Més enllà de l'àmbit acadèmic, la filosofia pot ser entesa com una pràctica de vida. Des de l'Antiguitat, la filosofia s'ha presentat com una cerca del saber, com una orientació de l'ànima cap al coneixement, la consciència d'allò que ens envolta i la relació amb els altres éssers humans. I un dels punts centrals en què es confronta tot pensar filosòfic és la recerca de la «vida bona»: la recerca de l'alliberament, la felicitat o la millor manera d'establir la nostra llibertat.
Reivindicant aquest caràcter pràctic de la filosofia, per aquest Sant Jordi vos vull proposar un seguit de llibres amb els quals elaborar una petita biblioteca filosòfica. Sense pretensions d'exhaustivitat, els llibres volen conformar una «petita biblioteca de supervivència» per estimular el pensament, la meditació i la reflexió. Un convit a pensar-nos a nosaltres mateixos a través de la lectura i el diàleg amb els clàssics (i no tan clàssics) del pensament filosòfic occidental.
Així, el nostre recorregut comença a l'Antiguitat. Un llibre que hauria de figurar a la nostra biblioteca és l'Ètica d'Epicur. Editat per Proteus amb edició de Montserrat Jufresa, aquest breu llibret és una joia que mostra la totalitat dels testimonis escrits d'un dels filòsofs més importants de l'hel·lenisme. El lector hi trobarà tot un seguir de màximes per a la «vida bona» encaminades a la consecució de la felicitat. Superar la por a la mort; viure, des de la plenitud dels sentits, una vida frugal i harmònica, fruir de l'amistat i la companyia amb els altres són alguns dels temes recurrents del pensament epicuri. Un pensament que esdevé, malgrat els segles, un punt de referència ineludible per a repensar les nostres vides alienades en la societat de consum.
L'estoïcisme és un dels altres corrents filosòfics que cal tenir en compte. La nostra petita biblioteca s'hauria d'enriquir amb les Meditacions de Marc Aureli. Editat per Llibres de l'Índex amb traducció de Joan Alberich, el llibre representa una síntesi del pensament romà i una bona mostra de la recerca de la «impassibilitat» estoica. L'emperador filòsof escriu, per a ell mateix, un seguit de màximes i recomanacions que ha de recordar al llarg del dia a dia. Viure d'acord amb la raó (el principi que ho governa tot), modular la nostra vida passional, respectar els altres i mantenir la temprança en el tracte amb els altres són idees recurrents que Marc Aureli ens recorda. Una filosofia de la vida i per a la vida que cerca transformar les nostres tendències egoistes en tendències sociables.
Si passam a la modernitat, un llibre que no podria faltar a la nostra petita biblioteca és el de les Meditacions metafísiques de René Descartes. Publicat per Edicions 1984 i traduït per Robert Veciana, aquest petit llibre inaugura una manera de filosofia que arriba fins a l'actualitat. El que hem de retindre del pensament cartesià és la seva voluntat de «radicalitat», de posar-ho tot en dubte, de no donar res per bo fins que no hagi passat per la prova del dubte radical. Dubtar de tot per a trobar la certesa. Desconfiar de tot per emprendre en camí de la veritat. Vet aquí l'ensenyament cartesià i la vàlua del seu pensament pràctic.
De la modernitat, també hauríem d'incloure en la nostra biblioteca particular l'Ètica de Baruch Spinoza. Editada per Marbot i traduida per Josep Olesti, aquest llibre representa un punt d'inflexió en la història del pensament. Més enllà de les qüestions ontològiques, epistemològiques i científiques, l'Ètica és una guia per a la consecució d'una «vida bona» des de la diversitat i pluralitat d'orientacions vitals de l'home modern. S'hi proposa una «ètica de l'alegria» que reivindica les passions positives enfront de la tristesa i l'error que solen implicar la majoria dels nostres estrets interessos particulars. Allò que en el fons ens proposa Spinoza és fer-nos càrrec realment de nosaltres mateixos i arribar a la plenitud gràcies a la correcta contemplació de les coses i del món. Una ètica combativa que, malgrat les distàncies, ens pot ajudar a meditar constantment sobre nosaltres mateixos i elegir d'acord amb la nostra natura i la nostra felicitat.
