Hem de tenir ben clara la diferència entre deure i dret quan la constitució espanyola ens imposa el "deber de conocerlo" i ens garanteix el "derecho a usarlo". Fins i tot d'acord amb això, tenim dret a parlar català sempre. Ningú no pot forçar-nos a parlar una llengua forastera que coneixem per obligació imposada.
On queda la meva llibertat com a mallorquina si quan expliqui què li passa a la meva bufeta, què tenc al colze o al genoll o que tenc mal d'esquena el doctor em diu "quèèèè?" i es queda tan ample?
Se pot triar metge, jo mateixa ha canviat de metge dues vegades, (i no per motius llingüistics, per cert). Tan sencill com demanar un metge mallorquí (o un que xerri sa nostra llengua),a sa sanitat publica cal esperar mes temps, fins que hagi un buit, a sa privada, conque pagues,no hi ha problema. Encara que jo, personalment, tenc altres preferencies a l'hora de triar metge.
Parlem clar: Hi ha molta gent jove que té el títol de Metge o d´Enfermer, i d´aquesta manera els lleven sa feina extrangers que en sa majoria dels cassos no els arriben a sa sola de ses sebates, i per afegir són menys amables. Però aquest Govern odia els mallorquíns, i ens vol tot el mal possible.
El Català no és molt dificil. Si tot una senyor metge no és capaç d´aprendre una llengüa que s´assembla a l´Italià, al Francès i a l´Espanyol, jo no vull que me posis ses mans damunt, ni tan sòls per mirar-me un call. Vénen mals carnicers en lloc de metges i a més no volen aprendre sa Nostra Llengüa. Prefereixo anar a un curander o deixar que sa Mare Naturalesa vagi fent el que ha de fer.
Diuen que el que paga mana,fals,nosaltres els paguem el sou i ells fan el que volen.Aquest parlament és una vergonya,només defensa els interessos d´una part de la població i que curiosament no és l´autóctona.
El personal sanitari haurà d'aprendre el català vulgues no vulgues perquè jo no faig comptes girar la llengua.
Una vegada Doña Aina Moll, va dir a una conferència, que tenim una arma molt poderosa i que mai usam: parlar, ja que tenim tot el dret, sempre en català, i qui no ens entengui, que es foti. Preniu llum de Na Pintora! Jo, quan vaig a demanar un servei, metge, misser, policia local, etc. ja solicit per endavant que vull parlar amb un que també xerri en mallorquí. I sempre surt amb la meva.
Volem el català com a requisit. Una persona que atén una societat on existeixen dues llengües oficials necessàriament ha de conèixer les dues llengües.
La qüestió és anar arraconant la llengua pròpia dels mallorquins fins a deixar-lo com a llengua folklòrica, és el propòsit inconfessable del PP. Per ells que son uniformistes tan sols hi ha cabuda per el castellà i la resta fa nosa.