El Govern i, més concretament, la Direcció General de Política Lingüística, ha posat en marxa el web institucional de l’Any Joan Fuster a les Illes Balears. Es tracta d’un espai virtual que pretén aproximar la figura de l’intel·lectual de Sueca als ciutadans i connectar la seva obra amb l’arxipèlag.
Al web anyjoanfuster.illesbalears.cat s’hi pot trobar tota la informació relacionada amb la celebració, com la declaració institucional o el material gràfic, a més de recursos en línia i propostes d’activitats. També hi ha seccions dedicades a l’obra de Fuster i un recull de textos, tant seus com d’altres intel·lectuals, que ens aproximen al vincle del valencià amb les Illes Balears.
Així mateix, el web acull tota la programació de l’Any Joan Fuster a les Illes Balears a través d’un calendari d’actes. La propera convocatòria és aquest dijous 13 d’octubre amb la conferència «Joan Fuster i els projectes literaris mallorquins durant la postguerra» a càrrec de Pere Rosselló Bover, escriptor i catedràtic de Literatura Catalana Contemporània de la UIB. Serà a les 19 h a la Biblioteca de Cort i estarà organitzat per l’Institut d’Estudis Catalans.
Molts dels continguts del web han estat seleccionats pels comissionats de l’Any Joan Fuster a les Illes Balears, Damià Pons i Fina Salord, que han duit a terme una intensa tasca d’investigació i recopilació de materials. En aquest sentit, la directora general de Política Lingüística, Beatriu Defior, ha posat en relleu aquesta feina, perquè «afegeix valor a la celebració de l’Any Joan Fuster, ja que ens permetrà conèixer millor la relació de Fuster amb les Illes Balears i el seu compromís amb la unitat lingüística i cultural dels Països Catalans».
La Generalitat Valenciana, la Generalitat de Catalunya i el Govern de les Illes Balears han declarat el 2022 com a Any Joan Fuster, en commemoració del centenari del naixement d’aquest intel·lectual, escriptor i activista cultural. La seva obra, entre la qual cal destacar Nosaltres, els valencians, va tenir una gran repercussió i va contribuir a l’enriquiment de la cultura catalana. Igualment, és remarcable el seu activisme cultural i polític, que el varen fer esdevenir un referent cívic en el moviment de normalització de la llengua catalana.
