Castella-la Manxa, la clau del futur Govern de l'Estat
Quan falta menys d'un mes per als comicis autonòmics i municipals, el PSOE i el PP afinen l'estratègia i mantenen fixa la lupa a Castella-la Manxa com el desitjat símbol electoral que un aspira a mantenir i l'altre a conquerir i que pot servir com a termòmetre de les generals de 2012. Caldrà esperar encara unes setmanes per conèixer el desenllaç del 22-M, però en el PP creuen que serà un avanç del que votaran els ciutadans l'any que ve, mentre que en el PSOE pot servir perquè els hipotètics candidats a succeir Zapatero com a cartell electoral avaluïn les seves forces abans de les primàries. D'aquesta manera, cap dels dos partits no oblida la transcendència d'aquests comicis, que tenen lloc només 10 mesos abans dels generals i, per això, han posat en joc els principals pesos pesants, a fi de reforçar el seu missatge i els candidats.
Castella-la Manxa es mostra transparent
El Govern en funcions de Castella-la Manxa i el PP continuaren ahir el traspàs de poders, mentre la vicepresidenta i responsable d'Economia, María Luisa Araújo, llançà un missatge de tranquil·litat sobre els comptes de la Junta, que a finals d'abril devia 416 milions a proveïdors. Després de dies d'acusacions contínues entre socialistes i populars i amb el focus informatiu posat sobre la salut dels comptes públics de la comunitat, Araújo comparegué per presentar el compte general de l'any 2010, mentre el conseller de Presidència en funcions, Santiago Moreno, es reunia amb el secretari general del PP, Vicente Tirado, per agilitar el traspàs. El traspàs, malgrat la suspensió de les reunions fingida dilluns per la junta, continuarà amb un nou encontre entre Moreno i Tirado aquesta mateixa setmana, cita que el dirigent del PP podrà preparar amb les dades econòmiques de l'exercici passat i que ahir presentà Araújo. Moreno i Tirado mostraren ahir les seves discrepàncies sobre la manera de fer el lliurament de documentació dins el procés de traspàs de poders, tot i la disposició a prosseguir les reunions.
Cospedal reduirà un 60% d'alts càrrecs a Castella-la Manxa
La presidenta electa de Castella-la Manxa, María Dolores de Cospedal, anuncià ahir que reduirà un 60% els alts càrrecs, ja que suprimirà 22 de les 56 direccions generals del Govern i deixarà en cinc -una per província- les 35 delegacions provincials de la Junta. Durant el seu discurs en la primera sessió del debat d'investidura que es dugué a terme ahir i també avui a les Corts de Castella-la Manxa, Cospedal anuncià, així mateix, la reducció a la meitat dels llocs de lliure designació i la supressió d'alguns organismes, mesures que ja havia anunciat fa més de mig any.
Cospedal afila la tisora amb els partits i els agents socials
María Dolores de Cospedal fou elegida ahir nova presidenta de Castella-la Manxa amb la majoria absoluta que representen els 25 vots a favor del grup parlamentari popular, davant els 24 en contra del grup socialista. Així va ser en una segona sessió del debat d'investidura que la nova presidenta de la comunitat aprofità per anunciar noves retallades, que se sumen a les avançades dilluns, quan es va comprometre a reduir un 60% el nombre d'alts càrrecs de l'Executiu castellanomanxec i a suprimir diversos organismes públics. Concretament, Cospedal anticipà que reduirà de "manera substancial" l'assignació econòmica que reben els grups parlamentaris, com també les subvencions que perceben les organitzacions sindicals i empresarials a la regió. La proposta l'elevarà el grup popular a la mesa de les Corts. L'anunci arribà gairebé en finalitzar el primer torn d'intervenció de Cospedal i després d'haver-se detingut en temes com l'aigua, el Magatzem Temporal Centralitzat (MTC), la llei electoral i el pacte per Castella-la Manxa
El Govern de Castella-la Manxa no autoritza que les farmàcies tanquin
El Govern de Castella-la Manxa no autoritza el tancament temporal de farmàcies, sol·licitat per un elevat nombre d'aquests establiments per reclamar el pagament del deute per part de la Comunitat, i anuncià que prepara "mesures preventives" per garantir els medicaments en cas que es donàs una "situació de risc". José Ignacio Echániz, conseller de Sanitat del Govern de Maria Dolores de Cospedal, explicà ahir en roda de premsa els precedents d'aquest deute de 150 milions d'euros amb les farmàcies generat, segons detallà, per l'anterior Govern socialista, que no va pagar la factura del mes de maig "perquè ja no hi havia diners, en aquell moment". La meitat de la factura d'aquell mes s'abonà el juliol, però el Govern autonòmic deu a les farmàcies l'altra meitat i les mensualitats íntegres de la resta de mesos trasncorreguts. Echániz deixà clar que l'Executiu manxec no autoritzarà el tancament temporal de farmàcies -sol·licitat, de moment, pel 81% de les oficines de Ciudad Real, el 60% de Guadalajara i la meitat de Toledo- i avançà que té mesures preventives preparades en cas que hi hagi una "situació de risc" en l'abastiment de medicaments.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Acusen la duquessa de Sussex, Meghan Markle, de plagiar l’escut de Porreres per a la seva marca