Un dels signes de civilització de Londres és la gran quantitat de plaques rodones de fons blau amb lletres blanques que ens informa de les cases on varen viure personatges importants. En recordaré dues, la de Sherlock Holmes a Baker Street i la dedicada al novel·lista de Portrarit of a lady Henry James a uns cents metres al sud de Kensington Gardens. Fa poc, el diari The Guardian informava de la preocupació de l’Ajuntament de Londres, ja que moltes han desaparegut en la remodelació d’edificis; la voluntat és restituir-les.
A Palma, malgrat la voluntat provinciana d’alguns dels seus administradors, en tenim també una bona col·lecció. Estan fetes de materials diversos de pedra, marbre o bronze. Ara sense cap ànim exhaustiu, en recordarem alguna d’aquestes.
Començarem per Canavall tocant al Puig de Sant Pere. Al carrer Sant Llorenç, i gràcies al talent de Damià Pons quan era conseller de Cultura, una ens marca el lloc on va néixer el gran poeta Rosselló Pòrcel. Al carrer del Vi, paral·lel a l’anterior hi ha una bona concentració: la primera recorda al Capità Barceló a la casa que va bastir, ara un col·legi dels Pares Teatins; la segona és ben a la vora a l’edifici del músic Joan Maria Thomàs, fundador de la Capella Clàssica i amic de Manuel de Falla que s’hostatjà a Deià a Can Bi casa del primer; tant Thomàs com Rosselló estudiaren les primeres lletres al citat col·legi. Resseguint el carrer, on vivia Albert Vigoleis Thelen a l’entreforc entre els carrers de Sant Feliu i de la Pau una placa ens assabenta que l’escriptor austríac, autor de la gran novel·la autobiogràfica L’ Illa del segon rostre, vivia pels voltants al carrer del Vi a una vella casa que sembla que pugui esbaldir-se. Al carrer Montenegro, un escrit en llatí bellament orlat celebra el Princep de l’ Església com fou el nostre cardenal Raimundo Despuig.
Al carrer dels Oms, quasi davant la Farmàcia Armengol, la dictadura de Primo de Rivera ens fa palesa l’heroïcitat d’un jove oficial a les guerres colonials del Marroc: és el capità Vila que va obtenir pòstumament la creu llorejada de Sant Ferran. A la plaça del mercat hi ha la pedra on va seure la nostra santa Catalina Thomàs quan cercava convent per a la seva vocació, la varen moure de lloc i ara està al bell mur de l’església de Sant Nicolau amb una explicació gravada en pedra. Ben a la vora al carrer del bisbe, una inscripció orlada alaba al gran pintor barroc nostrat Guillem Mesquida a la casa que ell va comprar. Creuant el Born i arribant a la plaça del Roser es pot veure com els Ajuntaments Democràtics rescabalaren el marbre que vindicava l’agermanat Joan Crespí per part dels pròcers de la Primera República l’any 1870; aquesta placa fou destruïda en temps poc propicis a la llibertat i la democràcia, ara la podem veure sobre una estructura de planxes de ferro feta, si no m’err, pel bon escultor i amic Pep Canyelles.
Si pujam a Canamunt, ens trobarem la casa on vivia l’historiador Josep Maria Quadrado davant dels jardins del bisbe; al carrer Estudi General, el casal on va viure el gran novel·lista Llorenç Villalonga; girant el cap de cantó cap a la rua Anglada és on Guillem Colom el poeta solleric reunia els poetes i intel·lectuals mallorquins; més abaix, la casa on va néixer la gran poeta Maria Antònia Salvà al carrer Morell a una casa reconstruïda que serva a la planta baixa restes romanes. Al carrer Sant Alonso compareix Joan Alcover a la construcció que el seu fill Pau va donar a l’Obra Cultural Balear. La sinagoga Nova i el forn de Miquel Pujol són vius en la memòria endolcida que enalteix el carrer de sa Pelleteria. Finalment, cal dir que la casa natal del bisbe Campis a la plaça gòtica del Mercadal queda impresa en la memòria, ja que una remodelació feta per un empresari alemany ha tingut el bon gust de no eliminar.
A la plaça de Sa Quartera, sembla que ha desaparegut el reclam de la tenda de Ca la Seu que era tal volta la més antiga d’Europa, la superioritat mal entesa dels suecs es manifesta un cop més com grolleria. També han eliminat el recordatori de la casa natal del Ramon Llull al cantó de plaça Major i carrer de Sant Miquel. Crec que aquestes eliminacions són delictives i l’Ajuntament caldria que obràs en conseqüència i fossin reposades. Tal volta la de Llull es podia posar a una columna de la plaça com el bronze dedicat a Gafim.
Fora de les avingudes, sols record la disposada al carrer Llorenç Riber en homenatge a Josep Maria Llompart.
Ara cal dir que jo voldria que al carrer Brondo s’unís amb la memòria a Jaume Vidal Alcover, que el carrer Concepció marquès el pas de Llorenç Moyà, que al carrer Capità Vilà s’inserís un poema d’Andreu Vidal i tantes d’altres que manquen per celebrar una ciutat vibrant i emotiva.
