En quatre-cents anys, des que els pirmers indians la importaren d’Amèrica, la tomàtiga no només ha passat a ser un ingredient imprescindible de la dieta mallorquina, sinó que també ha adoptat unes característiques que la fan diferent de la d’altres indrets. Existeixen una sèrie de varietats de tomàtigues autòctones.
Això defensa, si més no, l’associació Slow Food Illes Balears, que s’ha proposat contribuir a salvaguardar-ne unes varietats que han hagut de menester quatre segles per singularitzar-se, però que en només trenta o quaranta anys han passat a estar amenaçades, ja que molt poca la gent les coneix i les consumeix.
Convençuts que la tomàtiga autòctona forma part del patrimoni dels mallorquins, Slow Food va organitzar ahir horabaixa un tast en què quatre agricultors i una dotzena de cuiners escollits en provaren fins a set varietats: la tomàtiga de Valldemossa, la cor de bou, la de pera grossa, la de pera menorquina, la de pebre, la de canyís i la de casta grossa de Formentera.
Pagesos i restauradors
Maria Solivellas, responsable d’Slow Food a les Illes Balears, explicà que la reintroducció de la tomàtiga autòctona passava "per posar en contacte els pagesos amb els restauradors, ja que aquests darrers tenen una gran capacitat d’influència". Tots els cuiners presents coincidiren a lloar "la gran qualitat i l’excel·lent gust" de les tomàtigues tastades.
El problema, explicaren, "és poder-se proveir d’aquesta casta de producte tota una temporada. Necessitam que els pagesos ens assegurin una certa quantitat de producció". Els agricultors, per la seva banda, afirmaren que "si hi ha interès nosaltres en produïrem", encara que reconegueren les dificultats .
Solivellas avança que Slow Food organitzarà altres tasts de productes autòctons: la següent serà de tomàtigues ramellet.