Ara mateix, en una entrevista radiofònica, José Ramón Bauzà ha dit: "en español y en nuestras lenguas básicas insulares".

Rafel Bosch, conseller d' Educació!!!??? Cultura!!!!???? i Universitats!!!!!????? Així s'expliquen moltes coses.

Bon dia. Veig que tenc 11 negatius i cap resposta. Estic molt content que passeu per aquí a veure-mos, al cap i a la fi no poreu viure sense noltros... Una aferrada.

Senyor Bennassar, ja que vosté es de Manaoor, l'hi convit a que es passegi avui pels foguerons amb una bandera espanyola (que tant estima) pels carrers del seu poble. Si en surt viu, ja ens contarà l'experiència.. Una aferrada.

És ben clar i qui no ho vulgui veure és un ignorant o un espanyol: el PP vol exterminar la singularitat del nostre poble. O reaccionam o ho aconseguirà.

Joan S Bennàssar, A principi des segle XIV es independentistes bolivians començaren sent una "microminorie". Però el 25 de maig del 1809 Bolívia va proclamar la seva independencia. Fora d’Espetanya segur que s’ho passa pipa perquè, que jo sàpiga, encara no ha demanat que la tornin ingressar dins sa seva ex-presó que era s’imperi sonbanyol sortosament desaparegut. Branca als colonitzadors forasters! Visca Mallorca lliure!

¡Venga! ¡änim! domés me faltan 2 vots negatius i podré anar a geure ben tranquil i content. Domes 2...

Vos vull oferir dos casos, vera veritat, que em succeïren al meu poble. Devora ca meva hi ha un parell d'apartaments ocupats per nigerians. La major part parlen català i es mostren simpàtics i agradables. Un, quan li vaig demanar què nomia, em va respondre "Tomeu" i m'hi va afegir "Si t'hagués de dir el meu nom vertader, et costaria de pronunciar." El cas és que, un vespre d'aquest estiu, jo prenia la fresca amb gent d'edats diverses. Va passar una parella de senegalesos, home i dona, vestits amb aquella roba flotant, tan elegant. Un dels mallorquins vells, acollonit davant tot quant li paregui un poc estrany, com ho està la generació de la guerra i postguerra, els va dir un "Buenas noches" vergonyant. El senegalès es va girar i li replicà: " A mi, en català". Em vaig aixecar, li vaig anar a donar la mà i m'hi vaig presentar. Ara aquests mallorquí de pell molt més fosca que la meva i jo som amics. Poc després, vaig sortir al carrer i vaig topar un altre senegalès, aquest més jove. Li vaig dir "Com te va?", i ell "Me va molt bé. I a tu?", i jo "A mi em va molt bé, i m'alegr que a tu també et vagi bé", i ell que em respon amb aquesta frase, que no sé si qualificar de surrealista: "M'alegr que t'alegris que em vagi bé". Aquests són compatriotes meus, com tants i tants d'altres d'origen forà (tant m'és que sigui nigerià, francès, portuguès, espanyol, marroquí o de la Quinta Forca). L'altra casta... arruix!". I doble arruix i crit de "Vergonya!" a aquells que tots sabem qui són, per molt que vagin néixer a Mallorca. A aquests, els faig els eixamples. Amics, amb immigrats com aquests, cada vegada que els renegats ens voldran atacar, es trencaran les banyes contra a una murada.

Gonella foraster tribarrut, no saps que només parla de merda es qui en va brut? A veure si ets tu, que no t'atures de llepar culets forasters a canvi de 30 cèntims de pesseta, (no d'euro) que tan aferrats que són ets espanyols a lo que no és seu, segúr que no te'n donen més? Au idó, parteix cap a espanya i no facis pus oi per aquí! I veiam si te'n vas a esquitxar de merda ses planes d'el IMMUNDO i no ses des nostro diari. Tribarrut! Arruix de Mallorca! Barco de rejilla!

Quant de temps una persona que ve a estar a Mallorca des d'Espanya és foraster? Molt fàcil: és foraster mentre no parla correntment i fa seu el català. Tenc molts d'amics mallorquiníssims que no es tenen per espanyols i tenen llinatges castellans. I no en parlem dels seus fills. D'altra banda tenim els mallorquins aforesterats, una genteta miserable de la qual tenim mostres evidentíssimes en el "nostre" Govern. També tenim mostres de mallorquins (i balears en general) al quals, de menuts, els "papàs" els parlaren foraster perquè "hacía más fino" i ara els joves han recuperat el català i el parlen i l'escriuen magistralment... amb què els "papàs finos" están més emprenyats que quaranta moneies. Hi ha, i moltíssims, els immigrats de països altres que Espanya que s'han integrat i ara són mallorquins corals: en conec de nigerians, alemanys, danesos, romanesos, etc. Quan els espanyoletxos que fa trenta anys que estan aquí i no han volgut parlar català veuen els exemples de gent d'arreu del món que ara és tan mallorquina com nosaltres, solen treure foc pels queixals. Va seu. Vénc a dir que parlar dels "hispanoparlants" com si aqueixa condició fos definitiva és anar ben errat de comptes. En tenim per a triar. El que cal és fer cara a aquests poques coses que, per agradar a Espanya i fer-hi mèrits, els voldrien fer la feina bruta d'exterminar-nos. Van ben calçats per a aigua, els malanats.