AgènciesPalma04/12/08 0:00
TW
0

Finalment, el Tribunal Suprem (TS) no investigarà els crims del franquisme. Així ho afirmà ahir la Sala Penal de l’Alt Tribunal, que considera que no hi ha "cap raó ni fonament legals" que justifiquin la investigació per part seva de la causa iniciada per Baltasar Garzón, jutge de l’Audiència Nacional, contra els responsables de les desaparicions durant la Guerra Civil i el franquisme. La raó que hi al·lega l’Alt Tribunal és que cap dels imputats per Garzón –la responsabilitat penal dels quals quedà extingida per la seva mort– no tindrien avui dia la condició d’aforats.

D’aquesta manera, la providència del TS, feta pública ahir però que du data del 26 de setembre passat, respon al requeriment formulat per Carmen Negrín, la néta de Juan Negrín, que fou president de la II República, perquè fos aquesta alta instància judicial qui es fes càrrec de la causa iniciada per Garzón, perquè considera que les persones contra les quals es dirigia aquest procediment eren aforades. Com assenyala l’Alt Tribunal, " no en resulta que cap persona que podria haver intervingut o participat en els fets als quals l’escrit es refereix, exerceixi en l’actualitat" cap tasca per la qual es pugui considerar aforada.

A més, afegeix que no consta que cap de les persones que ara mateix desenvolupen aquests càrrecs en els diferents àmbits de l’Estat, intervingués o participàs en els fets. El Suprem en conclou que la petició de la néta de Negrín ha de ser desestimat i totes les seves pretensions, arxivades. Per la seva banda, la representació lletrada de Negrín comunicà ahir la seva valoració de la decisió judicial i creu que l’alt tribunal, tot i rebutjar la causa, sí que ha declarat la seva competència per investigar aquells casos en els quals "hauria intervingut o participat qualque persona que avui exerceixi algun dels càrrecs esmentats" com a aforada.

Porta oberta

A més, aquesta part afegeix que el Tribunal Suprem no esmenta les altres qüestions plantejades en l’esmentat escrit del fiscal: ni que els delictes haurien prescrit en el marc de l’amnistia, ni que la seva investigació i enjudiciament seria competència d’un òrgan judicial diferent de l’Audiència Nacional. A banda d’aquesta iniciativa, la néta de l’expresident del Govern de la II República interposà el 17 de novembre passat, davant del Suprem, una querella per prevaricació contra els deu magistrats de l’Audiència Nacional que paralitzaren l’inici del desenterrament de fosses comunes ordenades per Garzón. En aquest sentit, l’Alt Tribunal encara ha de pronunciar-se sobre l’admissió a tràmit d’aquesta querella, en la qual Negrín també acusa de prevaricació el fiscal que demanà la paralització de les exhumacions, Carlos Bautista.