Passant a l'època del romanticisme, hauríem d'incloure en la nostra petita biblioteca les Cartes sobre l'educació estètica de l'home de Friedrich Schiller. El llibre, publicat per l'editorial Adesiara en traducció de Jordi Llovet, és un dels clàssics essencials de l'estètica filosòfica. Escrita en la forma de cartes filosòfiques, l'obra representa una crítica esmolada a la modernitat. Una modernitat que ha primat el desplegament de l'intel·lecte i la ciència en detriment del sentiment estètic i de l'art. Així, Schiller ens proposa una «nova educació» de la humanitat basada en el component sensible, en els sentiments que desperten la bellesa i en la recerca de «la vida bona» lligada a la creativitat humana.
Si passam al segle XIX, Friedrich Nietzsche seria una figura ineludible que hauria de figurar a la nostra petita biblioteca de «supervivència». De totes les obres del filòsof alemany publicades en català, podríem destacar la seva primera obra El naixement de la tragèdia, editada també per Adesiara en traducció de Manuel Carbonell. En aquest llibre, Nietzsche estableix les bases del seu pensament que, tot i reformulades i reavaluades, l'acompanyaran al llarg de la seva singladura com «esperit lliure». L'argument central de l'obra és el descobriment de l'esperit dionisíac en la cultura grega: la tragèdia representava el xoc entre Apol·lo i Dionís, entre la bellesa de la forma i la vitalitat latent que alimenta l'existència. Nietzsche considera que els grecs superaren el pessimisme gràcies a la creació artística, gràcies a la visió de la unitat primigènia entre el goig i el terrible que representava la tragèdia dionisíaca. Amb tot, la decadència dels grecs començà amb Sòcrates i el seu pensar filosòfic allunyat de la passió, fet que relegà la tragèdia a un segon pla. Però el que representa tot això per a Nietzsche és una crítica a la societat moderna del seu temps, una crítica als valors decadents del nihilisme i la necessitat de repensar i reproblematitzar la vida des de nous valors vitalistes. Una filosofia com a «pràctica de la sospita» que ens ha de dur a la recerca de «la vida bona» afirmativa i terrible.
Si passam al segle XX, podem destacar un seguit de textos de diversa temàtica que configuraria un punt cardinal de la nostra peculiar biblioteca. La primera cita ineludible és Walter Benjamin. Podríem destacar L'obra d'art a l'època de la seva reproductibilitat tècnica editat per Edicions ela geminada i traduït per Jaume Creus. Es tracta d'un clàssic de l'estètica contemporània que analitzat com la fotografia i el cinema han trastocat les categories clàssiques de l'art i la bellesa. Un diagnòstic de la nostra modernitat que també té la seva praxi i expressió en la política.
Simone Weil també hauria d'aparèixer entre els títols a destacar. I podríem triar un llibre que es troba molt proper als tractats sapiencials dels filòsofs de l'hel·lenisme. Es tracta de La gravetat i la gràcia, editat per Fragmenta en traducció de Pau Matheu. Es tracta d'un recull de sentències i aforismes, extrets dels seus quaderns personals, que mostren els seus interessos religiosos i místics. Uns fragments que poden estimular la meditació i que conviden a «l'atenció» i el recolliment.
Dins el terreny de la política i la revolta, podríem incloure dos títols a la nostra biblioteca. L'home revoltat d'Albert Camus, editat per Raig Verd i traduït per Joan Fuster i Josep Palàcios, i Desobediència civil de Hannah Arendt, editat per Lleonard Muntaner i traduït per Dolors Udina. Dos llibres cabdals per a pensar el món contemporani des d'una clau crítica i emancipadora. Dos textos donen compte d'un pensament «sense baranes» que vol repensar l'espai del comú i la revolta en un món enfosquit pel totalitarisme i les guerres. Llibres compromesos per a lluitar des de la resistència singular i l'albirament d'un nou temps emancipat dels falsos ídols.
Finalment, recomanaria dos llibres actuals de filòsofs nostrats. Es tracta del llibre de Xisca Homar Filosofia Salvatge, editat per Sembra Llibres, i el llibre de Miquel Àngel Ballester A l'ombra de la filosofia, publicat per Lleonard Muntaner. Dues obres nascudes de reculls d'articles periodístics que donen bona mostra de com la filosofia, més enllà de l'acadèmia, pot servir per il·luminar el nostre món complex i la nostra vida precària. Una indagació envers nosaltres mateixos i una manera d'obrir la ment a la relació amb els altres des del compromís i la lectura. Així doncs, esperem que aquesta petita biblioteca filosòfica vos serveixi d'estímul i guia. Bon Sant Jordi i bona lectura!
