Entre el 21 de octubre i 1 de novembre es du a terme a Colòmbia la COP16 del Conveni per a la Diversitat Biològica (CBD), una iniciativa que ha fracassat en el seu objectiu d'aturar l'alarmant pèrdua de biodiversitat. Des de fa 30 anys, en lloc de posar fi a la destrucció per part de les empreses extractives, les propostes del CBD empitjoren la situació amb accions que soscaven la sobirania i permanència de Pobles Indígenes i comunitats als territoris que habiten i protegeixen.

La destrucció de la biodiversitat per alimentar la cobdícia empresarial s'ha manifestat amb xifres i dades alarmants: el 54% de les zones humides han desaparegut des de 1900, la degradació del sol per activitats humanes està ocasionant l'extinció d'una sexta part de les espècies i el 50% de l'expansió agrícola entre 1980 i 2000 es va donar en àrees de boscos tropicals arrasats. A Àsia, el monocultiu de palma oliera ha estat el principal impulsor de la pèrdua de boscos en aquest període.

Fa 32 anys, durant la Cimera de la Terra realitzada a Rio de Janeiruo, Brasil, mes de 170 països s'havien compromès a prendre mesures per a començar a aturar aquesta destrucció. Amb aquest objectiu signaren el Conveni de Diversitat Biològica (CBD, per les sigles en anglès). Tan mateix, el fracàs ha estat estrepitós.

A pesar de les nombroses declaracions a favor de l'acció, l'aprovació d'objectius i metes, els governs no han mostrat cap interès real en prendre les mesures necessàries per aturar la destrucció de la diversitat biològica. Basta amb revisar el compliment de les metes fitxades per a la dècada entre 2010 i 2020, conegudes com a metes de Aichi: cap d'elles fou assolida.

La 16ena Conferència de les Parts (COP) de la CBD es du a terme a Cali, Colòmbia, entre el 21 d'octubre i l'1 de novembre de 2024. Els negociadors dels governs pretenen avaluar els avanços dels països per assolir les noves metes fitxades per a l'any 2030, incloses en el denominat Marc Global de Biodiversitat. Tan mateix, més del 85% dels països no compliren el termini per a presentar els seus nous compromisos abans d'iniciar la COP, el que reflecteix que la manca de compromís no ha canviat.

Per aturar la desoladora problemàtica de la biodiversitat i tractar de revertir-la seria necessari, en primer lloc, posar fi a la destrucció per part de les empreses extractives de petroli, mineria, agroindústria, plantacions forestals, represes hidroelèctriques, entre altres, i aquells altres sectors econòmics que es beneficien com les aerolínies, la banca, les finances, els inversionistes, etc.

Però en lloc d'això, les propostes a ser implementades des de el CBD tendeixen a empitjorar la situació, mitjançant accions que soscaven la sobirania i permanència de Pobles Indígenes i comunitats als territoris que habiten i protegeixen.

Una de les formes concretes on el CBD genera aquest tipus de conflictes es l'objectiu conegut com 30x30, que fou promogut per grans ONGs conservacionistes. Aquest objectiu pretén que per a 2030, el 30 per cent del planeta, tant terra com aigua, sigui declarat com àrea protegida, sense tenir en compte el patiment i la resistència de milers de comunitats afectades per la imposició d'aquestes àrees de conservació en els seus territoris, amb serioses violacions als seus drets. Aquest model de conservació, sense gent, és lluny de ser una solució i, al contrari, genera conflictes, violència i es cobra vides a les comunitats que perden el control dels territoris que habiten.

Una altra de les amenaces més preocupants, generada per el CBD i la influència corporativa a dita convenció, és a de incloure les compensacions i crèdits de biodiversitat com un mecanisme legítim de «reparació» de la destrucció per part de les empreses.

