'Sa Feixina Sí que tomba' es presenta amb el suport de més de 30 entitats
La plataforma ciutadana 'Sa Feixina Sí que tomba' s'ha presentat aquest dilluns amb l'objectiu principal de lluitar per l'esbucament del monòlit feixista de la plaça de la Feixina.
La Justícia argentina ha ordenat l'exhumació d'una fossa a Porreres
Els cossos que contempla l'informe es troben suposadament enterrats en una fossa comuna, situats en la part esquerra-central del Cementiri Municipal de Porreres «al costat d'una zona amb jardí», a vint metres de l'entrada principal.
MÉS per Sencelles i Biniali proposa l’eliminació del nom franquista de la plaça i l’exhumació de la fossa comuna del cementiri
MÉS per Sencelles i Biniali va registrar divendres dues mocions per tal que l’ajuntament elimini l’actual denominació franquista de la plaça del poble -actualment Plaça d’Espanya- i proposa que es passi a denominar Plaça de la Vila. També proposen la localització, senyalització i exhumació, en el cas que sigui possible, de la fossa comuna on varen ser enterrats els assassinats pel franquisme Pilar Sánchez i els germans Miralles de Montuïri.
79 anys després: en memòria de Darder, Jaume, Mateu i Ques
El 24 de febrer de 1937 un diputat i dos batles van perdre el seu càrrec: no per unes eleccions, sinó per un assassinat.
Es publiquen els abusos a internes i el robatori de nins als reformatoris franquistes
Els reformatoris religiosos franquistes seran aquest divendres els protagonistes de l'agenda cultural dels ciutadans de Palma. El llibre 'Las desterradas hijas de Eva', de l'autora Consuelo García del Cid, es presenta aquest divendres 10 de juliol a Palma.
El PP impedeix que el Parlament rebutgi el franquisme
La majoria absoluta del PP al Parlament ha rebutjat en comissió parlamentària una iniciativa de la coalició MÉS per a rebutjar la dictadura franquista i recuperar la memòria històrica democràtica de Balears.
Memòria Històrica: "Anem a l'Argentina a demanar noves imputacions"
L’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca (ARMHM) viatjarà el pròxim dijous a l'Argentina, per demanar noves imputacions pels crims presumptament comesos durant el franquisme a Balears i reclamar també l'obertura dels arxius de l'època que custodien la policia i l'Església.
El PP recorda la “indissoluble unitat de la nació espanyola”
Les paraules del ministre d’Educació, José Ignacio Wert, han provocat el rebuig de l’oposició. Foto: dB La majoria del Partit Popular rebutjà ahir horabaixa en la Comissió d'Educació i Cultura del Parlament una proposició no de llei del PSIB que pretenia rebutjar les declaracions de José Ignacio Wert. La diputada Aina Aguiló apel·là a la constitució i recordà la "indissoluble unitat de la nació espanyola". Així mateix, manifestà que "som espanyols, tant si ens agrada com si no". La proposició no de llei fou presentada fa mesos per unes polèmiques paraules del ministre d'Educació referides a les taxes universitàries. Després de les reiterades i controvertides paraules de Wert, tant la setmana passada com dimecres passat, el debat fou ahir de plena actualitat.
Ignacio Wert fa franquisme
Balears es pot posar a tremolar amb el que l'espera. A Catalunya la indignació és enorme després que el ministre Ignacio Wert hagi dit que s'han "d'espanyolitzar" els alumnes catalans, tractant-los igual que un ramat d'indígenes que s'han de colonitzar. Tanta obsessió fa por. Cada cop que governa el PP a Madrid, ressorgeixen les megalomanies imperials, com si ressuscitàs l'ànima d'Hernán Cortés i Pizarro.
Documenten 44 fosses amb 2.222 víctimes de la repressió franquista a Mallorca
L'Associació Memòria de Mallorca ha documentat l'existència a l'illa de 44 fosses en les quals estan enterrades 2.222 persones assassinades per la repressió política franquista i ha reclamat al Govern que promogui la dignificació d'aquestes víctimes i, quan sigui possible, l'exhumació dels seus cossos. L'organització que presideix M. Antònia Oliver ha completat l'estudi sobre els enterraments il·legals de les víctimes mortals del franquisme que s'havia compromès a fer amb el Govern, que ha presentat avui després de registrar-ho davant de la Conselleria de Presidència. Memòria de Mallorca va firmar un conveni amb l'executiu balear el 2010 que compromet a l'administració autonòmica a divulgar la investigació sobre les fosses.
Garzón compara el franquisme als crims nazis
El jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón ha defensat davant del Tribunal Suprem la seva "obligació" d'investigar les denúncies sobre els crims del franquisme que va rebre el seu jutjat i que obeïen a "un pla sistemàtic i preconcebut d'eliminació i desaparició de milers i milers de persones". Ha comparat aquesta causa amb la instrucció tramitada pel magistrat Ismael Moreno sobre "criminals de guerra nazis", en la qual la Fiscalia no s'ha oposat a obrir una investigació. Davant dels set magistrats que formen el tribunal, Garzón s'ha desposseït de la toga i ha abandonat estrades per asseure's al banc dels acusats i declarar pel presumpte delicte de prevaricació pel qual està imputat.
