La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Balears acull aquest dilluns i aquest dimarts el judici pel 'cas IME', en el qual s'investiguen suposades irregularitats en el manteniment de les instal·lacions esportives de l'Ajuntament de Palma, presumptament per a beneficiar a una empresa privada.

Els acusats són el que va ser gerent de l'Institut Municipal de l'Esport (IME) entre 2011 i 2015, Antonio Ramis; el cap de manteniment del IME, Alberto Serna; l'administrador de Roig SA, Antoni Roig; i el cap de producció de la companyia, Bartolomé Colom.

La Fiscalia els imputa un delicte continuat de malversació, un delicte de frau a l'administració i un delicte continuat de prevaricació administrativa.

D'acord amb l'escrit de la Fiscalia, les penes que es demana per als quatre acusats sumeixin un total de 24 anys de presó, a més de la inhabilitació per a ocupació o càrrec públic. També reclama que indemnitzin a l'Ajuntament amb més de 750.000 euros.

Acusacions

La Fiscalia acusa els funcionaris d'haver-se prevalgut dels seus llocs per a beneficiar econòmicament l'empresa. En el seu escrit, el fiscal assenyala que un dels treballadors públics «mantenia una estreta amistat» amb l'administrador de la societat, que va ser contractada per l'IME per al manteniment de les instal·lacions esportives.

També sosté que els acusats varen modificar el sistema de control i supervisió de les factures, subministraments i pagaments de l'IME. De manera que, els directors dels poliesportius i instal·lacions «varen ser apartats i varen quedar al marge de controlar els treballs realitzats en les instal·lacions que dirigien».

Segons l'escrit del Fiscal, una de «les maneres d'afavorir» aquesta empresa privada era «admetre i donar com a bona, una facturació que estava incrementada amb un sobrepreu mitjà del 96,73% sobre el valor de mercat».

Així mateix, la Fiscalia assegura que l'empresa privada va facturar a l'IME per una quantitat total de 50.191,54 euros «quan alguns dels treballs i mà d'obra inclosos en les factures no s'havien realitzat». No obstant això, l'escrit assenyala que, malgrat això, les factures varen ser autoritzades i aprovades pels dos funcionaris acusats.

Un altre mecanisme pel qual els responsables de l'empresa privada presumptament obtenien benefici econòmic, segons el fiscal, radicava «en l'incompliment de les seves obligacions contractuals».