L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha presentat el projecte Corpus de la llengua de signes catalana (LSC), que aporta les bases per a l’estandardització de la llengua. En aquesta línia, el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha manifestat que aquest Corpus és «una eina pionera que servirà per aportar bases per la recerca i per dur a terme les tasques d’estandardització i de codificació de la llengua de signes». El conseller també ha indicat que el Corpus «serà un punt de referència per la creació de diccionaris o de bases de dades». En l’elaboració del Corpus hi han participat 56 signants i una dotzena d’associacions amb 64 hores d’enregistrament.
Com han explicat els seus autors, els objectius d’aquest projecte és documentar l’estat actual de la LSC mitjançant una mostra àmplia i representativa de diferents tipus de discurs signat; fer una anotació bàsica i descriptiva i posar en línia part del corpus com a material accessible que pot ser utilitzat amb finalitats de recerca, educatives o de consulta per part d’usuaris; així com oferir una eina útil per a la recerca tant teòrica com aplicada.
Teresa Cabré, presidenta de l’IEC, considera que és lògic que «en un moment determinat hi ha d’haver una fixació referencial i que aquesta no s’ha de basar en unes decisions preses de dalt cap baix, sinó a partir d’un estàndard d’allò que ja es fa servir».
El conseller de Política Lingüística ha assenyalat que el Corpus d’avui ofereix «una eina útil» per a la recerca teòrica i permetrà situar la recerca amb llengua de signes catalana en igualtat amb altres llengües de signes d’altres llocs. Ha afegit que ha de servir també per la recerca aplicada per generar productes que arribin a la comunitat. «El Corpus que tenim serà un punt de referència per la creació de diccionaris o de bases de dades».
Per la seva part, Albert R. Casellas, president de la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA), ha manifestat que «el Corpus beneficia a la comunitat sorda, ja que han elaborat un banc de dades de la llengua de signes catalana».
Fa 15 anys, ha recordat, es va reconèixer la llei de la llengua de signes catalana i des de llavors fins ara, ha lamentat, «no s’ha avançat gaire ràpid i hem anat molt lents pel que fa a l’accessibilitat des d’un punt de vista transversal, ja que no hi havia pressupostos i han anat desapareixent les oportunitats de participació de les persones sordes». Considera que s’ha d’avançar més de pressa en aquest camí.
En aquest corpus, s’han enregistrat mostres de diferents grups d’edat, gènere i zones geogràfiques per tal de reflectir les variacions lingüístiques generacionals i regionals. En concret, hi han participat 56 signants i una dotzena d’associacions amb 64 hores d’enregistrament.
La llengua de signes catalana (LSC) és la llengua natural de la comunitat sorda signant de Catalunya i Menorca, amb una gramàtica i lèxic propis. L’any 2010 s’estimava en uns 25.000 signants, entre persones sordes i oients, segons la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA). També el 2010 es va aprovar la Llei 17/2010, del 3 de juny, de la llengua de signes catalana, que designa l’Institut d’Estudis Catalans com a institució acadèmica que determina les normes lingüístiques de la LSC i que n’impulsa la recerca i la sistematització. Va ser així com els projectes de Corpus de l’LSC i de Base de Dades Lèxica van arrencar a l’IEC el 2012.
