Quim Torra, l'expresident de la Generalitat de Catalunya, i Josep Costa, l’exvicepresident del parlament de Catalunya, han demandat l’Estat espanyol al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) per l’espionatge amb el programari Pegasus. És la primera demanda relacionada amb el Catalangate que arriba a la justícia europea: ambdós han fet aquesta passa després d’esgotar la via judicial espanyola, amb la inadmissió d’un recurs al Tribunal Constitucional l’octubre passat.

En conferència de premsa, Torra ha declarat: «S’ha de recordar que l’espionatge es va fer quan era president. I això no ha tingut cap mena de repercussió. Que m’espiessin en el context de la pandèmia, ja no sé ni com qualificar-ho».

Segons Torra, amb la demanda pretenen que es declari la il·legalitat de l’espionatge, però també saber quina documentació i informació es va sostreure, per tal d’aconseguir que sigui completament destruïda. A més, ha subratllat que la legislació i les directrius d’intel·ligència espanyoles eren contràries a la jurisprudència europea.

Josep Costa, per la seva banda, ha detallat que la demanda constava de tres elements principals: la vulneració de drets polítics (d'expressió, reunió i representació política), la vulneració de drets fonamentals (intimitat, privacitat, protecció de dades personals, secret de les comunicacions, etc.) i la vulneració del dret de tutela judicial.

Sobre la tutela judicial, exvicepresident del parlament ha recordat que el Tribunal Suprem i l’Audiència espanyola varen fer el possible per a no assumir el cas abans de tancar-lo en fals. «El procediment va ser una presa de pèl», ha dit, i ha denunciat que el president de la sala del Suprem que havia de tractar els seus recursos era Pablo de Lucas, el magistrat encarregat d’autoritzar les intervencions del CNI.

Costa també ha explicat que la demanda contenia una denúncia per una vulneració abstracta dels seus drets, en referència al fet que la legislació espanyola sobre espionatge no preveia mecanismes per a reparar-ne les víctimes. «És una legislació impròpia d’un estat democràtic», ha afegit.

Sobre la possible resolució del cas, l’exvicepresident ha dit que ara s’obria un període d’un any en què el tribunal havia d’admetre la demanda i demanar al·legacions. En aquest sentit, ha situat la resolució en un horitzó d’uns tres anys: «És el cas més gran d’espionatge en un suposat estat democràtic. En total, Citizen Lab va destapar l’espionatge de 65 persones vinculades amb el món de l’independentisme».

Torra va rebre vuit infeccions en el seu mòbil entre l’abril i el juliol del 2020, i Costa fou espiat quatre vegades, una el juliol del 2019 i tres el desembre del mateix any, en moments molt decisius des d’un punt de vista judicial, tant per als exiliats com per al president Torra.