Les entitats de la societat civil GOB, Marilles, Joventut x Clima Mallorca, Fundació Iniciatives del Mediterrani i Palma XXI han presentat un projecte de remodelació del port de Palma amb el nom 'Alternativa Port'.
En relació amb al debat obert recentment per l’Autoritat Portuària de les Illes Balears (APB) sobre el futur del Port de Palma, les entitats han analitzat tant les premisses plantejades en aquest debat com les diferents alternatives que podrien derivar-se’n.
Sintetitzant, afirmen que el plantejament actual de l’APB el que fa és modificar les bases sobre les quals es va definir la Delimitació d’Usos i Espais Portuaris (DEUP) aprovada entre els anys 2018 i 2019, l’objectiu bàsic de la qual era l’especialització de les diferents zones del Port segons usos. Des de llavors, sembla hi ha hagut canvis en les demandes dels diferents agents portuaris i a més s’han produït fets rellevants com seria l’acord per a la limitació en el nombre de creuers i també el nou consens social en relació a la necessitat de posar límits al creixement a l’illa; canvis tots ells que obrin un nou escenari, i que conviden a repensar, una vegada més, el que hauria de ser el port dels propers 25 anys.
«La recent aprovació de les bases per a la remodelació del port per part de l’APB representa l’inici dels treballs per a definir un projecte, que pot suposar una gran oportunitat, però que també, si no es tenen en compte adequadament els aspectes patrimonials, ambientals i de la memòria de la ciutat, ens poden dur a un camí poc adequat, no tan sols pel port, sinó també de la ciutat», han assenyalat.
Així, entre altres aspectes, els preocupa el fet que en la reordenació de l’espai portuari que ara es planteja, es parli de concentrar totes les tasques de reparació d’embarcacions al Dic de l’Oest, ja que això suposaria haver de formigonar almenys 10 hectàrees cap a l’interior del port, el que equival a aproximadament a 14 camps de futbol, i això sobre unes aigües d’entre 15 i 20 metres de profunditat.
«Aquest fet, sumat a altres que han sortit durant els breus mesos d’aquest incipient debat, ens ha dut a preparar una alternativa que vol mostrar en positiu, com pensam seria possible integrar les diferents necessitats i aspiracions plantejades; amb la premissa d’atendre els legítims interessos dels ciutadans i els dels sectors econòmics relacionats amb l’activitat portuària, però també amb un màxim respecte per a l’equilibri ambiental, social i patrimonial del port i el seu entorn», apunten.
Així, consideren que la proposta que presenten aconsegueix -sense necessitat de nous augments de la superfície ocupada sobre el mar-, resoldre el futur del port de Palma i també incorporar elements innovadors que poden ajudar a aconseguir un consens molt gran entre els ciutadans.
La proposta
Distribució de l’arribada de ferris en tres punts diferents (Moll Vell, Peraires i Dic de l’Oest) tal com sol·liciten les companyes navilieres i aprofitant en bona part les instal·lacions ja existents.
Àrea de reparació i manteniment d’embarcacions fins a 24 metres d’eslora: Reubicació de part de la reparació nàutica als peus del Castell de Sant Carles en l‘espai que havia estat ocupat per «Harinas de Mallorca», posant una limitació d’eslora a la fi de què l’impacte visual de les embarcacions en reparació no interfereixin en les visuals del Castell i del far de Porto Pi, monuments declarats BIC.
Àrea de reparació, manteniment i transformació de vaixells de grandària superior a 24 metres d’eslora: Manteniment de la resta de l’activitat de reparació nàutica al Moll Vell, reduint la seva superfície en relació a la proposta de la DEUP del 2020, en la mida en què part de l’activitat es proposa ser traslladada al dic de l’Oest. Aquí, es considera que l’impacte visual que poden suposar les carpes de reparació queda a la proposta molt reduït per la disposició de nous elements com la nova Escola nàutica o el bulevard arbrat del nou Passeig de la Riba. I que en tot cas, és més adequada aquesta proposta que la de crear noves superfícies de diverses hectàrees de replè sobre el mar a la zona del Dic de l’Oest; tant per les seves evidents repercussions ambientals, com per l’impacte paisatgístic en l’entorn dels BICs del Castell de Sant Carles i el far de Porto Pi, un dels més antics d’Europa.