Mitjançant la compensació, les industries contaminants s'arroguen el dret a destruir territoris, amb l'excusa que el dany i les pèrdues es compensaran a algun altre lloc del planeta, la qual cosa no és possible. En una recent Declaració, cents d'organitzacions de la societat civil alertaren: «La compensació de la biodiversitat pot generar conflictes per els drets de tinència i ús de la terra, pesca i boscos, competint amb l'agroecologia i agricultura de petits productors, soscavant la sobirania alimentària. Probablement provoqui l'acaparament de terres, el desplaçament de comunitats, l'increment de la desigualtat a l'accés a la terra i violacions de drets humans, a l'igual que ho fan es compensacions de carboni»

En dita declaració s'adverteix que aquests crèdits i compensacions pretenen imitar els que ja existeixen per el carboni, no només replicant les seves falles, sinó aprofundint els impactes negatius, en incloure innumerables formes de vida en una estratègia de finançarització. El que s'ha comprovat fins ara, és que aquest tipus de mecanismes beneficien a grans corporacions, que segueixen contaminant -com petrolieres, mineres o aerolínies-, a més de la cadena de gestors, certificadors, consultors i finançadors que es implementen. Això passa mentre les comunitats pateixen impactes i enganys, àmpliament documentats per l'acadèmia i la premsa, entre altres.

Convidam a la lectura completa de la declaració, que també planteja propostes diferents per a un altre punt central de l'agenda de la COP16: el finançament de les estratègies per aturar la pèrdua de biodiversitat.

Així mateix, el bolletí conté articles que fan esment a com s'expandeixen i ocupen territoris els projectes basats en la lògica de la compensació i el monocultiu d'arbres, però també altres que exalten la resistència de les comunitats.

Des de Gabón, un dels articles documenta el poder de la resistència de les comunitats contra els intents de l'empresa Sequoia d'establir 60.000 hectàrees de plantacions d'eucaliptus a la regió dels Altiplans de Bateke, que s'usarien per a generar crèdits de carboni. Un altre article, que prové de la república del Congo, també descriu l'acaparament de terres per establir monocultius d'arbres per el mercat de carboni, entre altres, portat a terme per petrolieres amb finalitats de maquillatge verd. Un tercer article relata com a dues províncies de Moçambic, els monocultius d'eucaliptus han arrassat la diversitat biològica i genètica continguda a les «maxambes», o àrees de cultiu tradicionals, homogeneïtzant abans que que permetent l'expressió de la diversitat de llavors i varietats locals, que desapareixen rere el pas de la industria de la cel·lulosa.

També s'inclou un article en el que, des de Tailàndia, s'analitza l'estratègia del govern d'aquest país per aplicar una política climàtica basada en la compensació, un concepte amb contraindicacions inherents i que expandeix el control corporatiu sobre les terres comunitàries, que ara vol extrapolar-se de l'àmbit del clima al de la biodiversitat. Els projectes de compensació es duren a terme a zones verdes que abastarien més del 50% del país.

Finalment, presentam el tercer episodi del Podcast titulat «Lluita de dones per la terra», que té per objectiu ressaltar la veu de les dones i les seves múltiples formes de resistència en front a l'ocupacó dels seus territoris. Aquest tercer episodi, des d'Indonèsia, fou produït conjuntament amb l'organització Solidaritas Perumpuan i relata les experiències de dones de la regió de Kalimantan que enfronten projectes de plantacions, i també, projectes de REDD (Programa de las Nacions Unides para la Reducció d'Emissions causades per la Desforestació i la Degradació dels Boscos)

Aquest conjunt de casos evidencia com el tipus d'accions plantejades des de les COP afecta la sobirania dels pobles sobre els territoris que habita, sobirania indispensable per aturar la crisis de la biodiversitat. Davant això, molts d'aquests pobles i comunitats al voltant del planeta estan reivindicant el control sobre els territoris que ocupen i lluiten per la seva defensa, que és la defensa de la diversitat biològica, la defensa de la vida!

Bolletí 272 WRM 24 d'octubre de 2024

https://www.wrm.org.uy/es/bulletin

Traducció: Joan Vicenç Lillo Colomar