Els nous consellers insulars ja no hauran de jurar o prometre lleialtat al rei quan prenguin possessió del càrrec. Almenys això preveu la nova llei electoral dels consells, que ahir superà el tràmit de ponència i que en 15 dies s'haurà d'aprovar en el ple del Parlament. El Pacte rebutjà ahir una esmena del PP a la norma que pretenia recuperar el sistema tradicional i que incloïa referències al rei, a la Constitució i a l'Estatut. Els populars acusaren la majoria de "menysprear" la monarquia. Ara bé, allò cert és que la polèmica té data de caducitat. El Pacte preveu, en el ple, eliminar de la llei qualsevol fórmula de jurament del càrrec perquè s'ha adonat que pot ser inconstitucional.
De fet, ahir ja proposà al PP que s'eliminàs, però aquests s'hi oposaren i ara la polèmica es repetirà en el ple perquè els populars tornaran a exigir que s'inclogui en l'escrit la fórmula de "jurar o prometre, per la pròpia consciència i honor, complir les obligacions del càrrec amb lleialtat al rei i guardar i fer guardar la Constitució, com a norma fonamental de l'Estat, i l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, com a norma institucional bàsica d'aquesta comunitat autònoma". Aquesta fórmula, que té l'origen en un decret fet l'any 1979 arran de les primeres eleccions municipals, és la que s'ha emprat fins ara amb alguna modificació i sense que estigués recollida en cap llei. En canvi, la nova llei electoral dels consells fixa ara que s'haurà de "jurar o prometre, per la pròpia consciència i honor, complir lleialment les obligacions del càrrec", sense cap referència ni al rei ni a normes superiors com la Constitució o l'Estatut.
Això i el fet que es rebutjàs la proposta alternativa del PP dugueren el diputat popular Miguel Jerez a dir que la decisió del Pacte suposa una "falta de respecte, un clar menyspreu a la més alta institució de l'Estat i una provocació inqüestionable per als defensors de l'estat democràtic i de dret". El diputat del PSOE, Antoni Diéguez, ho considerà una "polèmica estèril" del PP perquè anuncià que el Pacte pretén no deixar cap fórmula dins la llei per evitar la inconstitucionalitat. Per part seva, Antoni Alorda (Bloc) defensà la proposta que ara hi ha al projecte perquè ja es dóna per sabut que cal complir la legalitat.
Aquesta és l'única polèmica creada en la tramitació d'una llei que vol diferenciar la convocatòria d'eleccions al Consell de la del Parlament, una vegada que l'Estatut inclou llistes separades i l'opció d'avançar eleccions autonòmiques. A partir d'ara es deixa clar que les eleccions als consells hauran de coincidir amb les municipals i no es podran anticipar. A més d'això, en la tramitació encara s'ha afegit una altra novetat: la possibilitat de triar el president del Consell per sorteig en el cas hipotètic i poc probable que hi hagués un empat a escons i a vots entre les dues llistes majoritàries i sempre que no hi hagués pacte.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Al marge de sentiments pro o antimonarquics cal reconeixer que vivim un temps de forta crisi d'autoritat. Ens encaram al policia quan ens demana la documentació, denunciam al metge quan ens posa un tractament amb el que no estam d'acord, i escridassam al mestre dels nostres fills quan ens comuniquen el seu mal comportament. I jo crec que ens ho hem de fer mirar perquè això ja no s'aguanta. A veure quin dia els nostres politics comencen a posar un punt de seny i ens reeduquen en la importància del respecte i el reconeixement de l'autoritat. Però, es clar, si ells es desqualifiquen públicament al més pur estil reality-show... que podem esperar.