El poeta, crític literari i periodista mallorquí Jaume Pomar, va morir dimecres a Palma als 70 anys, víctima d'una llarga malaltia de la qual havia empitjorat les darreres setmanes i per la qual romania ingressat a l'Hospital Joan March.

Jaume Pomar Llambias (Palma, 1943) va desenvolupar una intensa activitat periodística i havia estat col·laborador de dBalears, entre d'altres mitjans de la premsa escrita mallorquina. Entre els anys 1965 i 1968 dirigí, juntament amb Guillem Frontera, la col·lecció de poemes La Sínia. Posteriorment es va traslladar a viure a Barcelona per un període de cinc anys.

Com a crític literari, Pomar es va especialitzar en l'estudi de l'obra literària de destacats autors de la literatura en llengua catalana, como Llorenç Villalonga, sobre el qual va publicar alguns articles a revistes especialitzades. També en va traduir algunes obres al castellà, com ara L'àngel rebel (1969), Les temptacions (1970) i La novel·la de Palmira (1975).

És l'autor dels assaigs Bartomeu Rosselló-Pòrcel, vida i obra (1966); L'aventura de 'Nova Palma' (1976) i Raimon (1983); en el camp de la poesia ha escrit Tota la ira dels justos (1967), un llibre antològic que recull quatre poemaris escrits per Pomar entre 1963 i 1966, amb el qual va guanyar el Premi Ciutat de Palma (1966).

Premis

Jaume Pomar ha guanyat altres premis per la seva producció literària. Amb la mort amorosament (1966) va obtenir el Premi Nacional Universitari (1966); Amb Història personal (1970), el Premi Ciutat de Palma el mateix any; Les quatre estacions (1991), va rebre el premi de la crítica Cavall Verd 1992 i amb Frontissa (1993), el premi Miquel de Palol 1992. A més d'aquests i d'altres poemaris, l'autor mallorquí va conrar la narrativa a Un dia o l'altre acabaré de legionari (1998), que rebé el premi Joan Santamaria 1987, i va col·laborar amb publicacions i diaris com Serra d'Or, Baleares, El Día, Diario de Mallorca i Ultima Hora.