La filòloga Aina Moll, premi Fabra
La filòloga mallorquina Aina Moll és una de les guardonades amb el primer premi Pompeu Fabra, instituït per la Generalitat per recompensar entitats i persones que promouen la llengua. El jurat ha reconegut Moll per la seva dedicació en l’estudi del català. També ha distingit el filòleg alemany Tilbert Dídac Stegmann per la tasca de promoció i difusió de la llengua a la Universitat de Frankfurt.
Fabra edita un llibre que enalteix Franco
La Diputació de Castelló, que presidex Carlos Fabra, ha creat polèmica després d’editar un llibre del coronel José Luis Lapeña Carrasco (1929-2005) que qüestiona que l’aixecament de 1936 fos un cop militar i justifica les actuacions de Franco, qui, segons l’oficial, col·laborà a partir del 18 de juliol de 1936 amb les altres forces revoltades "amb la finalitat de donar a Espanya un règim de justícia, pau, ordre i harmonia per a tots els espanyols".
Anticorrupció demana 15 anys de presó per a Fabra
La Fiscalia Anticorrupción sol·licità quinze anys de presó per al president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, pels delictes de tràfic d'influències, suborn i contra la Hisenda Pública. Així consta en l'escrit de qualificació que el fiscal presentà davant el Jutjat d'Instrucció número 1 de Nules, que l'1 de juliol va decidir continuar el procediment obert contra Fabra, la seva esposa, María Amparo Fernández Blanes; l'empresari Vicente Vilar i la seva exdona, Montserrat Vives Plaja. El fiscal demana també quatre anys de presó per a Vilar i la seva exdona i vuit per a l'esposa de Carlos Fabra per frau fiscal. A més, sol·licita per al president de la Diputació de Castelló 10 anys d'inhabilitació per càrrec públic i una multa total de 2.330.000 euros per cinc delictes de frau fiscal i un de suborn continuat. En el cas de Fernández Blanes, el fiscal demana una multa d'1.186.000 euros per quatre delictes contra la Hisenda Pública, mentre que per a Vilar i Vives Plaja sol·licita una sanció econòmica de 600.000 euros. La denúncia que va originar aquestes diligències va ser presentada el desembre de 2003 per Vilar, que va acusar Fabra de cobrar-li per fer gestions davant els ministeris de Sanitat i Agricultura per aconseguir agilitar les autoritzacions de fabricació de productes fitosanitaris.
El PSOE retreu a Rajoy els seus miralls: Matas, Camps i Fabra
Rajoy, Camps i Matas, en el temps en què tots tres formaven part de la primera línia política. PSOE i PP comencen la campanya de retrets a través de les noves tecnologies. El PSOE ha elaborat un vídeo electoral en què exhibeix els casos de Jaume Matas, Carlos Fabra i Francisco Camps com "els miralls en els quals es mira" el president del PP, Mariano Rajoy, amb imatges en què el líder de l'oposició elogia aquests tres dirigents, implicats en casos de corrupció. El vídeo es titula En el mirall de qui es mira Rajoy? i dura dos minuts i devuit segons. A les seqüències hi apareixen Mates, Fabra i Camps, amb altres personatges a qui Rajoy també lloa. Sobre les imatges de l'expresident balear sortint dels jutjats, el PSOE ha col·locat un rètol amb les paraules pronunciades per Rajoy fa uns anys: "Vull per a Espanya el mateix que Jaume Matas ha fet a Balears". Matas està imputat en diversos casos de corrupció, entre els quals hi ha el Palma Arena i el projecte per construir l'òpera de Calatrava. A continuació, s'inicia una seqüència sobre el president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, investigat per un presumpte delicte fiscal i per falsedat documental.
Balears vol ser port del corredor mediterrani
Balears vol formar part del corredor mediterrani per permetre l'entrada de mercaderies de nous mercats emergents, com el nord d'Àfrica, als ports de les Illes. Així ho expressà ahir al Consolat de Mar el president Bauzá, que, acompanyat pels de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, i de Múrcia, Ramón Luis Valcárcel, mostrà "suport incondicional a l'aprovació" d'aquesta futurible xarxa ferroviària transeuropea de transports, que connectaria amb diferents ports marítims. Bauzá afirmà que aquest projecte, si es du a terme, "obrirà els molls a nous mercats del nord d'Àfrica, d'Àsia i d'Amèrica", i convertirà l'Arxipèlag en un "port de recalada" de molta mercaderia, pas previ de productes a la seva destinació final. Insistí en "el gran potencial" del projecte i afegí que a les Illes poden tenir "ports estratègics". Bauzá anuncià, a més, que els tres presidents han establert el compromís de realitzar periòdicament una "cimera fòrum per posar en comú els avantatges competencials de cada comunicat" i definir línies d'actuacions comunes.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent