Els consellers explicaran a partir de dimarts al Parlament els pressupostos dels seus departaments per al 2025
A partir d’aquest dimarts, 12 de novembre, tendran lloc les compareixences dels consellers...
Els polítics electes al Consell prometen el seu càrrec i els de MÉS reivindiquen l'autodeterminació
Els 33 consellers electes al Consell de Mallorca han pres aquest dissabte possessió del seu...
Torra designa nous consellers: Laura Borràs, Damià Calvet, Alba Vergés i Àngels Chacón
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha signat aquest dimarts un nou...
Puigdemont i els consellers seran detenguts si tornen a l'Estat espanyol
El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha acordat retirar les ordres europees...
Els carrers de Badalona desperten amb els noms dels ‘Jordis’ i dels consellers
Aquest dimecres la ciutat de Badalona...
El Suprem cita a declarar tots els presos polítics
El jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, ha citat a declarar divendres els consellers empresonats...
Puigdemont i els consellers compareixeran el 17 de novembre davant el jutge a Brussel·les
El president Carles Puigdemont i els quatre consellers que són amb ell a Brussel·les hauran...
El Govern aposta per la transparència i fa públic la declaració de béns dels seus alts càrrecs
El Govern Armengol aposta per la transparència. Des d'aquest divendres es poden consultar a la web del CAIB...
3 remodelació del govern bauza
Bauzá fa la tercera remodelació del seu Govern en dos anys
El president José Ramón Bauzá afronta la segona part del mandat amb una transformació radical del seu Govern. Destitueix tres dels set consellers:el vicepresident econòmic, Pep Ignasi Aguiló; el conseller d’Educació, Rafel Bosch; i el titular d’Administracions Públiques, Simó Gornés, que han impulsat les principals i més polèmiques polítiques (retallades i nous imposts i rebaixa del català) i eren els més cremats. Govern i marge de confiança El PSIB demana a Bauzá que concreti com farà el seu "nou impuls econòmic"
Catalunya mostra el seu «rebuig total» a l'avantprojecte de la LOMCE
A l'esquerra, Rafael Bosch. A la dreta, José Ignacio Wert. La secretària general d'Ensenyament de la Generalitat, María Jesús Mier, ha explicat aquest dimecres que ha mostrat la seva postura de «rebuig total» a l'avantprojecte de Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE), ja que el text presentat és idèntic a l'anterior i no presenta cap canvi. Així ho ha indicat després de la Conferència Sectorial d'Educació que reuneix als consellers autonòmics i que presideix el ministre d'Educació José Ignacio Wert, per a abordar l'esborrany de la Llei de reforma educativa. Segons ha afirmat, no estan disposats a acceptar el bloc de la reforma corresponent a la Llei, «per respecte al Estatut, a la Llei d'Educació de Catalunya i per voluntat política», ha subratllat, a l'afirmar que el ministre els ha avançat que no modificarà els aspectes de conflictes de competències i que no s'ha tocat el tema de la llengua.
El Consell de Govern no ha tractat cap canvi a l'Executiu
El portaveu de l'Executiu balear, Rafel Bosch, ha assegurat avui que a la reunió del Consell de Govern d'aquest matí "no s'ha abordat ni s'ha comentat res sobre hipotètiques remodelacions del govern". "A dia d'avui, la informació que tenc pel que fa a una remodelació de govern, de la qual els mitjans en parlen tant, és que no hi ha res", ha afirmat Bosch a la roda de premsa posterior a la reunió del gabinet de l'executiu. El PSIB exigeix la remodelació 'urgentíssima' del Govern de Bauzá La supèrbia atura la remodelació
Bosch: 'l'alt nivell de deute justifica les retallades del Govern'
Bosch ha defensat que no es pot produir un augment del deute tan fort com el dels últims anys. El portaveu del Govern balear, Rafel Bosch, ha afirmat avui que l'alt nivell de deute públic de la Comunitat balear justifica l'actual control de la despesa i les retallades que està aplicant l'Executiu des de l'inici de la legislatura. Després de la reunió del Consell de Govern d'avui a Alaior, Bosch ha estat preguntat en roda de premsa pels 4.432 milions de deute públic balear de 2011, que ha crescut "molt" en els últims quatre anys, ha assenyalat. Aquest nivell de deute, ha lamentat, "complica" l'acció de govern de l'Executiu presidit per José Ramón Bauzá i "per això és important", ha apuntat, el pla d'ajustament que es va posar en marxa i que pretén un "estricte control pressupostari".
