El conegut periodista mallorquí Biel Cadilla ha denunciat una discriminació per raó d'opció lingüística, patida aquest dilluns a les dependències de l'empresa de lloguer de cotxes Click&Rent de Menorca.
El periodista ha relatat els fets públicament. També els ha denunciat a la Policia Local de Maó i ha presentat la corresponent reclamació.
Cadilla ha explicat els fets: «Sento la necessitat d'explicar el que m'acaba de passar a Menorca. Amb tristesa i estupefacció, acabo de veure doblement trepitjats els meus drets lingüístics, tant per part de l'empresa de lloguer de cotxes Click&Rent, com per part d'un agent de la Policia Local de Maó.
Teníem una reserva feta a l'esmentada empresa. Només arribar al taulell, l'únic dependent que hi havia al darrere, un home d'uns 50 anys, mentre xerrava per telèfon, en veure que m'atansava, m'ha etzibat: 'No atiendo'. Comencem malament, he pensat.
En penjar, ha cridat el següent i llavors m'ha començat a atendre. Primer m'ha demanat la documentació i l'hi he donat. I, en preguntar-me el número de telèfon, he començat a respondre: 'sis-dos-sis...'. 'En castellano!', m'ha exigit. Li he repetit i m'ha dit: 'no le entiendo'
He mirat d'explicar-li que, treballant de cara al públic, almenys hauria d'entendre el català. S'ha posat fet una fera i ho ha negat, tot asseverant que no té cap obligació d'entendre'l i que ni jo ni ningú no li pot obligar. I s'ha negat a atendre'm, si no parlava en castellà
L'altra dependenta, que havia tornat al taulell, era menorquina, i m'entenia perfectament, però també ha dit que ella no em volia atendre i fins i tot m'ha subratllat que tenien reservat el dret d'admissió. Li he recordat que jo tenia una reserva i que bé m'havien d'atendre.
He demanat el full de reclamacions i, després d'una estona, me n'han portat un exemplar. M'han deixat a una banda, mentre atenien altres clients que estaven darrere meu. He trucat a la Policia Local de Maó i m'han dit que la solució era ben fàcil, donant a entendre que cedís.
Quan el policia ha arribat, m'ha tornat a insinuar que era jo qui estava generant un conflicte. M'ha fet diversos comentaris en aquest sentit i li he hagut de recordar que la llei de normalització lingüística estableix el dret a ser atès en català. Ha arrufat el nas.
Al cap d'una hora, i quan ja no quedaven més clients, finalment l'agent s'ha adreçat a la noia i aquesta m'ha atès de mala gana (en català!). En acabar, l'agent m'ha retret que volgués presentar una reclamació de totes maneres perquè, segons ell, la situació s'havia resolt!
He de dir que, a tot això, la noia, evidentment, ens ha donat un cotxe pitjor del que teníem reservat, amb l'excusa que no en quedaven i que, segons ella, el que ens ha donat era igual (cosa que no és veritat). Però ja no em quedaven forces ni ganes de posar més reclamacions».
El periodista ha valorat els fets: «Una llàstima veure amb quina condescendència tracten els qui han de fer complir la llei a aquells que la vulneren i, a sobre, es victimitzen. El dependent, Wilson, ha tret pit, tot dient que fa cinc anys que viu a Menorca i ningú li ha demanat mai que entengui el menorquí»
