El missioner Mallorquí Miquel Parets Serra ha mort al Perú als 84 anys, segons ha informat la secretaria de comunicació del bisbat de Mallorca.
El funeral a Mallorca se celebrarà el dijous, 2 de juny, a les 20.00 hores, a la Parròquia de Santa Maria del Camí. Dimarts ha estat enterrat al Santuari de Sant Martí de Porres.
Parets Serra, ordenat de prevere el 1957, va tenir el seu primer contacte amb les missions el 1961, quan va arribar a Burundi. Es pot considerar un dels pioners en la consolidació de la col·laboració de Mallorca a Burundi de manera continuada.
Durant la Setmana Santa de 1973, Parets Serra comença el seu calvari personal d'acusacions per part de les autoritats civils de Gitongo per suposades accions polítiques, amb judicis davant el governador de Gitega. En els judicis es demostra la falsedat de les acusacions i no es troben motius per expulsar-lo del país, però es veu obligat a abandonar la província de Gitega. Així, comença el seu llarg èxode amb el qual va a residir a altres parròquies amb Pares Blancs i cures nadius, fins a la seva expulsió del país, al mes d'octubre de 1979, juntament amb altres cinquanta-dos missioners.
En concret, 18 anys més tard es traslladaria a Cajamarca, Perú, on faria estada durant 8 anys més en dues etapes.És en 1990 quan torna a Burundi per treballar a la parròquia de Gitaramuka (Muyinga). La situació política ha canviat, els missioners són ben rebuts.
Malgrat tot, ha de tornar a Mallorca, ja que al mes d'octubre de 1993 esclata una guerra civil entre 'hutus' i 'tutsis' i entre partits polítics que durarà prop de 15 anys. El Bisbe de Mallorca ordena els missioners que deixin el país. De manera que resideix tres mesos a Rwanda abans de tornar a Mallorca.
El 1999 torna al Perú, concretament a la Parròquia de Sant Cristòfol (Diòcesi de Chosica) amb un encàrrec especial per a la Pastoral Penitenciària als 'penals' de Lurigancho i Castro Castro.
Vaig tenir el privilegi de conèixer mossèn Parets. Va esser a l'estació de Narbona. Va esser esperant fer una correspondència nocturna cap a Perpinyà, una espera que va durar tres hores.
En tenc el record com d'una de les converses més interessants, humanes i amenes de tota ma vida.
Persones com mossèn Parets milloren el món .
Al cel ens vegem plegats.