El Partit Popular de sa Pobla es tornà a desmarcar ahir de la política lingüística de Bauzá i votà a favor d'una moció del PSOE que estableix que el coneixement de català continuarà sent un requisit per poder treballar al Consistori.

Concretament, el text que es va aprovar diu que "l'Ajuntament de sa Pobla acorda que la llengua catalana serà requisit per a l'accés a l'Administració municipal en el sentit previst en la modificació de la Llei de la funció pública de les Illes Balears (...) i així serà incorporat en la Relació de Llocs de Treball de la Sala". En unes altres paraules, que la rebaixa lingüística que va aprovar el Govern de Bauzá no s'aplicarà al Consistori de sa Pobla.

S'ha de recordar que la Conselleria d'Administracions Públiques envià cartes als ajuntaments en què els avisava que sols es podria exigir el coneixement de català en aquelles places que fossin d'atenció al públic o d'assessorament lingüístic. El Consistori pobler, però, es comprometé ahir a exigir el català per treballar a qualsevol lloc de feina.

Com que no figurava en la moció, el batle, el popular Biel Serra, demanà que s'hi especificàs que l'únic topònim legalment vàlid fos el català: sa Pobla, i no pas ‘la Puebla'. La resta de partits hi varen estar d'acord, i la moció, la que el PSOE presenta als ajuntaments on té representació, s'aprovà per unanimitat.

Cal assenyalar, així mateix, que Biel Serra ja avisà, el juny passat, que la Sala poblera "mantindrà els mateixos criteris" utilitzats fins ara a l'hora de fer noves convocatòries de personal. És a dir, ja es mostrà partidari de conservar el requisit. "La posició del PP de sa Pobla és de treballar per la llengua, no volem polititzar-la", hi insistí ahir Serra.

Això no obstant, el Partit Popular de sa Pobla, una agrupació marcadament regionalista, ha adoptat una actitud relativament ambigua quan ha hagut de posicionar-se amb relació a la llengua. Per una banda, tots els regidors del PP signaren al·legacions contra la nova Llei de la funció pública; llavors, però, en el ple, varen rebutjar presentar les al·legacions esmentades en nom de l'Ajuntament. En una altra ocasió, s'adheriren a la plataforma -nascuda a sa Pobla- Moviment per la Llengua i el juny passat varen votar contra una altra moció perquè el Consistori s'enllaçàs.

Altres municipis

El PP de sa Pobla no és l'únic que ha votat a favor de mantenir el català de requisit per treballar al Consistori. També ho han fet el de de Sencelles, on quatre dels cinc regidors conservadors votaren a favor d'exigir la llengua pròpia, i el de Banyalbufar, municipi on la moció s'aprovà per unanimitat. A Inca i Son Servera, per contra, el PP hi va votar en contra.

En realitat, el PP ja s'ha mostrat poc uniforme, davant els atacs del Govern a la llengua pròpia. Els populars pollencins, per exemple, s'han abstingut o han donat suport a les propostes de l'oposició respecte del català. A altres pobles, com Sant Llorenç, els edils decidiren sortir del ple abans d'obeir les ordres de Bauzá i votar contra la seva llengua. No votaren. A Sineu, els 5 representants conservadors voten de manera diferent, segons la seva consciència. A Binissalem, una regidora dels 7 que té el PP se'n va desmarcar.

La moció que ahir s'aprovà a sa Pobla es presentarà a la resta de municipis. És previsible que el PP actuarà com ho ha fet fins ara, de manera dispar.