Comitè d'Empresa ja va advertir el Govern que la gestió de Nueva Rumasa "no anava a bon port", a causa que des del passat mes de maig, ja es va produir el primer retard en el pagament de la nòmina.
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- S’han mort el Papa Francesc, el reformador de l’Església catòlica
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- dBalears, Ona Mediterrània, VIDA i L’ESTEL conviden tothom a celebrar la Diada de Sant Jordi a la plaça de Cort de Palma
- Entitats de Maria de la Salut presenten manifest contra el projecte de megaparc fotovoltaic