Una promesa electoral del PP ha reobert una antiga controvèrsia a Menorca: el debat sobre la inclusió de la lletra "h" en el nom de la ciutat de Maó, amb el que suposa proposar el canvi del topònim oficial.
En la seva "aposta pel bilingüisme", la nova batlessa del municipi, Àgueda Reynés, ha anunciat la convocatòria d'una consulta popular el 2012 en la qual proposarà als seus ciutadans dues opcions de noms a elegir: el referit "Maó-Mahón" o bé "Mahó-Mahón", en aquesta fórmula ambdues paraules amb "h", al·legant que en un ús antic en català la ciutat també duia aquesta grafia com en castellà.
Ve de llarg
El juny del 2005 el ple de l'ajuntament de Maó va acordar, amb els vots a favor del PSOE, PSM i EM-EU, que el nom oficial de la ciutat passàs a ser Maó, tal com havia dictaminat la Universitat de les Illes Balears. El PP va votar-hi en contra.
Aquest municipi va ser l'últim de Balears en aplicar la Llei de Normalització Lingüística de 1986, que determina, al seu article 16, que "els topònims de les Illes Balears tenen com a única forma oficial la catalana".
Aquest mateix article regula que correspon al Govern de la Comunidad Autònoma, d'acord amb l'assessorament de la Universitat de les Illes Balears, "determinar els noms oficials dels municipis, territoris, nuclis de població, vies de comunicació interurbanes i topònims de la Comunitat".
Per convocar la consulta popular, prèviament el Govern balear haurà de promoure davant el Parlament autonòmic una modificació de la Llei de Normalització Lingüística de les Balears per incorporar el nom 'Mahón' en castellà, perquè el reglament de participació ciutadana de la ciutat prohibeix la celebració de referèndums contraris a les lleis en vigor.
El Partit Popular, que compta amb una majoria de 35 diputats sobre els 59 que integren la cambra autonòmica, podrà aprovar sense problemes aquest canvi legislatiu.
Composició de la Sala
La proposta del PP a Maó, que no ha donat encara una data per al referèndum, s'ha produït després que en les passades eleccions municipals de maig la candidatura popular accedís al govern de la ciutat per primera vegada en la història, en aconseguir una majoria de tretze regidors dels 21 que integren la corporació.
Els altres 8 correspon al PSOE, mentre que el PSM i EM-EU han perdut la seva representació en la institució.
La batlessa Àgueda Reynés ha declarat que la seva idea consisteix "a recuperar, sempre i en tot cas, el 'Mahó'".
"No censur el Maó sense la 'h', ni em tanc a res, però sumar-li la forma 'Mahó' només pot aportar coses positives per a la ciutat, tant a nivell de marca i de turisme, com perquè es trobi fàcilment", ha explicat.
"Tancar-nos en el 'Maó' exclusivament no ho veig positiu", ha afegit.
Una entitat cívica
L'entitat impulsora de la recuperació de la "h" en el nom de la ciutat ha estat Iniciativa Cívica de Mahó (ICM), que va dur a terme una recollida de 4.000 firmes després de l'aprovació del topònim oficial en català.
Els promotors ja van demanar el 2005 al llavors president del Govern balear Jaume Matas una modificació de la llei.
ICM va celebrar el 2010 una manifestació en la qual van assistir destacats dirigents del Partit Popular, entre ells dos actuals consellers del Govern balear: Carlos Delgado (Turisme) i Simó Gornés (Administracions Públiques).
Ells, al costat de l'actual president del Consell de Menorca Santiago Tadeo, l'eurodiputada Rosa Estaràs, i la diputada autonòmica i batlessa d'Alaior, Misericòrdia Sugrañes, duien una pancarta amb el lema "Les nostres llengües ens uneixen. Volem llibertat d'elecció".
42 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
A Palma tenen barra de posar-li PaRma, a l'andalusa... Són tan f...
Jo, SEUVA.
Fa uns quants dies que me fic dís els fòrums que uns faxes s´han fet seu ( és a sa Ultima Hora) I s´han posat fets unes fures per que escrivia en Català al "seu fòrum". Un me diu Marraneta, me diuen que m´en vagi que no és lloc per catalanopartants, Sa veritat és que malgrat fassi un poc d´oi els contiuaré molestant si no deixen d´escriure aqui en Foraster.
jo vull CAUVIÀ desde ja mateix!!!!!
I a Pauma quan li canviaran el nom
El problema no és la 'h' de Mahó, sinó la 'n' de 'Mahón'"
Això és flipant. Com pot la Sra. batlessa fer una promesa electoral d'aquestes característiques? Es que s'en fot de la UIB? Es que vol saber més català que l'únic òrgan que pot dictaminar sobre la llengua catalana a la nostra comunitat autònoma? Com es pot ser tan...? (ara n'anava a dir una de grossa, i per respecte no ho faig). Sra. batlessa, si vol fer un referèndum el pot fer, però... per l'amor de Déu! que els menorquins no són tan beneits com vostè es pensa.
Jo vull que el batle de Palma prengui exemple i la meva barriada es digui: Els Hostalets-Las Posaditas
Lògica brutal la de P. Moll. Si esl menorquins decideixen que la terra és plana i no redona, serà plana. A qui li importa la geografía, la física, la astronomia?. Afortunadament els menorquins no son tan doiuts.
Es evident la poca estimació que tenen aquests politiquets peperos per a la llengua catalana, es suficient veure com parlen elements con en Bauçà, na Cabrer, n´Isern per veure quin ús en fan i com destrossen el llenguatge. Els sents parlar i et cau la cara de vergonya de tan malament que s´expressen. A partir d´aci tota la resta de qüestions que plantejen envers aquest tema es que es simplement al.licinant. Quins al.lotets!!!!!!!