Amb motiu del 88è aniversari de la seva mort, des de la delegació d’Alcúdia de l’Obra Cultural Balear (OCB) han organitzat el II Memorial Antoni Maria Ques, per tal de retre homenatge a l’empresari republicà alcudienc en l’aniversari del seu assassinat.

Per això, el dissabte 22 de febrer, l'OCB organitza aquest memorial per a retre homenatge a les persones que foren víctimes de la repressió franquista durant la Guerra Civil i el franquisme a Alcúdia. Es farà una ofrena floral i la lectura del manifest a càrrec d'Elisabeth Ripoll a partir de les 12.00 hores, al cementeri municipal.

Antoni Maria Ques, afusellat amb Emili Darder, Alexandre Jaume i Antoni Mateu

Antoni Maria Ques Ventayol, fill del comerciant i propietari Antoni Ques Ventayol i Antònia Ventayol Vives, va néixer a Alcúdia l'any 1888.

Va ser un dels socis fundadors del Círculo Alcudiense l'any 1909 i va donar continuïtat a les relacions de son pare amb Joan March participant en operacions comercials. Residí durant molt de temps a Orà gestionant els interessos de Joan March. Es casà allà mateix amb Àngela Maria Such Ros, filla d'un comerciant valencià i, en enviduar, va tornar a Mallorca.

Posseïa una important fortuna, era membre del Partit Liberal, apoderat de la Banca March i accionista de la companyia Transmediterrània.

Al 1931, Antoni Maria Ques va visitar l'Ajuntament d'Alcúdia per a tractar la cessió de fossats i muralles a la ciutat i la creació d'una escola graduada. En representació de sa mare es va comprometre a donar 25.000 pessetes i 5.000 de part seva.

A l'inici de la Segona República, es va barallar amb Joan March i se'n va anar del Partit Liberal. La seva ideologia va anar evolucionant cap al republicanisme d'esquerres i va militar al partit Radical Socialista, que després es va integrar a Esquerra Republicana de Manuel Azaña.

Va ser un dels fundadors d'Esquerra Republicana Balear (1934), soci de la Creu Roja des de l'any 1925 i membre fundador del Rotary Club de Mallorca al 1930 participant en activitats filantròpiques i culturals com la compra de la casa de Juníper Serra a Petra.

El 19 de juliol de 1936 va ser detengut per la Guàrdia Civil a la casa familiar, a Alcúdia. La justícia militar el va acusar d'haver intentat fugir amb l'avió d'Air France, haver finançat Esquerra Republicana amb un préstec de 1.500 pessetes i haver comprat 200 pistoles per a repartir entre els elements del Front Popular. És condemnat a mort i afusellat junt a Emili Darder, Alexandre Jaume i Antoni Mateu el 24 de febrer de 1937 al cementeri de Palma.

La persecució política i econòmica continua després del seu assassinat ja que el comandant general de les Balears imposa una multa de 2.500.000 pessetes als hereus.