Davant dels set magistrats que formen el tribunal, Garzón s'ha desposseït de la toga i ha abandonat estrades per asseure's al banc dels acusats i declarar pel presumpte delicte de prevaricació pel qual està imputat. L'acusació, exercida per Manos Limpias, demana per a ell la pena màxima prevista en el Codi Penal per a aquest delicte, que assoleix els 20 anys d'inhabilitació.
Després que la Sala rebutjàs les qüestions prèvies formulades per l'advocat defensor González Martínez-Fresneda i el fiscal del Suprem Luis Navajas i ordenàs prosseguir la vista oral, el jutge imputat s'ha negat a respondre a les preguntes de l'acció popular per considerar que "no està legitimada" per exercir l'acusació.
En l'anterior sessió, el seu advocat defensor ja va apel·lar a la 'doctrina Botín', per la qual l'obertura de judici oral no és procedent si actua l'acusació popular en solitari, per reclamar la nul·litat del procés obert per investigar els crims i les desaparicions comeses durant la Guerra Civil i el franquisme.
A preguntes de la defensa, Garzón ha exposat que el Jutjat d'Instrucció número 2 de l'Audiència Nacional estic o continua tramitant uns fets ocorreguts entre 1942 i 1944 en camps de concentració presumptivament comesos per "criminals de guerra nazis" a petició del Ministeri Fiscal. "Fins i tot crec que una persona ha estat recentment condemnada per complicitat amb el genocidi", ha agregat.
El jutge de l'Audiència Nacional, suspès cautelarmente de les seves funcions des de maig de 2010, ha posat en relleu la disparitat de criteri mostrada per la Fiscalia als dos jutjats d'aquest òrgan judicial.
En qualsevol cas, ha subratllat que "des del punt de vista de l'instructor era una obligació determinar la competència o no" i que els fets tenen un contingut "pràcticament idèntic", referint-se a un "pla sistemàtic d'eliminació de milers de persones, d'ocultació de cadàvers o d'execucions extrajudicials."
Obligació de jutjar els fets
Segons ha dit, el delicte de desaparició forçada en el context de crims contra la humanitat estava recollit en lleis anteriors, en jurisprudència internacional i fins i tot en la doctrina del propi Tribunal Suprem. "Vaig entendre, vaig interpretar que era admissible la conceptualització com a típics i dins de l'obligació de tot jutge d'investigar aquests fets", ha ressaltat.
Baltasar Garzón ha explicat que va rebre al seu jutjat la primera denúncia el desembre de 2006, a la qual van seguir "cents, fins i tot milers" de denúncies particulars.
A partir d'aquell moment, es van incoar diligències prèvies per investigar aquestes demandes que tenien com a punt en comú el relat de "assassinats, execucions extrajudicials, desaparicions i tota una sèrie de fets d'aparença delictiva", i que es qualificaven com "genocidi, detencions il·legals o crims contra la humanitat".
Component humà
"En totes elles hi havia un component humà molt important", ha indicat, per al·ludir a l'article 269 de la Llei d'Enjudiciament Criminal que imposa l'admissió a tràmit de les denúncies i afegir que, tot seguit, va donar trasllat de les mateixes al Ministeri Públic. "La mecànica és la que sempre es fa als jutjats d'Instrucció", ha assenyalat.
Durant els dos anys en què es va prolongar la instrucció, també cas rebut referits al segrest de menors que continuen desapareguts a dia d'avui. El primer d'ells va arribar, ha dit, el novembre de 2008.
Anteriorment, l'advocat de Mans Netes Joaquín Ruiz Infante ha donat lectura a les qüestions sobre les quals pretenia interrogar el jutge suspès de l'Audiència Nacional.
Entre elles, ha preguntat sobre la querella arxivada contra Santiago Corriola pels afusellaments de Paracolls del Jarama apel·lant a la Llei d'Amnistia, el trasllat de les denúncies sobre els afusellaments a la Fiscalia, la mort dels possibles responsables o el nombre de desapareguts.
A més, ha interessat saber per quina raó Garzón es va declarar competent abans que la Sala Penal pronunciàs el seu error -tres magistrats de l'Audiència Nacional van emetre un vot particular-.
El ponent de la sentència que es dicti per aquest cas serà el magistrat Andrés Martínez Arrieta. Completen la Sala enjuiciadora els magistrats de la Sala Segona Carlos Granados (que presideix la vista), Perfecte Andrés Ibáñez, Julián Sánchez Melgar, José Ramón Soriano Soriano, José Manuel Maza Martín i Miguel Colmenero.
No a la 'Doctrina Botín'
La Sala que jutja Baltasar Garzón per una presumpta prevaricació comesa en obrir una causa contra els crims franquistes mancant de competència per a això ha rebutjat les qüestions prèvies esgrimides per la defensa del jutge de l'Audiència Nacional per anul·lar la vista, entre elles l'aplicació al cas de la 'doctrina Botín', per la qual cosa el judici es reprèn aquest dimarts amb la declaració de l'imputat.
Així, el titular del Jutjat Central d'Instrucció número 5 ha hagut de desposseir-se un altre cop aquest dimarts de la seva toga de magistrat i seure en el banc dels acusats per declarar en el judici que s'ha reprès i en què s'enfronta amb una pena de prevaricació de fins a 20 anys.
La secretària de la Sala ha llegit la resolució del tribunal, adoptada per majoria, que rebutja els tres motius adduïts per la defensa. Respecte a la 'doctrina Botín', la Sala addueix que els béns jurídics protegits són de naturalesa pública, per la qual cosa basta l'acusació popular per sostenir el procediment.
4 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
I té raó. Només un feixista podria negar-ho. Fora d'Espanya tothom ho té ben clar.
I després no entén perquè el jutjen!
Els crims del Franquisme són el mateix que els crims dels nazis.
Mentres estiguem en un país on la majoria dels membres del Tribunal Superior de Justícia i del Consell General del Poder Judial siguin conservadors i hereus del franquisme no hi haurà manera que tinguem un justícia digna. Esteim en lo que deia en George Orwel: "La justícia és igual per a tots però hi ha gent que és més igual que d'altres"