Adoració contra les retallades en educació, sanitat i el català
Les tisorades del Partit Popular envers les polítiques socials i lingüístiques, a més de les ‘caceres' d'elefants, llagostes i cérvols realitzades per monarques i consellers, centraren gran part de l'Adoració dels Tres Reis d'Orient ahir a les Voltes. La tradicional representació del text de Llorenç Moyà fou una de les més concorregudes dels darrers temps, amb prop de mil persones que ompliren l'emplaçament. Com sempre, els rodolins improvisats són el més esperat per al públic que, val a dir-ho, es coneix la història fil per randa. L'Adoració serveix per fer un repàs social i satíric de l'actualitat social de l'any anterior, en què polítics i agents socials no en deixen passar ni una.
Les retallades pugen a escena
Melcion, Gaspar i Baltasar parlen amb el rei Herodes en un moment de la funció.Foto: Pere Bota. Les retallades i la política lingüística de les institucions foren ahir les estrelles de la representació de L'adoració dels Reis de Llorenç Moyà a les Voltes, juntament amb un esforçat elenc d'actors encapçalat pel metge Ramon Llull en el paper d'Herodes. Els únics representants de les institucions que acudiren a la cita foren el regidor de Cultura i Esports, Fernando Gilet, que hi interpretava un dels doctors de la llei, i el tinent de batle Álvaro Gijón. Com mana la tradició, les "improvisacions" dels intèrprets generaren un gran interès. Francesc Blanco com a criat de Melcion encetà els comentaris afegits, ja que començà a recitar el text en castellà i es justificà dient: "Ara que es parla bilingüe m'ha sortit en castellano!". Magdalena Cañellas, criada de Baltasar, aprofità l'avinentesa per reivindicar la Llei de dependència i desitjar que "qui la llevi tingui vellesa de malsofrit".
L'Adoració dels Reis també passa per Inca
Dissabte que ve, Inca té una nova cita amb l'emblemàtica obra de Llorenç Moya, l'Adoració dels tres Reis d'Orient. Serà a les dotze del migdia, a la parròquia de Santa Maria la Major. Els assajos, que varen començar per octubre, han arribat ara al punt àlgid. En aquests moments, i perquè els actors es puguin familiaritzar amb els seus papers, ja s'exerciten amb els vestits oficials.
Matas i Munar marquen l'Adoració
Vivian Caoba féu una reinterpretació de la Siblil·la a ritme de cabaret. L'aparició estel·lar de Vivian Caoba, a l'estil de Maria Antònia Munar davant l'Audiència, fou un dels moments més destacats de la tradicional Adoració dels Reis de Llorenç Moyà, que des de fa 25 anys té lloc a Palma. Així, la popular vedet, que exercia de Sibil·la, arribà vestida de jutge, saludant tothom i donant besades a l'aire. La túnica de jutge, però, durà poc, perquè aviat mostrà un minúscul vestit, unes impressionants botes i entonà, acompanyada d'un pintoresc acordionista, un cant de la Sibil·la més digne d'un cabaret de Chicago que d'un vespre de Matines. L'actuació de la Sibil·la, que duia al cap una flamant "M", no sabem si de Munar o Matas, marcà una Adoració que tingué, un any més, la corrupció com a protagonista. Tot i això, si bé l'any passat foren atacats un poc tots, enguany ha estat l'expresident Jaume Matas qui més garrotades ha rebut. A Washington l'haurem d'anar a encalçar. Que torni el palau i el botí. Ho té més negre que el rei Baltasar. Matas torna cap aquí!", li reclamava Joan Lladó, vestit de General. "Jo me'n vaig com en Jaume Matas, fugint pel forat del moix", s'acomiadava Antoni Alorda, ficat dins el paper d'Herodes.
Adoració contra la corrupció
L'Adoració dels Tres Reis d'Orient, del binissalemer Llorenç Moyà, es va representar ahir a Inca sota la direcció de Joan Lacomba, tres dies després de la posada en escena a Palma, però no va haver d'envejar res a la representació realitzada a Ciutat. L'església de Santa Maria la Major va ser testimoni de les nombroses improvisacions que enguany han estat dedicades a l'expresident Jaume Matas, als pots de Cola Cao d'Antònia Ordinas i al batle d'Inca, Pere Rotger.