Amb una sala de plens plena de gom a gom, Sóller celebrà ahir migdia un ple extraordinari per procedir a la declaració de Joan Miró i Ferrà com a fill adoptiu de la ciutat. L’acte gaudí de l’assistència de les primeres autoritats de Balears, encapçalades pel president Francesc Antich, i protocol·làriament va ser presidit pel ministre de Cultura, César Antonio Molina. També hi eren la presidenta del Consell, Francina Armengol; la consellera de Cultura, Bàrbara Galmés; el delegat del Govern, Ramon Socias; la consellera insular Dolça Mulet; els dos fills il·lustres de Sóller, Pere A. Serra i Miquel Ballester; i una nombrosa representació del món de l’art i de la cultura.
L’historiador i professor solleric Josep Antoni Morell va ser l’encarregat de llegir el discurs que acredita Miró mereixedor d’entrar a la galeria de fills adoptius del municipi. En un extens i documentat discurs, Morell destacà en primer lloc la infància de Miró i la seva relació amb Sóller, d’on procedia la seva mare, Dolors Ferrà, filla de l’ebenista solleric Joan Ferrà Santandreu. Relatà anècdotes de les estades infantils del pintor a la Vall i d’altres extretes de testimonis orals i escrits que documenten a bastament aquestes estades i també l’amor que el pintor va sentir per la Vall. Després de passar revista a la trajectòria artística, ben coneguda, de l’homenatjat, Morell se centrà en el paper de la vida i l’obra mironiana en la imatge de Mallorca i especialment de Sóller on, gràcies a les activitats de la fundació Tren de l’Art, Miró avui n’és un referent i un valor afegit a l’atractiu turístic de la vall dels Tarongers.
Tots els grups polítics representats en el Consistori solleric intervingueren a continuació, abans de votar la proposta del nomenament. Per part del PP ho va fer Carles Simarro, que recordà que va ser un personatge mironià, el Merma, "qui va proposar el 2006 el nomenament de Miró com a fill adoptiu". Tots els portaveus de l’equip de Govern municipal –Catalina Esteva, Miquel Gual, Josep Ll. Colom i el batle Guillem Bernat– amb sengles discursos tingueren paraules d’agraïment per a la família de Miró, per al Tren de l’Art i per a tots els que han fet possible el nomenament de l’artista i la seva recuperació per a la història i la cultura locals. El públic rompé en grans aplaudiments quan la corporació, unànime, alçà els braços per votar a favor de la proposta que converteix Joan Miró, el més universal dels artistes espanyols, en un il·lustre solleric d’adopció.
Les intervencions de César Antonio Molina, ministre de Cultura, i de Francesc Antich, pronunciades a la finalització de la sessió plenària, foren també molt aplaudides. Molina, escriptor i poeta de professió, recordà que Miró és un dels artistes moderns més significatius i assegurà que "a través dels paisatges de Mallorca, creà un nou estil humil i inèdit, demostrant una fascinació pels materials senzills que foren el paradigma de la seva fusió amb la natura". El ministre donà l’enhorabona a l’Ajuntament per haver decidit fer aquest nomenament i afirmà que "Miró sent baix la planta dels seus peus la terra humida dels seus avantpassats". Igualment, Francesc Antich donà l’enhorabona a la corporació i al poble, i destacà de Miró el fet d’haver dut el nom de Mallorca arreu del món. No dubtà de qualificar l’artista com "un artesà dels sentiments".