Creació d’una escola municipal de vela amb un port esportiu a Llevant del Moll Vell, facilitant que les embarcacions a vela o a rem, i molt especialment les més petites, puguin sortir directament a la Badia sense haver de passar vora els ferris o creuers. Aquest nou espai podria cobrir les funcions de centre de tecnificació de vela i rem, servir per a les pràctiques de la nova Escola superior marítima, per a l’experimentació de prototips del SOCIB o altres organismes del nou Pol Marí, a més de permetre dotar al port de Palma d’una marina seca per embarcacions de menor dimensió per a residents i nàutica social.
Pel que fa a la seva construcció, es proposa fer-la aprofitant l’escullera de l’ampliació del Moll Vell de fa 25 anys, però eliminant-ne una part del replè. Això permetria recuperar el Passeig de la Riba a la vora de l’aigua, a prop del que havia estat la seva posició original i també de l’eix central de l’actual Moll Vell. En aquest punt sabem que hi haurà qui posi pegues a una obra que en part suposa desconstruir part d’un replè fet fa vint- i cinc anys, però també es posaven les mateixes objeccions quan ja als anys setanta es varen començar a eliminar alguns «scalextrics» o nusos viaris elevats dins les ciutats, i ara, passats els anys, ningú ho posaria en qüestió. En tot cas, el que s’aconseguiria aquí, considerem compensa molt sobradament la inversió i l’esforç necessari.
Recuperació del Passeig de la Riba, des del Born fins al far de la Riba, en un recorregut que recuperaria la visió pròxima de l’aigua en el costat de Llevant i en el que es proposa la creació d’un passeig arbrat amb diverses fites com serien els edificis de l’escola municipal de vela, el de l’Escola superior marítima o d’estudis del mar, un possible edifici social i restaurant.. i així fins a arribar al far de la Riba.
Creació d’un bus nàutic elèctric del Port i la Badia, tal com tenen moltes ciutats amb mar o rius. Aquest bus podria connectar el dic de l’Oest, Peraires, el port de pescadors davant la Llotja, el Moll Vell..., i més lluny potser també la Punta del Gas, el Portitxol, Ciutat Jardí i Ca’n Pastilla. Podria servir de shuttle per als ferrys o creuers que desembarquen al Dic de l’Oest o Peraires i també com via alternativa al del trànsit amb cotxe o bus, contribuint als objectius de descarbonització i electrificació dels ports marcats per la CEE.
Altres elements de la proposta serien: la creació del Museu marítim a l’antic solar d’Astilleros Mallorca segons el projecte ja redactat, amb una restauració i ampliació dels jardins de Sant Telm i recuperació de l’entorn de la seva capella, l’impuls del Pol Marí d’Innovació, la creació d’una Escola Superior d’estudis del mar i l’obertura al públic d’un espai per a embarcacions tradicionals i de pesca front al Consolat del Mar que contribueixi a preservar la memòria històrica nàutica mallorquina.
Pel que fa als temps de desenvolupament de la proposta, consideren que la solució que plantegen té el gran avantatge de no suposar grans obres ni canvis en relació a la situació actual de cada un dels usos, i això permetria iniciar de forma quasi immediata les obres necessàries de cara al futur, que podrien quedar així enllestides en un termini molt més curt: electrificació dels molls de creuers i ferris, syncrolifts i travellifts per a la reparació nàutica, etc..., sense retardar innecessàriament l’adaptació del port de cara a la seva sostenibilitat ambiental, ni de perdre el tren de la competència amb relació a altres ciutats pel que fa a la indústria nàutica.
Amb tot això, pensen que aquesta proposta, tal com està detallada als gràfics que s’adjunten, «a més de poder constituir un punt d’equilibri de tots els interessos i oportunitats que ara estan en joc, té també la possibilitat d’il·lusionar tots els ciutadans, evitar els impactes ambientals derivats de l’ampliació del Dic de l’Oest, i convertir-se en un referent de sostenibilitat, innovació i relació entre una ciutat i el seu Port».