Segons ha explicat Salvador Botella, primer tinent de batlia i portaveu de l'equip de govern encapçalat per la batlessa Águeda Reynés, "és precís assolir un gran acord polític al si de l'ajuntament, que impliqui al govern i a l'oposició, per tancar la fractura social entorn del nom, i pactar una denominació".
Ha confirmat que "la voluntat d'assolir aquest pacte forma part de l'agenda de diàleg municipal" que han tancat PP i PSOE, presentada el 20 de desembre pel propi Botella i l'exbatle Vicenç Tur, avui portaveu del grup socialista, en l'oposició.
El primer tinent d'alcalde ha al·ludit a les modificacions que introduirà el Govern balear en la Llei de la Funció Pública de les Balears, que canviarà la Llei de Normalització Lingüística de 1986.
En aquests moments l'única forma oficial dels topònims és la catalana. Amb les modificacions, podran tenir com formes oficials la catalana, i també la castellana i la catalana conjuntament.
Amb aquestes mesures, el PP arracona la consulta popular que havia anunciat sobre el nom de la ciutat, reclamada per l'associació 'Iniciativa Cívica Mahonesa' (ICM), que va reunir 4.000 firmes a favor del referèndum.
El juny del 2005 el ple de l'ajuntament de Maó va acordar, amb els vots a favor del PSOE, PSM i EM-EU, que el nom oficial de la ciutat passava a ser Maó, tal com havia dictaminat l'Universitat de les Illes Balears. El PP va votar en contra.
Aquest municipi va ser l'últim de les Balears en aplicar la Llei de Normalització Lingüística de 1986, que determina, al seu article 16, que "els topònims de les Illes Balears tenen com a única forma oficial la catalana".
En les eleccions de maig el PP -per primera vegada en la història municipal de Maó- va accedir al govern local amb una majoria de 13 regidors sobre els 21 que integren la corporació. Els 8 regidors pertanyen al PSOE, mentre que el PSM i EM-EU van perdre la seva representació en la institució.
4 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Jo estic dispost a acceptar la fórmula bilingüe sempre que la denominació espanyola sigui "Maón"!
Quina polèmica ? Maó, i foris.
És penosa aquesta polèmica muntada pel nostre govern, totalment ignorant de la nostra llengua, cultura i història, i a més aplaudida per part de la població insular que considera la seva pròpia cultura com una cosa de segona categoria i estan contents que els discriminin una altra part de la societat que obertament rebutja clarament la nostra llengua i ara veu com els seus somnis es converteixen en realitat. No sé els naturals d'aquesta terra ho tenim cada vegada més difícil i més si deixam el govern en mans d'uns ignorants!
Com a menorquí, en general, i com a maonès, en particular, m'avengonyés que en ple segle XXI encara es plantegin aquestes coses, quan fins i tot, el castellà està adoptant topònims en altres llengües... Una vergonya majúscula, que només respon a un impuls espanyolista centralitzador anticonstitucional i acientífic.