La Lliga s’ha acabat definitivament. El FC Barcelona ja és campió i el RCD Mallorca ja s’ha salvat. Despús-ahir els de Guardiola varen fer un recital de bon futbol, de saber estar, de maneres i de senyoriu, tot al contrari d’allò que ha fet el Reial Madrid durant tota aquesta temporada. Avui dia el FC Barcelona és un dels millors clubs del món i així ho demostra jornada rere jornada. Pel que fa al Mallorca, tan sols s’ha de dir que la seva salvació ha arribat quatre jornades abans d’acabar la temporada, la qual cosa era impensable per devers el mes de desembre. L’equip de Manzano, Grande o Alemany ha viscut tota la campanya molt enfora de la seva afició, ha creat molts de mals moments, ha sembrat preocupacions, ha estat apagat i trist, però finalment s’ha salvat. Ara, de tota manera, no hem d’oblidar el que ha passat perquè és molt fàcil caure en una eufòria que només ens conduirà a no analitzar la realitat. Potser l’estadística serà ben positiva, però un club no pot viure només d’estadístiques.
L’obligació d’un club i d’un entrenador és crear afició, tenir actituds positives, intentar entendre els aficionats, sumar, fer-se valer..., tot un seguit de posicionaments que no ha tengut en cap moment Gregorio Manzano, a qui li ha sobrat prepotència i li ha faltat mà esquerra. Ja sé que ara estam per celebracions, però repetesc que no hem d’oblidar el que ha passat perquè aviat s’haurà de començar a preparar la propera temporada i convé no caure en els mateixos errors. Ara per ara, només podem celebrar que continuam a la Primera Divisió, que no és poc i ja van 13 temporades seguides! Esperem que la que ve comenci una mica millor que l’anterior..., no serà difícil.
