La Plataforma per la Llengua denuncia que un metge de l'Hospital Universitari Dexeus de Barcelona es va negar a atendre una pacient perquè s'hi adreçava en català, i que al volant de prestació assistencial, en què es reconeixen els fets, se'n responsabilitza la usuària per haver-se negat a parlar en castellà.

En aquest document, a més, s'insulta la pacient titllant la petició de parlar en català de «grotesca i xenòfoba». L'entitat considera que els fets són especialment greus, perquè el mateix hospital, del grup QuirónSalud, la va fer esperar una hora més per a trobar un metge que l'entengués en català, i perquè, malgrat haver reconegut els fets, l'Hospital tampoc no s'ha compromès a prendre cap acció contra el metge. La Plataforma per la Llengua considera que el fet que el volant confirmi que no s'havia atès la pacient perquè no parlava en castellà al metge és una prova de la impunitat que senten els responsables de les agressions lingüístiques, i demana al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya que prengui les mesures pertinents contra el metge i l'hospital.

Els fets varen passar el diumenge 15 de setembre al vespre, quan la usuària va acudir a l'hospital amb el marit perquè havia tengut un episodi d'amnèsia temporal durant el matí, ja que havia arribat a casa sense recordar d'on venia. El metge que els va atendre els va demanar que parlessin en castellà i, quan la pacient li va demanar si no hi havia ningú que entengués el català, ell li va respondre que no. Demanat per si tampoc no hi havia cap traductor disponible, el metge, segons relata la pacient, es va enfadar i va contestar: «Estamos en España y aquí se habla español, pues hablemos español y nos entenderemos todos». La pacient va defensar que tenia dret a ser atesa en català, perquè és «a Catalunya», i li va demanar «més empatia per no crear més angoixa i preocupació». El professional sanitari va dir que allò era «xenofòbia», els va acusar de «maleducats» i va abandonar la sala, fet que va fer que el marit de la pacient el seguís per recriminar-li que deixessin la dona sense atenció mèdica. Finalment, al cap de més d'una hora, l'hospital va atendre la dona amb un metge que no parlava català, però que deia que l'entenia, i un traductor al costat.

Però el cas no acaba aquí, perquè al volant de prestació assistencial de la pacient es reconeixien els fets, però se'n responsabilitzava la víctima. El text, que signa el segon metge, per bé que sembla que recull el testimoni del primer metge, és d'un cinisme i una violència manifestos, a més d'un insult a la pacient. El citem textualment malgrat que està escrit de qualsevol manera: «ingresa en compañía de su esposo manifestado de forma grotesca y xenófoba exigiendo que sea atendida con una persona que únicamente habla catalán la cual no se dejara atender, se le manifiesta de forma educada, que para poder llegar a una mejor comunicación hablar en castellano, paciente se niega por lo cual es imposible la comunicación. La paciente exige que de no ser en catalán no hablará con nadie a menos de que tenga un traductor». El segon metge, a més, declara que visita la pacient acompanyat del supervisor «dada la agresión verbal a mis compañeros».

La Plataforma per la Llengua considera molt greu que un professional sanitari no només es negui a atendre una pacient perquè no li parla en castellà, sinó que hi hagi tanta sensació d'impunitat per poder-ne deixar constància en un document oficial. Els motius que esgrimeix, però, quan diu que «es imposible la comunicación» deixen en evidència que els professionals sanitaris com ell haurien de tenir uns requisits lingüístics que els forcessin a conèixer el català per atendre els pacients. En qualsevol cas, aquí, més enllà del nivell de coneixement de la llengua, el metge clarament no va actuar correctament. Segons el Codi de Deontologia del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, el metge ha de vetllar per preservar el dret del pacient a una atenció mèdica de bona qualitat humana i tècnica, i ha de respectar les conviccions religioses, ideològiques i culturals del pacient. Aquest mateix codi deontològic fixa que el deure del metge és prestar atenció a la salut del pacient sense que hi interfereixin altres circumstàncies, i que ha de respectar escrupulosament les persones. Titllar la petició de parlar català de «grotesca i xenòfoba» segur que no és un exemple de conducta emparada pel Codi de Deontologia.

La inacció de Dexeus també es deu a la impunitat que sap que té l'hospital per no investigar els fets ni sancionar-ne els responsables quan es tracta d'una discriminació lingüística (a diferència d'altres discriminacions). Per això, la Plataforma per la Llengua ja s'ha posat en contacte amb el Departament de Salut perquè intervingui en el cas i prengui les mesures pertinents contra el metge i el centre hospitalari. Contra el metge, perquè una cosa és no tenir un requisit de català, i l'altra, negar l'atenció mèdica i ometre el deure de socors per raons lingüístiques; contra l'hospital, perquè és el màxim responsable de l'atenció dels pacients i perquè és el responsable de contractar els professionals sanitaris. A més, en paral·lel, l'entitat ja està gestionant una queixa al Col·legi de Metges de Barcelona perquè també prengui mesures contra el professional.

Hospital Universitari Dexeus, un centre més del Grup QuirónSalud, una empresa amb un llarg historial de vulneracions de drets lingüístics

La Plataforma per la Llengua fa temps que situa el sector sanitari com un dels àmbits en què les discriminacions lingüístiques són més preocupants. Durant el 2023, l'entitat va atendre 221 queixes per aquest tipus de discriminacions només a Catalunya (129 a la pública i 92 a la privada), més del doble que el 2022. A més, si s'analitzen només les discriminacions perpetrades per l'administració pública, el sistema sanitari és l'àmbit en què se'n denuncien més, tant a Catalunya com al País Valencià i a les Illes Balears.

Pel que fa a l'Hospital Universitari Dexeus, l'entitat ha rebut tres queixes per raons lingüístiques en només un mes: tot just aquest setembre. Durant el 2024, una desena, mentre que el 2023 se'n van rebre només dues. Pel que fa al grup empresarial al qual pertany, QuirónSalud, l'entitat en va rebre 30 queixes el 2023, 27 de les quals a Catalunya, i aquest 2024 ja n'ha rebut 26, 23 de les quals a Catalunya i 3 a les Illes Balears.

L'entitat considera molt greu que es permeti que un centre hospitalari toleri un nombre tan alt de queixes per discriminacions lingüístiques, i recorda que l'element lingüístic és indissociable d'una bona atenció sanitària. Hi ha estudis científics que avalen la importància de conèixer la llengua dels pacients en els tractaments mèdics. És el cas, per exemple, d'una investigació de l'Associació de Metges del Canadà, que concloïa que els pacients francòfons d'Ontario tenien estades hospitalàries més curtes i menys risc d'efectes adversos i mortalitat durant l'ingrés si eren atesos en la seva llengua. També cal tenir en compte que, als centres mèdics, els pacients hi arriben en una situació de vulnerabilitat i, per tant, s'ha d'evitar que hagin de patir, a més, que la seva tria de llengua pugui derivar, per exemple, en una demora en l'atenció o directament en la privació del servei sanitari al qual tenen dret.