Cultura

Predicar per terres xipriotes

La insularitat i l'empenta turística no són els únics trets que poden agermanar Mallorca i Xipre. Ja en l'època medieval els templers occitans i catalans s'assentaren a l'illa xipriota. Fou el cas de l'orde de Sant Joan de l'Hospital, que s'establí a Xipre el 1291 després de ser forçats a abandonar Terra Santa. Les restes d'aquella estada templera, les podem trobar encara avui a indrets com Kolossi (al sud de l'illa). Allà hi ha un impressionant castell que fou regentat per l'orde de Sant Joan, coneguts pel seu vi dolç. Ara bé, la petja mallorquina a Xipre prové d'un dels personatges més il·lustres de la nostra terra: Ramon Llull. Dins la seva quimera de convertir els 'infidels' al cristianisme, el beat mallorquí s'assentà a l'illa entre 1301 i 1302 en un venturós viatge entre Xipre i Armènia. Com a fruit d'aquella travessia l'il·luminat va escriure nombrosos texts, entre els quals destaca La retòrica nova, empès per l'afany de ser escoltat per terres "profanes". Ramon Llull recalà a l'est de l'illa xipriota en una ciutat medieval nomenada Famagusta, que en l'actualitat pertany a l'autoproclamada República Turca del Nord de Xipre.

Francesca Marí14/03/10 0:00