Familiars de desapareguts mallorquins durant la Guerra Civil, víctimes de la repressió, demanaren ahir al jutge de l’Audiència Nacional, Baltasar Garzón, obrir les fosses comunes dels cementeris de Porreres i de Calvià, segons informà Fernando Magán, advocat que representa associacions i particulars que han interposat denúncies arreu de l’Estat. L’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica féu saber ahir que el jutge ha admès aquesta sol·licitud i que, "si no hi ha res de nou, les exhumacions tindran lloc a començament del 2009, durant els mesos de gener o febrer".
"Cal ser prudents, però tot sembla indicar que d’aquí a molt poc sabrem qui hi ha enterrats a les fosses comunes de Porreres i de Calvià", digué Manuel Suàrez, vicepresident de l’associació. "Al cementeri de Calvià es té constància que hi ha vint persones enterrades. Els seus noms figuren al jutjat de pau del municipi. Si no els llevaren, han de ser allà", explica Suárez.
En el cas del cementeri de Porreres, la cosa sembla que és molt més confusa. "Totes els coneixements que es té de la fossa comuna d’aquest poble és gràcies a fonts orals. Per tant, quan es destapi hi podria haver sorpreses. Sempre s’ha dit que a Porreres hi hagué moltes més víctimes que a Calvià", assegura el vicepresident de Memòria Històrica. Es dóna el fet que a Balears, a diferència del que succeí a la Península, no es té coneixement que hi hagués fosses comunes que no fossin als cementeris.
"A Mallorca, la majoria de víctimes s’enterraren als cementeris. A altres parts de l’Estat, es produïen assassinats a zones despoblades, molt llunyanes de qualsevol nucli d’explicació. Això ajudaria a entendre, que els botxins enterrassin els represaliats en pinars o boscos. Aquí, això no va succeir, llevat d’algun cas molt aïllat", explica l’escriptor i entès en el tema Llorenç Capellà. Quan es dugui a terme l’obertura de les fosses, Garzón designarà un comitè d’experts, format per historiadors i investigadors, per col·laborar en les tasques d’exhumació.
La Fiscalia considera que Garzón pretén "una inquisició general"
Ja ho anuncià i ahir ho va fer efectiu: la Fiscalia de l’Audiència Nacional presentà un recurs d’apel·lació contra l’acte del jutge Baltasar Garzón en el qual es declara competent per investigar els crims de la Guerra Civil i el franquisme. El fiscal cap de l’Audiència Nacional, Javier Zaragoza, que signa l’escrit, argumentà que la competència d’aquesta investigació correspon als "jutjats de cada territori" i arribà a qualificar de "disbarat jurídic" que es qüestioni la Llei d’amnistia.
En qualsevol cas, deixà clar que reconeix la "injustícia històrica" soferta per les víctimes i aclareix que no s’oposa a les exhumacions, però sí a "una inquisició general". El Ministeri Públic presentà el recurs davant de la Sala Penal i no davant del magistrat, malgrat que divendres passat el jutge transformà en sumari les diligències prèvies, fet que obligava la Fiscalia a apel·lar primer davant el jutge. Tanmateix, Saragossa argumenta la seva decisió que l’acte pel qual Garzón se’n declarà competent "fou dictat" quan el procediment era unes diligències prèvies.
Zaragoza argumenta que els delictes a què al·ludeix Garzón van prescriure amb la Llei d’amnistia de 1977 i no constitueixen "crims de lesa humanitat", pel fet que d’han de ser investigats "pels jutjats del territori" on es cometeren. Evidentment aquesta decisió no va caure gens bé a les famílies i la portaveu de la Plataforma de Víctimes ho va expressar així: "Cap fiscal de cap Audiència no trencarà el procés de reconeixement de les víctimes del franquisme que tard o d’hora s’obrirà en aquest país". "El fiscal Zaragoza hauria de llegir-se la Llei de memòria històrica", sentencià.
L’única veu a favor? Era esperable i vingué des de les files del Partit Popular. El responsable de Justícia, Federico Trillo, va fer costat plenament a la decisió de la Fiscalia en considerar que aquest assumpte "excedeix els límits d’allò que es considera normal".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
I què son més importants els Drets Humans o el Conveni ? I què és més important, la democràcia o la seva limitació constitucional ? Els drets humans i la democràcia van més enllà dels textos legals sempre restrictius. És hora de la rehabilitació plena dels màrtirs republicans. És hora d'anul·lar les sentències franquistes i de condemnar les institucions franquistes.
Per què determinats sectors tenen tanta por que s'obrin les fosses comunes i que s'identifiquin les víctimes enterrades, si tanmateix diuen que els delictes han prescrit? Vull creure que determinats crims no han prescrit gràcies a l'amnistia del 77.
Per una part, em sembla just i legítim que s'obrin les fosses comuns i s'enterrin als represaliats del feixisme tal i com correspòn, però per altra part, no em sembla normal que es monti un espectacle mediàtic en torn a aquest tema. Per altra banda, jurídicament és molt discutible que l'Audiència Nacional s'encarregui d'aquest assumpte, doncs és evident que es tracta d'un litigi de competència territorial i que no es pot jutjar als morts per un delicte que no encara no estava legislat com a tal i, en tot cas, que a dia d'avui ja hauria prescrit. En tot cas, que ningú es pensi que estigui a favor de Franco: simpement que quan el dictador féu aquestes barbaritats el Conveni de Drets Humans encara no s'havia aprovat.
NO VOLEM SER UNA REGIÓ D'ESPANYA, NO VOLEM SER UN PAIS OCUPAT, VOLEM, VOLEM, VOLEM, VOLEM INDEPENDÈNCIA, VOLEM, VOLEM, VOLEM PAÏSOS CATALANS
És increible, Espanya és l'únic Estat que té una democràcia, no vol dir que sigui democràtic, que va en contra de la legislació internacional: ELS CRIMS CONTRA LA HUMANITAT MAI NO PRESCRIUEN!
Cada dia sorgeix una nova notícia que em reafirma el no sentir-me espanyol. I és més, si m'hi sentís, me faria vergonya ser-ho. Un país on els afeixistes no poden ser condemnats i on és legal qualsevol cosa "por España". A porgar fum!!