Aquest dilluns, el ministre de l'Interior espanyol, Fernando Grande Marlaska, ha cessat «per pèrdua de confiança» el cap de la comandància de la Guàrdia Civil de Madrid, el coronel Diego Pérez de los Cobos. Sembla que el cessament està directament relacionat amb el primer intent, en vendran més, de dur par del govern de Pedro Sánchez davant els tribunals per la seva gestió de la crisi del coronavirus.

Concretament, Diego Pérez de los Cobos hauria enviat a la jutgessa 'preferida' de la Guàrdia Civil, Carmen Rodríguez Medel (filla i germana de guàrdies civils,el seu germà és el cap de la Comandància de Màlaga) uns informes incriminatoris del delegat del govern espanyol a Madrid, José Manuel Franco, per haver autoritzat actes multitudinaris com el del 8 de març i la disputa d'un partit de futbol al Wanda Matropolitano que congregà més de 60.000 persones. En aquest document policial a més, s'haurien abocat greus acusacions contra el director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries del Ministeri de Sanitat, Fernando Simón, al qui se li atribuïa la comissió de delictes.

Pérez de los Cobos, per damunt de tot, membre de la casta

Diego Pérez de los Cobos, simpatitzant del feixisme des de molt jove, és per damunt de tot i sobretot, un membre de la casta que dirigeix l'Estat espanyol des de temps immemorials. En el seu cas, la seva família originària de Múrcia, ha ocupat llocs de responsabilitat dins l'administració espanyola des de mitjan segle XIX.

El seu pare Antonio Pérez de los Cobos Cuadrado va ser candidat de Fuerza Nueva (partit d'ultradreta) a les eleccions generals de 1977. El seu únic germà, Francisco, era el president del Tribunal Constitucional (2011-2017) amb carnet de militant del PP que va anul·lar la declaració sobiranista del Parlament el 2013.

23F, el despertar d'una vocació

Diego Pérez de los Cobos Orihuel (Iecla, 1964) és tinent-coronel de la Guàrdia Civil espanyola, vinculat al Ministeri de l'Interior del mateix Estat, on des de 2011 ha treballat com a director del Gabinet tècnic de la Secretaria d'Estat de Seguretat.

De jove va simpatitzar amb partits de l'extrema dreta espanyola i segons alguns veïns, el dia del cop d'Estat del tinent coronel Tejero, el 23 de febrer de 1981, un Diego Pérez de los Cobos que encara era menor d'edat, es va presentar voluntari a la caserna de la Guàrdia Civil de Iecla uniformat com els militants de Falange per donar suport a la insurrecció militar.

Acusat de tortures

Pocs anys després, va tornar a la caserna del cos militar amb nom civil, però aquesta vegada per enfundar-se l'uniforme de guàrdia. El 1992 va ser un dels sis guàrdies civils acusats de torturar l'activista basc Kepa Urra, Pérez de los Cobos fou acusat de maltractar el detingut mentre aquest estava ingressat a l'Hospital de Basurtu-Zorrotza, a Bilbao. El cas va captar l'atenció de diverses organitzacions en defensa dels drets humans, i finalment l'Estat espanyol va ser declarat culpable d'una violació dels articles 2, 4 i 14 de la Convenció contra la tortura i altres tractaments o penes cruels, inhumans o degradants pel Comitè de les Nacions Unides contra la Tortura. El 1997 l'Audiència Provincial de Bilbao jutge va condemnar tres altres guàrdies civils a quatre anys de presó, tot i que acabarien sense entrar-hi per una rebaixa de pena ordenada pel Tribunal Suprem i per un posterior indult parcial fet pel Consell de Ministres. Pérez de los Cobos va ser declarat no culpable.

'Comando Rubalcaba'

El juliol de 2006 va començar a treballar com a assessor personal d'Alfredo Pérez Rubalcaba i va ocupar diversos càrrecs dins el ministeri d'Interior espanyol durant el mandat de Rodríguez Zapatero. Aleshores, la dreta política i mediàtica espanyola acusava Pérez Rubalcaba de tenir un equip de gent treballant, des de les institucions i els mitjans, per afavorir els interessos partidistes del ministre, als que anomenava 'Comando Rubalcaba'.

Però el ja coronel Pérez dels Cobos, com a bon membre de la casta, tant podia ser de l'equip de Rubalcaba com mantenir el càrrec amb l'executiu de Mariano Rajoy i esdevenir assessor en matèria penitenciaria del ministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz.

Coordinador de l'atac contra els votants de l'1-O
El coronel Pérez dels Cobos va ser el coordinador triat pels aparells de l'Estat espanyol per dirigir la repressió violenta contra població civil desarmada i pacífica que intentava participar en el referèndum sobre la independència de Catalunya.

Aleshores era un càrrec clau en el ministeri de l'Interior que dirigia Juan Ignacio Zoido, on ocupava el càrrec de director de Gabinet de Coordinació i Estudis, dins de la Secretaria d'Estat de Seguretat.

Fals testimoni

El seu fals testimoni va ser clau perquè el Tribunal Suprem espanyol condemnàs els presos polítics catalans. Al gener de 2020 va ratificar a l'Audiència Nacional espanyola, la seva declaració, plena de falsedats evidents, en aquest cas en el judici contra Josep Lluís Trapero, el cap dels Mossos d'Esquadra durant l'1-O.

Aturar el cop o posar benzina al foc?

Si la intenció de Grande Marlaska era la de frenar el cop contra el govern del que forma part, no sembla que l'hagi encertat gaire. La destitució de Pérez de los Cobos ha caigut com un llamp en el 'Cuerpo' i la incomoditat s'expressarà aquests propers dies.

O la casta ho arregla a la seva manera, o el xap entre els sectors conservadors i els sectors ultres es farà més gran.