El vent que havia bufat les jornades anteriors feia perillar l’obertura de la veda del raor, un dels peixos més valorats pels pescadors aficionats d’arreu de Mallorca. Tot i així, al Migjorn, Llevant i Nord de Mallorca foren moltes les barques que s’endinsaren a la mar cercant les zones arenoses on habiten els raors.
Al sud de Mallorca, a la zona de la Colònia de Sant Jordi, el punt de referència era un any més el cap Salines. Allà centenars de pescadors col·locaven les seves barques a la mar gran ja de bon matí, a la mar hi bufava xaloc, i el refrany ja ho diu "vent de xaloc, molta mar i peix poc". Tanmateix, els pescadors tenien ganes de pescar raors i aguantaren fins a ben passat el migdia, quan ja era l’hora de tornar a port. Un dels primers a arribar fou Salvador Bauçà, un jubilat, que deia "jo no m’he vist amb coratge d’anar a la mar gran i només he anat a dos redols d’arena que hi ha a milla i mitja, i he fet una pescadeta que està bé". Duia mitja dotzena de raors dins el cistell.
Més tard, a bord de la barca Fuku arribaven Pep Feliu i Jorge Blanco, dos coloniers que duien a terra ferma una trentena de raors i deu pedaços, pescats al cap Salines, on deien que feia "unes bones ones", i es queixaven que passassin contínuament iots per la zona.
Passat el migdia, amb la mar un poc més moguda, arribaren altres pescadors de diumenge que si mateix venien satisfets i comentaven que el retard en l’obertura per l’any que ve anirà bé, ja que encara hi havia molts de raors petits.
Al costa del Llevant els port de Portocolom, Portopetro, Porto Cristo i Cala Bona, entre d’altres, també veieren al llarg de tota la jornada com les barques anaven arribant a port amb una bona pesca de raors, alguns més i altres menys, però la majoria contents.
Al Nord
A la zona del Port d’Acúdia també foren molts els pescadors aficionats que sortiren ahir a la recerca d’aquest preuat peix. El secret de la captura del raor resideix en el simple fet de trobar una bona pesquera i els mètodes per trobar els fons d’arena on s’amaguen els raons, que varien d’una barca a una altra. Els pescadors Narcís Vilaire, Jaume Domenech i Joaquin Hois i el seu fill Sergio empraren un modern detector GPS, però també s’empren mètodes tradicionals, com ara el d’agafar senyals terrestres o punts de referència. Al final, Vilaire i els seus tornaren a terra contents i amb una bona captura. Tot i que la mar anava una mica remoguda, n’aconseguiren 36 exemplars.