En aquest nou lliurament us proposam una ruta d'una certa dificultat tècnica encara que molt satisfactòria des del punt de vista esportiu i paisatgístic. Es tracta de l'ascensió al puig de les Vinyes (1.108 m) per la cresta que arrenca a l'extrem del gorg Blau i puja sense interrupció fins al cim, una de les més privilegiades talaies des d'on es pot contemplar la sempre captivadora bellesa del puig Major. La ruta en si no té cap tipus de problema de seguiment, ja que les fites són sempre clares: la carena i el cim. Ara bé, la dificultat rau en el desnivell (uns 500 m) i en el territori. Fins al cim no hi ha camins, sols una cresta abrupta i molt abrasiva, on cal anar molt alerta, ja que la cara nord és una veritable timba. Finalment, s'ha de dir que la ruta és circular, per la qual cosa només ens caldrà un vehicle. Com sempre, abans de partir, s'ha de demanar permís a les propietats afectades.

La ruta s'inicia a la boca sud del túnel del gorg Blau, un bon lloc per deixar-hi el vehicle, encara que recomanam fer-ho davant la zona recreativa del gorg Blau, ja que d'aquesta manera la tornada no serà tan feixuga a causa del l'asfalt. Vora el túnel arrenca la carretera que du a la presa de l'embassament, cap on ens dirigim. Als pocs metres, a l'esquerra, parteix un coster per on ens enfilam fins a una primera cresta, coronada a l'esquerra per una torre d'alta tensió. Després d'aquest element, avançam per una zona més plana fins davant una segona cresta, a la qual pujam per una diagonal molt definida.

Un cop a dalt serem damunt l'aresta que ens portarà fins al cim del puig. Des d'aquí dalt tindrem unes primeres vistes sobre les cases de Turixant, d'estructura modesta i tradicional. Just al davant, el puig Major i la serra de na Rius imposen el seu magisteri.

Remuntam la cresta, on hi ha una fita esporàdica. Val la pena tenir-les molt presents ja que ens duran pels llocs més fàcils. Com a norma general, davant qualsevol dificultat, cal seguir per l'esquerra, per on trobarem moltes més facilitats per continuar. Bona part del primer tram el farem per la galta sud, amb alguns ascensos damunt la línia de la cresta, des d'on les vistes seran cada cop més espectaculars. Un dels moments més interessants de l'ascens és un gran avenc situat al cor de la cresta amb una heura que surt de dins. La boca és formada per una gran conjunció de blocs.

Passam l'avenc per la part inferior esquerra fins assolir un important coll, on hi ha encara restes de l'antiga paret seca de partió entre les finques confrontants, això és Turixant i Almallutx. Des d'aquí, entre la paret i una gran roca, pujam per un coster ple de càrritx fins arribar a una zona novament pètria, ja amb el cim molt a prop. Un cop aquí, tant podem assolir el cim per la cresta, per un costeret de càrritx que ens queda davant o bé per la rosseguera.

El puig de les Vinyes, com hem dit, és el millor mirador del puig Major, el cim més alt de Mallorca i de totes les Balears. Des d'aquí destaca especialment l'Agulla del Frare i també el Pa de Figa, dues de les protuberàncies més màgiques del massís. Per altra banda, la vista cap a l'interior de Mallorca és extraordinària, precedida pel Gorg Blau, el puig dels Tossals Verds i també el puig de Massanella.

Davallam per la ruta normal. Des del mateix cim, mirant cap al puig Major, trobarem un coster marcat amb una fita. Iniciam un descens ràpid, encara que entrebancat. La ruta baixa inicialment una escletxa de la qual ens hem de decantar cap a l'esquerra a la part inferior, tot seguint les fites. A sota arribarem a una reixa amb un botador que no hem de superar, sinó que la continuam cap a l'esquerra, un altre cop per territori dur. Assolirem la base del coll que precedeix el cim des de la cara de llebeig i continuam vorejant la reixa. Més endavant, ens separam de la tanca i continuam per la mateixa esquena de la muntanya. Després de baixar cap a una clotada amb algunes dolines, remuntam un costeret i ens situam cap a la meitat de tota aquesta esquena. Aquí localitzarem a l'esquerra un comellar mig descompost i amb càrritx per on davallarem novament a la carretera.

La davallada és òbvia, encara que lenta i accidentada. Sempre hem de seguir pels indrets més lògics. Un cop a sota, avançam vora el torrent, per l'esquerra, fins a sortir a la carretera, vora el quilòmetre 38. Després hi ha un altre cop l'aparcament de la zona recreativa del Gorg Blau, on acabam l'excursió.