Tres dècades sense el verb llibertari de Brassens
França recorda aquests dies Georges Brassens, autor irreverent mort fa trenta anys i que va marcar la poesia i la cançó francesa del segle passat amb la ironia crítica dels seus versos i la tènue sobrietat de la seva guitarra. Mentre que els seus incondicionals llancen flors sobre la tomba on descansa a la seva mediterrània i natal Seta o visiten la casa on va viure, la televisió francesa ret homenatge a l'àcrata del bigoti poblat que fumava en pipa i mostrava humor en les estrofes que va convertir en una tribuna per alinear-se al costat dels pàries de la societat i per criticar el gregarisme o la religió. Nascut en una família obrera a vorera de la Mediterrània, Brassens (1921-1981) es va traslladar a París després de cursar els estudis primaris, on va aprendre a tocar el piano a casa de la seva tia i va treballar efímerament en una fàbrica del grup automobilístic Renault, fins que els nazis varen bombardejar la planta.
- Intolerable: À Punt contracta un col·laborador que celebra la mort d'Ovidi Montllor
- L’organització juvenil Nosaltres sols! visibilitza l’arraconament del català a Calvià
- El Triatló de Portocolom amaga el català
- Golàs a l’Auditòrium de Palma: Jagoba Arrasate puja a l’escenari i emociona tothom amb un ‘bertso’
- Aquí està disponible 'Norats', la sèrie que el nou director d'IB3 no vol que mirem