Fabra edita un llibre que enalteix Franco

El llibre, que s’anomena España, sueño imposible, sosté que la guerra no va ser "un cop militar, sinó que es tractà d’un conflicte entre dues parts "amb idees diferents i irreconciliables". A la zona "nacional" va prevaler "la visió del món de la classe mitjana espanyola, amb els seus valors i amb els seus defectes", i en la "republicana s’intentà amb vista a l’exterior dissimular una mercaderia anarquista, sindicalista i comunista, clarament proletària, amb la bandera d’un liberalisme burgès, tranquil i europeu, que aconseguí enganar durant algun temps molts ingenus". Així, mentre que "la consciència religiosa" donà "raó i sentit a tota una generació de joves" que anaren "a la mort alegrement per la seva fe", l’"exaltació revolucionària" produí a l’altre bàndol "un esperit de lluita i una tenacitat dignes de millor causa".

Si l’alçament "nacional" no va ser un cop militar, segons Lapeña, sí que ho va ser, en canvi, el que es registrà després de la victòria del front popular en les eleccions del 16 de febrer de 1936. Aquest triomf "havia donat a treballadors, a aturats i a revolucionaris una patent d’impunitat allunyada de tot principi d’ordre i d’autoritat". El Govern sortit de les urnes, insisteix, no va fer "cap altra cosa que cedir constantment davant de l’empenta revolucionària", que va voler "imposar-se i dominar tot Espanya". "Era un autèntic cop d’Estat". "L’obra recorre la història a la recerca" dels trets essencials de l’homo hispanicus", però Lapeña, com subratlla Fabra a les pàgines de presentació, s’esplaia en els moments més propers atès el seu "gran coneixement de causa".