Talment com s’ha fet durant els darrers anys: la plaça de la vila plena de gent, crits de "Banya Verda" i de "Cossiers", el so de les xeremies, la pujada dels Cossiers damunt el cadafal, el silenci i, en el setè toc del tamborí, comença la dansa. Tot igual, no. Enguany hi havia un canvi. Els Cossiers de Montuïri abandonaren ahir els calçons blaus i la camisa blanca per sortir a rotlo amb el seu vestit tradicional: cascavells, calçons amb bufes, gonella, la punta, el capell amb la macada i a les mans els rams d’alfabeguera i els mocadors que pentinen l’aire del poble impregnant els carrers amb l’olor característica de cada Sant Bartomeu.
Flor de Murta fou la primera dansa. Tot seguit, davant de cada comerç s’interpretaren les diferents danses: El rei no podia, Obriu-nos, La gallineta rossa, Dansa nova i Mestre Joan i les corregudes del Dimoni donaren un any més el sus a les festes de Sant Bartomeu.
El canvi
Aquests darrers dies hi ha hagut comentaris en tots els sentits envers el canvi que han introduït enguany els Cossiers de Montuïri a la seva vestimenta del dia de la Mare de Déu d’Agost. Per uns, la variació està bé si sols ho fan enguany, que és el darrer que ballen els actuals Cossiers. Per d’altres, és una decisió que anirà bé per a la festa, mentre que n’hi ha que no ho veuen amb bons ulls perquè els sembla que s’ha trencat amb la tradició. Una tradició, aquesta, que féu uniformar els Cossiers de Montuïri amb sabates Victòria, calçons blaus i camisa amb coll blanca. Abans, fa molts anys, cada cossier sortia amb aquests colors però cadascú amb uns calçons i una camisa diferent. Ara, els Cossiers de Montuïri tal vegada recuperen, qui ho sap, o bé vesteixen per primer cop la festa de la Mare de Déu de colors. Enguany, com en fa quinze, han interpretat els balls Antoni Verger com a Dama i els Cossiers Gabriel Amengual, Guillem Andreu, Joan Sampol, Cristòfol Amengual, Joan Socies, Miquel Lladó i Joan Mesquida un any més en el paper de Dimoni, en Banya Verda, més fort i valent que mai.