La delicada situació del català i els reptes per a la seva supervivència al 'Sense ficció' de TV3, que estrena 'El futur del català' i recupera 'Catalunya Nord, la llengua enyorada'.

Aquest dimarts, a les 22.05, 'Sense ficció' estrenarà la producció pròpia 'El futur del català'. Dirigit per Carles Prats, el documental es planteja en mans de qui està la supervivència del català: de les administracions, l’escola, els mitjans de comunicació, els joves, els nouvinguts o de tots els catalanoparlants?

Tot seguit, a les 23.15, recuperarà 'Catalunya Nord, la llengua enyorada', que repassa l'evolució lingüística del català en aquest territori de l'Estat francès fins a la quasi desaparició i recull el testimoni dels darrers parlants del rossellonès. És un documental d'Eugeni Casanova i David Valls produït per Zeba Produccions en coproducció amb TV3.

'El futur del català'

Darrerament, ha fet fortuna el concepte 'emergència lingüística'. Però els experts no es posen d’acord a l’hora d’afirmar si la llengua està en perill d’extinció. Això sí, coincideixen que hi ha símptomes preocupants i que és urgent actuar per garantir la bona salut i el futur de la llengua. El català té reptes majúsculs, molts d’ells, comuns amb la gran majoria de llengües del món.

El català està en una situació «delicada, però reversible», segons la lingüista Carme Junyent, presidenta del Grup d’Estudis de Llengües Amenaçades de la UB. Junyent s’ha convertit en l’abanderada del crit d’alerta davant del perill d’extinció: «El català està en la primera fase del procés, però és una fase que a vegades és molt curta i a vegades dura segles».

Les dades de la darrera Enquesta d’Usos Lingüístics certifiquen la davallada de l’ús social del català. Només és la llengua habitual d’un terç dels catalans. D’aquí els crits d’alerta per frenar el procés de substitució. Però el diagnòstic de Carme Junyent no té res a veure amb el d’Albert Branchadell, professor de Sociolingüística i degà de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB: «Ens acostem a un estadi en què el 100% de la població serà capaç d’entendre, parlar, llegir i escriure en català. Això no té comparació en tot el món. No hi ha cap llengua regional o minoritària a Europa que presenti aquests registres». Branchadell atribueix la sensació d’emergència a una inquietud que té més a veure amb les expectatives que no pas amb la realitat objectiva. Recorda que el català ha penetrat en tots els àmbits púbics, però el que no s’ha assolit és l’hegemonia: «Si algú s’esperava que fos llengua absoluta, predominant en l’àmbit públic, això no s’ha assolit».

Llengua marcada

El català és una llengua minoritzada. En poc més d’un segle, ha passat de ser hegemònica a lluitar per la seva supervivència. «El segle XX, és el segle de la bilingüització», en paraules d’Enric Gomà. Ha resistit la persecució i la prohibició, i ha recuperat espais d’ús i legitimitat. «Més de deu milions la parlen, té presència institucional, és la llengua de l’ensenyament i de mitjans de comunicació», recorda Marina Massaguer, sociolingüista del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona.

Menys català a les aules

Les darreres dades certifiquen que el català està reculant a l’escola i no només al pati. Alumnes i professorat parlen cada cop menys el català a l’aula. Només 2 de cada 10 estudiants el fa servir sempre o gairebé sempre en les activitats de grup. Fa 15 anys eren gairebé 7 de cada 10. El percentatge d'alumnes que no fa servir mai el català ha pujat per sobre el 28%. Però els problemes no se circumscriuen només a l’ensenyament. «Hem reaccionat tard a alguns canvis socials i econòmics que hi ha hagut des dels inicis del segle XXI», en l’opinió de Massaguer.