La placa de Can Mir ja torna a lluir a la façana del cinema Augusta
La placa de Can Mir torna a ser a la mateixa façana on estava col·locada abans que uns desconeguts la robassin. Diversos operaris de la Regidoria d'Infraestructures la hi reposaren cap a les dotze del migdia. L'havien rebuda de mans de la Policia Local. Així mateix, el cos municipal s'havia fet càrrec de la planxa, que passà la nit custodiada a la redacció d'aquest diari, després d'haver estat localitzada ahir horabaixa per personal de la casa. Aquest rotatiu alertà la Policia Local sobre la troballa, que va ser dimarts vespre, i quedàrem entesos per al lliurament l'endemà dematí. I així fou, de manera que tres agents del Cos es presentaren a primera hora a les dependències de dBalears per endur-se la placa. Al cap d'un poc més de dues hores, tornava a lluir a la façana de l'actual cinema Augusta, just a mà dreta de les taquilles. dBalears troba la placa de Can Mir a l'entrada d'un pàrquing
Familiars demanen obrir les fosses comunes de Porreres i de Calvià
Familiars de desapareguts mallorquins durant la Guerra Civil, víctimes de la repressió, demanaren ahir al jutge de l’Audiència Nacional, Baltasar Garzón, obrir les fosses comunes dels cementeris de Porreres i de Calvià, segons informà Fernando Magán, advocat que representa associacions i particulars que han interposat denúncies arreu de l’Estat.
El Suprem no investigarà els crims del franquisme
Finalment, el Tribunal Suprem (TS) no investigarà els crims del franquisme. Així ho afirmà ahir la Sala Penal de l’Alt Tribunal, que considera que no hi ha "cap raó ni fonament legals" que justifiquin la investigació per part seva de la causa iniciada per Baltasar Garzón, jutge de l’Audiència Nacional, contra els responsables de les desaparicions durant la Guerra Civil i el franquisme.
El Suprem acordarà avui jutjar Garzón per investigar els crims del franquisme
El magistrat del Tribunal Suprem (TS) Luciano Varela notificarà avui un auto en el que acorda jutjar al jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón per un delicte de prevaricació per declarar-se competent per investigar les desaparicions durant la Guerra Civil i el franquisme.
Pels qui moriren defensant la llibertat
"Hi tornam perquè no hem rescabalat, hi tornam per servar la memòria dels qui moriren pel fet de defensar unes idees, hi tornam perquè de moltes persones, encara no sabem ni on moriren, ni on romanen les seves restes. Hi tornam i hi tornarem per fer memòria. Contra la desemparança i la buidor, demanam justícia". Amb l'emoció a flor de pell, enmig dels testimonis de familiars assassinats o desapareguts, amb una defensa en veu alta de la república i amb paraules de suport al jutge Baltasar Garzón, varen tenir lloc a Manacor i a Porreres els actes d'homenatge a les víctimes del franquisme.
Nova allau de suports a Garzón
El jutge Baltasar Garzón va rebre ahir una nova allau de suports des de diferents partits polítics i sindicats, que en criticaren la suspensió cautelar com a jutge de l'Audiència Nacional decidida pel Consell General del Poder Judicial. El ministre de Foment i vicesecretari del PSOE, José Blanco, va advertir que darrere la campanya de "persecució i demolició" al magistrat hi ha persones "molt dolgudes" per les investigacions del cas Gürtel.
“Contra la impunitat” reclama justícia per les víctimes del franquisme
Els actors Aitana Sánchez-Gijón, Juan Diego i Juan Diego Botto, i els escriptors Almudena Grandes i Juan José Millás protegits per col·legues, familiars i representants de víctimes de la Guerra Civil i del règim franquista han presentat avui el vídeo "Contra la impunitat". El vídeo, amb el subtítol "Per la dignitat de les víctimes del franquisme", té com objectiu "sensibilitzar l'opinió pública" i "fer visibles les 113.000 famílies" que van perdre familiars en la guerra i la postguerra. A més, es vol "reclamar els Drets Humans" d'aquestes víctimes que continuen estant enterrades en fosses comunes i els seus expedients estan tancats, sense oportunitat que siguin investigats ni hi hagi judici perquè hi ha "una falta de voluntat política", segons ha indicat Millás.
Memòria i franquisme
La Junta d'Andalusia ha localitzat 614 fosses del franquisme al seu territori, entre les quals, si més no, en falta una, la que conté les despulles de Lorca, dos toreros i un mestre d'escola. No ha fet públic si pensa exhumar-les. En canvi ha donat a conèixer les xifres de la repressió perpetrada per republicans i feixistes a la regió: 8.367 dels uns per 47.399 dels altres.
Calvo escoltaria qualsevol proposta sobre el monument de la Feixina
La darrera intervenció al monument, ara fa més d'un any, consistí en llevar la llegenga original. Foto: J. Lladó. La batlessa de Palma, Aina Calvo, ha subratllat que "sempre" té les "portes obertes" a qualsevol proposta relacionada amb el monument al Creuer Baleares que presideix la plaça de la Feixina, si bé ha recordat que durant aquesta legislatura ja va prendre una "decisió complicada" perquè hi fos present un "tractament igual per a totes les víctimes, respectuós i eliminant aquells elements que estaven directament connectats amb els actes d'elevació del franquisme". Després de presentar la Fira d'abril 2011, Calvo ha respost així a la proposta que aquest matí ha fet EU de demolir l'esmentat monument, en ser un "símbol de la repressió", a fi de construir-ne un altre al seu lloc, que defensi la pau i els drets humans.
- Un centenar de vehicles de mercaderies amb destinació a les Balears estan retinguts a València i Barcelona
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- Denuncien diverses irregularitats en la gestió de la Policia Local de Calvià
- Aproven tres borses de feina a l'EMT Palma amb l’exigència del B2 de castellà i l’exclusió del català