Giorgio Colli publica a Milà la seva obra La nascita della filosofia, un llibre que explica com nasqué la ciència del pensament o la ciència de les ciències. Aquesta obra, ara editada en català per Edicions 1984, de Barcelona, en la seva col·lecció Butxaca 1984, magnífica traducció d'Anna Casassas, és presentada dient que «per als grecs, el coneixement era el valor màxim de la seva vida. El savi grec era l'home capaç d'il·luminar les zones fosques de la consciència, manifestar i descobrir allò velat o amagat, però, també, igualment capaç de preveure el futur... Els temes en són reveladors: el mite, l'adivinació, l'enigma i l'oracle. Sobre aquestes bases s'ha anat desenvolupant la filosofia. No com una simple acumulació d'elements filosòfics, sinó que cada cultura o millor dit, cada ordre social recull, selecciona i filtra de l'anterior allò que li és de valor i en rebutja els altres...».

Recordem les arrels etimològiques: «philos», amic, i «sofia», ciència, que determinen la definició de filosofia com la «ciència general dels éssers, dels principis i de les causes» i que han donat a la cultura noms tan universals i gegantins com Tales, Pitàgores, Sòcrates, Plató, Aristòtil, Epicur, Zenó, Ciceró, Sèneca, Marc Aureli, Abelard, Sant Tomàs, Ramon Llull, Bacon, Locke, Espinosa, Leibniz, Kant, Hegel, Comte, Bergson... Però en un sentit més concret, i alhora més ample pel que fa a la seva aplicació, els prestatges ens ofereixen obres tan curioses com Filosofia anatòmica, obra del naturalista Geoffroy Saint-Hilaire, on exposa la seva doctrina o teoria dels anàlegs (1818); Filosofia botànica, de Linneus, redactada amb una admirable concisió que fundà el llenguatge de la botànica (1751); Filosofia de la naturalesa, on Hegel exposa la teoria de la idea en la seva existència objectiva (1832); Filosofia de l'esperit, també d'Hegel, que explica com «engendra la idea a l'ànima, a la societat i a Déu» (1807); Filosofia fonamental, de Balmes (1846) o Filosofia positiva, d'August Comte, en la qual es proposa substituir les especulacions sobre la causa primera per una representació sistemàtica i positiva de l'univers i moltes obres més, que ens mostren un ventall immens sobre quelcom també immens que no sabem exactament com i quan va néixer. Així, en Giorgio Colli, llegim: «Els orígens de la filosofia grega, i per tant de tot el pensament occidental, són misteriosos. Segons la tradició erudita, la filosofia neix amb Tales i Anaximandre: al segle dinou se li van cercar els orígens més llunyans en fabulosos contactes amb les cultures orientals, amb el pensament egipci i amb l'indi. Per aquesta via no s'ha pogut assegurar res...».

Giorgio Colli i una anàlisi fonamental en la recerca de nosaltres mateixos.