Pioners que obren camí

Els joves ja no consumeixen els mitjans de comunicació tradicionals, i els seus referents són al món digital, on el castellà i l’anglès són hegemònics. Per això, els experts coincideixen que la supervivència de la llengua passa, entre altres coses, per normalitzar el seu ús en el món de les xarxes socials, l’audiovisual i les noves tecnologies. Berta Aroca, Can Putades, Long Li Xue, Norman López, Cabrafotuda... són només alguns dels creadors digitals que han apostat per la llengua catalana de manera desacomplexada. Estan omplint un buit i demostrant que per tenir audiència no cal recórrer al castellà. Han aconseguit popularitzar l’etiqueta #estiktokat a Tiktok, amb més de 576 milions de visualitzacions, i que Twitch inclogui un filtre per a tots els continguts en català.

Viure de produir en català

Fent continguts en català no s’arribarà mai a les xifres d’Ibai Llanos, però se’n pot arribar a viure, segons l’streamer Norman López: «El català a Internet pot tenir molt recorregut, ho estem veient. Però ens falta una empenta important». La demanda d’ajuts és generalitzada entre els creadors, però no hi ha consens sobre com vehicular-los. On sí que coincideixen és a reclamar a les empreses més consciència lingüística i que tinguin present que els creadors en català aconsegueixen una major interacció amb la seva audiència. Un al·licient per a les empreses que vulguin comunicar amb públics molt segmentats.

Orfes de referents en català

Long Li Xue reivindica que es destinin recursos a generar continguts pensats per als joves. Reconquerir els espais d’oci audiovisual que s’han perdut amb el tancament del 3XL ja fa una dècada. Carme Junyent va més enllà: «Si tot el que es va invertir en immersió s’hagués invertit en l’oci i l’esport, segurament ara no seríem on som». Un altre dels reptes que té la llengua és guanyar parlants. Poden venir a través de dues vies: els catalans que no l’utilitzen habitualment com a llengua inicial, i dels nouvinguts.

Tant en Long Li Xue com la Rosario Palomino denuncien que els parlen en castellà només pels seus tres físics. Per això, Palomino va posar en marxa la campanya 'No em canviïs la llengua'. Fer la llengua atractiva, útil i necessària és una de les vies per seduir els nous parlants. Però com aconseguir-ho? Noves lleis, fer complir les actuals, imposicions, multes, generar afectes...? Les respostes són molt complexes, però el que està clar, segons totes les veus és que perquè la llengua sobrevisqui s’ha de parlar sense complexos.

'Catalunya Nord, la llengua enyorada'

Les persones que a la Catalunya Nord varen rebre el català per transmissió familiar tenen ara més de vuitanta anys. Amb elles desapareix el rossellonès, un dels dialectes constitutius (nascut in situ) de la llengua catalana. Elles expliquen que els seus pares tenien dificultats a parlar francès o no en sabien, i com la llengua ha passat de ser general i única al carrer a arribar a un estat terminal.

Persones de totes les comarques de la Catalunya Nord (Rosselló, Capcir, Vallespir, Conflent i Cerdanya) expliquen les raons que han dut a aquesta situació: l'actuació repressiva de l'escola i dels mestres; les dues guerres mundials; la planificació de l'Estat per convertir les zones perifèriques en vivers de funcionaris; l'arribada massiva de francesos del nord; l'estigmatització de les llengües regionals des de l'administració...

Quan va acabar la Segona Guerra Mundial, una generació sencera, arrossegada per aquesta atmosfera, va decidir deixar de transmetre el català als fills. Setanta anys després en trobem les conseqüències.

La Catalunya Nord s'ha convertit en la Ventafocs de França. Es troba desestructurada i en una situació econòmica precària. La generació actual ha començat a enyorar la llengua dels pares i tots els valors que comporta. Les enquestes diuen que un 80% de la gent del país voldria conèixer la llengua i que els seus fills l'estudiessin a l'escola.

Molts joves han girat la vista cap al Principat i han qüestionat el discurs oficial. Amb les reivindicacions polítiques al sud, un orgull de catalanitat soterrat durant dècades revifa. Avui, el català ha deixat de sentir-se al carrer, però el sentiment de país s'ha mantingut i els nord-catalans posen fil a l'agulla per recuperar l'enyorada llengua dels pares.

'Catalunya Nord, la llengua enyorada' ha guanyat el premi a millor documental al FIC-CAT 2021.