El Govern central abaixa els sous dels directius d'empreses públiques
Soraya Sáenz de Santamaría ha explicat la reforma que s'ha adoptat via reial decret. Foto: Arxiu. El Govern ha aprovat un reial decret sobre el règim retributiu del sector públic pel qual reduirà entre un 25% i un 30% el sou de tot el sector públic empresarial, en funció del tipus d'empresa, el volum de negoci i el nombre de treballadors, entre altres variables. Segons ha explicat la portaveu del Govern Soraya Sáenz de Santamaría, a la roda de premsa després del Consell de Ministres, el Govern diferenciarà entre les empreses més grans, que tindran una retribució màxima de 105.000 euros; les mitjanes, que tindran un límit de 80.000 euros, i les més reduïdes, amb un límit de 55.000 euros a l'any. Sobre aquestes bases, s'aplicaran complements en funció del lloc ocupat, que fixarà el Ministeri d'Hisenda, i una retribució variable "absolutament lligada" a objectius que també establirà Hisenda.
Bauzá avisa el Govern que és “l'esperança” i no pot “fallar”
El president Bauzá pronuncia unes breus paraules als nous consellers de l'executiu. Foto: M.À.C. El nou Govern de José Ramón Bauzá començà ahir a caminar. El seu vicepresident, Pep Ignasi Aguiló, i els sis consellers prengueren possessió dels càrrecs a la capella del Consolat, es feren la fotografia oficial al pati de la Llonja i es reuní per primer pic el Consell de Govern. Bauzá els advertí que el nou Executiu és "l'esperança del canvi", que els ciutadans "esperen molt" d'ells i que no els poden "fallar". L'acte s'inicià amb la jura o promesa dels càrrecs. El vicepresident econòmic, Pep Ignasi Aguiló, i el conseller d'Administracions Públiques, Simó Gornés, foren els únics que el prometeren. El juraren amb la mà damunt la Bíblia els consellers d'Educació, Rafel Bosch; d'Agricultura, Biel Company; de Salut, Carmen Castro; de Presidència, Antoni Gómez; i de Turisme, Carlos Delgado. La Vicepresidència econòmica assumeix la gestió de 13 direccions generals El primer Consell de Govern defineix el full de ruta per optimitzar els recursos
Rebuts a cop de sabata
El conseller de Treball, Pere Aguiló, va haver d'esquivar alguna sabatada. Foto: Amengual Una cinquantena de delegats sindicals de funció pública de la CAIB es tragueren ahir les sabates per llançar-les als consellers de Treball i Turisme del Govern, Pere Aguiló i Joana Barceló, respectivament. No es tractà d'un fet simbòlic, sinó ben real. Coincidint amb el dia que a Madrid el Congrés dels Diputats aprovava el decret llei de mesures per reduir el dèficit, els sindicats CCOO, UGT, CSIF, USO i STEI-i aprofitaren la visita d'ambdós consellers a les noves instal·lacions del SOIB per rebutjar una altra vegada el pla d'ajust de Zapatero. Pancartes, sabates, crits i pitades. Aquest és l'escenari que es trobaren els polítics a l'arribada i també a la sortida.
Una llei evita jurar 'lleialtat al rei' als consells
Els nous consellers insulars ja no hauran de jurar o prometre lleialtat al rei quan prenguin possessió del càrrec. Almenys això preveu la nova llei electoral dels consells, que ahir superà el tràmit de ponència i que en 15 dies s'haurà d'aprovar en el ple del Parlament. El Pacte rebutjà ahir una esmena del PP a la norma que pretenia recuperar el sistema tradicional i que incloïa referències al rei, a la Constitució i a l'Estatut. Els populars acusaren la majoria de "menysprear" la monarquia. Ara bé, allò cert és que la polèmica té data de caducitat. El Pacte preveu, en el ple, eliminar de la llei qualsevol fórmula de jurament del càrrec perquè s'ha adonat que pot ser inconstitucional. De fet, ahir ja proposà al PP que s'eliminàs, però aquests s'hi oposaren i ara la polèmica es repetirà en el ple perquè els populars tornaran a exigir que s'inclogui en l'escrit la fórmula de "jurar o prometre, per la pròpia consciència i honor, complir les obligacions del càrrec amb lleialtat al rei i guardar i fer guardar la Constitució, com a norma fonamental de l'Estat, i l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, com a norma institucional bàsica d'aquesta comunitat autònoma".
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula